RUPTURA DEL PACTE NUCLEAR

L’Iran adverteix Trump: “Ha comès un greu error”

La retirada dels EUA de l’acord nuclear encén Teheran, mentre que Tel Aviv i Riad aplaudeixen la decisió

L’Iran va entrar ahir en una commoció aguda, tot i que feia mesos que sabia que el més probable era que el president dels Estats Units, Donald Trump, abandonés l’acord nuclear del 2015. El líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, va amenaçar de pagar amb la mateixa moneda i abandonar l’acord si els tres països europeus firmants, Alemanya, el Regne Unit i França, no garanteixen a Teheran incentius convincents. “No ens fiem dels països europeus, de la mateixa manera que no confiem en els Estats Units. Si no rebem garanties sòlides d’aquests tres països europeus no continuarem a l’acord nuclear”, va dir Khamenei en un clar missatge als socis europeus del president Trump. “Senyor Trump, li dic en nom de tot el poble iranià: ha comès un greu error”, va dir Khamenei.

El Regne Unit, França i Alemanya, a més dels altres dos signataris de l’acord, Rússia i la Xina, volen mantenir el pacte amb Teheran. Ho han dit clarament en els últims mesos. Però la gran potència mundial, els Estats Units, sembla determinada a posar fi a l’acord o a reformar-lo d’una manera que possiblement resultarà inacceptable per a Teheran. La setmana vinent està prevista una primera reunió entre representants dels tres països europeus i l’Iran.

De moment, el que ha aconseguit l’anunci de Trump és dividir encara més l’Iran entre els reformistes, partidaris d’acostar-se a Occident, i els conservadors, que sempre n’han desconfiat. Els conservadors van dir ahir que la decisió del president nord-americà confirma la seva desconfiança d’Occident.

Al Parlament iranià un grup de diputats va desfermar la seva ira cremant una bandera dels Estats Units i una còpia de l’acord nuclear des de la mateixa tribuna de l’hemicicle, mentre cridaven “Mort a Amèrica”.

En suport de Trump

Però no totes les reaccions a la decisió de Trump van ser d’horror. Israel i l’Aràbia Saudita ràpidament van elogiar la decisió del president per tot el que significa per a les seves aspiracions hegemòniques al Pròxim Orient, i també perquè esperen que trunqui les aspiracions hegemòniques de l’enemic iranià.

A la premsa saudita s’ha considerat una victòria personal de la diplomàcia de l’home fort, el príncep Mohammed bin Salman, fill del rei Salman i primer comprador mundial d’armes dels Estats Units. El mateix ha passat a Israel, on s’ha dit, aquest cop amb més justícia, que el triomf s’ha d’atribuir al primer ministre Benjamin Netanyahu, la política del qual ha sigut sempre aïllar Teheran.

Israel hi té interessos diversos. D’una banda, quan l’atenció de l’opinió pública es dirigeix cap a l’Iran s’aparta dels palestins i de la continuada expansió colonial jueva als territoris ocupats, i això a Israel sempre li va bé. De l’altra, no és cap secret que Israel vol acabar amb el règim islàmic que es va establir el 1979 pel seu suport als xiïtes de la regió, començant pels libanesos, però no només per Hezbol·lah.

Israel juga la carta de la rivalitat aferrissada entre els saudites sunnites i els xiïtes. Riad manté fronts amb els xiïtes al Líban, a Síria, al Iemen, a l’Iraq, a Bahrain i a la mateixa Aràbia Saudita. I amb l’anunci de Trump els israelians galvanitzen les relacions amb l’Aràbia Saudita i amb els emirats sunnites.

A partir d’ara, Israel i l’Aràbia Saudita centraran la seva atenció en les sancions econòmiques i polítiques que l’administració Trump imposi sobre Teheran. Serà la prova de foc perquè tant els israelians com els saudites acusen els iranians d’haver fet diners amb l’aixecament de les sancions arran de l’acord nuclear del 2015 amb Barack Obama, diners que en bona part haurien anat a parar a les butxaques dels seus aliats xiïtes a la regió.

En els mitjans israelians s’ha destacat que les sancions no només impediran la relació comercial de les empreses nord-americanes amb l’Iran, sinó també les relacions comercials de les empreses europees.

Això serà així perquè les empreses europees depenen sovint de les dels Estats Units. Naturalment, Boeing suspendrà automàticament la venda de desenes d’avions a l’Iran, però els iranians no podran anar a comprar-los a Europa perquè Airbus treballa amb moltes patents nord-americanes i Washington no permetrà que Airbus vengui avions a l’Iran. Ahir, quan van preguntar al ministre israelià Yoav Gallant, membre del gabinet de seguretat, per les declaracions de Theresa May i altres líders europeus -que respectaran l’acord nuclear-, ell va respondre que quan vegin les sancions dels Estats Units i el seu abast els europeus no tindran cap més opció que sumar-se a Washington.

La finalitat de les sancions econòmiques és provocar protestes populars a Teheran i a la resta del país i desgastar el règim, i en última instància provocar una revolució antiislàmica. Aquest és el somni de Netanyahu, bloquejar completament l’Iran seguint més o menys el model de la franja de Gaza, tot i que a Gaza no hi ha hagut protestes generalitzades ni una revolució onze anys després del setge.

Per a Netanyahu, que la gent, els iranians o els palestins, pateixi durant anys els efectes de les sancions econòmiques sembla una qüestió secundària o irrellevant, perquè l’objectiu que es persegueix, fer caure els governs islamistes a l’Iran i Gaza, és molt més important. Tant Israel com l’Aràbia Saudita volen la caiguda del règim de Teheran però també la del de Damasc i l’establiment a Síria d’un règim sunnita tutelat per l’Aràbia Saudita, un règim que sigui islamista però no de l’islam polític dels Germans Musulmans, com s’ha vist a Egipte i a Gaza, sinó d’un islam salafista apolític (no jihadista) com el que hi ha a Riad. Per arribar a aquest final cal doblegar primer Teheran.

Israel ataca l’Iran a Síria i confia en el silenci de Rússia

El front sirià segueix obert en el tauler del Pròxim Orient i agreuja encara més l’escalada de tensió entre Israel i l’Iran. Poc després de l’anunci de Trump sobre l’acord nuclear, dimarts a la nit, Israel va atacar instal·lacions militars iranianes al sud de Damasc i va matar 15 persones, entre elles 8 iranians, segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans. L’atac tenia com a objectiu dipòsits i llançadores de coets en una base de l’exèrcit sirià, que rep suport de l’Iran i les milícies libaneses de Hezbol·lah.

Ahir mateix, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va visitar el president rus, Vladímir Putin, a Moscou, convidat a la desfilada militar russa per commemorar la victòria sobre els nazis. Després de parlar amb Putin, Netanyahu va dir que no veu probable que Rússia vulgui limitar les accions israelianes a Síria, tot i que Moscou és al bàndol siriano-iranià del conflicte. Sobre la retirada dels EUA de l’acord amb l’Iran, signat també per Rússia, el Kremlin es va limitar a dir ahir que Putin està “molt preocupat” per la decisió.

Més continguts de