L'Home de Mungo torna a casa per ser enterrat a l'estil aborigen

Austràlia cedeix als pobles originaris les restes de l'individu més antic, mort fa 40.000 anys

Fa més 40.000 anys que va morir i són les restes humanes més antigues d'Austràlia. Per fi tornen a casa per ser col·locades en un lloc segur i secret, segons Michael Young, representant de Paakantji i un dels caps tradicionals de la regió dels Llacs de Willandra, declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat el 1981. 

Les comunitats aborígens de Paakantji, Ngyiampaa i Mutthi Mutthi fa molts anys que van iniciar una lluita perquè les restes de l'anomenat Home de Mungo i de 104 avantpassats més fossin retornades a les seves terres per ser enterrats d'acord amb les seves creences.  "El seu esperit serà alliberat i ell serà alliberat quan les tornem a la terra del lloc d'on van sortir", va dir a la premsa abans de començar la cerimònia la Tia Patsy, del poble Mutthi Mutthi.

El perdó tebi

Les restes de l'australià més antic pertanyen a l'Home de Mungo, que al·ludeix al llac Mungo, el lloc on van ser descobertes el 1974 per Jim Bowler, de la Universitat Nacional Australiana, institució que al costat del Museu Nacional les va conservar a Canberra per a estudis científics.
Al costat de l'Home de Mungo, un individu de 1,70 metres d'alçada i d'uns 50 anys d'edat que va patir una artritis severa, tornaran les restes d'un centenar d'aborígens que van poblar la remota regió de Willandra durant l'última Era de Gel.

El deute del reconeixement

L'Home de Mungo va ser enterrat amb compte amb les extremitats estirades, les mans encreuades a l'engonal i cobert d'ocre, que simbolitza la connexió amb la natura i que s'havia extret d'una zona a 200 quilòmetres de distància del lloc on va ser trobat.

Al costat del lloc de l'enterrament es van trobar evidències que els aborígens feien rituals funeraris com a part del seu complex sistema de creences, com les restes d'una foguera antiga, que es vincula amb el fum, símbol de la neteja.

Tant el descobriment de l'Home de Mungo com el de les restes incinerades de la Dona de Mungo, trobades el 1967 i retornades el 1992, van suposar un canvi en l'enfocament dels arqueòlegs sobre els primers habitants australians.  El descobriment va proporcionar proves que "hi havia una cultura ancestral més avançada, plena de simbolisme i amb un sistema complex i florent de creences", segons van escriure Michael Westaway i Arthur Durband en un article científic publicat no fa gaire a la revista 'The Conversation'.

Per la seva banda, la directora d'història indígena de la Universitat Nacional Australiana i el Museu Nacional, Ann McGrath, va dir que al segle XIX es creia que els aborígens feia que havien arribat a l'illa d'Austràlia entre 2.000 i 4.000 anys.

Més continguts de