Cinc claus per entendre les eleccions a l'Iraq

BeirutEls iraquians voten avui en les segones eleccions democràtiques al país des de la retirada de les forces nord-americanes el 2011 i les primeres des de la derrota de l’Estat Islàmic, tot i que la violència del grup jihadista ha estat present a la campanya electoral. Aquestes són les claus dels comicis que conformaran un nou Parlament en aquest castigat país del Pròxim Orient.

Divisió

El desafiament de l’escissió de l’ex primer ministre Al-Maliki

A diferència del 2014, quan els partits polítics van formar grans coalicions per donar una imatge d’unitat nacional i de no sectarisme, el panorama electoral del 2018 està marcat per les divisions sectàries i la fragmentació dins de les faccions xiïtes, sunnites i kurdes.

Aquests comicis també seran els primers des del 2005 per a l’ex primer ministre Nuri al-Maliki en què es presenta amb la seva pròpia coalició dins del partit governant, el Dawa, cosa que representa un desafiament contra el primer ministre sortint, Haider al-Abadi.

En un context més ampli, aquestes eleccions se celebren en un moment crític per a la política de l’Iraq. El desafiament dels kurds amb el referèndum d’independència del setembre, la necessitat de reconstruir un país devastat per la guerra contra l’Estat Islàmic, que ha conduït a una greu crisi humanitària, i la corrupció en les institucions, que ha provocat una onada de protestes a Bagdad, són alguns dels factors importants que probablement influiran en els electors a l’hora de decidir el seu vot.

Lideratge

Haider al-Abadi es prefigura per seguir sent l’home fort de l’Iraq

Al-Abadi es presenta com un dels favorits en aquestes eleccions per haver liderat la derrota de l’Estat Islàmic a Mossul i haver bloquejat les aspiracions d’independència dels kurds iraquians, a més de rendibilitzar el ressorgiment econòmic que experimenta el país gràcies a la recuperació dels preus del cru al mercat mundial. Al-Abadi també ha guanyat popularitat entre la marginada comunitat sunnita, i fins i tot entre els kurds, gràcies al seu pla electoral de reconciliació entre sectes, que inclou la representació a la seva llista de candidats kurds, a les zones kurdes, i de candidats sunnites. No obstant, perquè Al-Abadi emergeixi més fort que abans la seva coalició hauria d’aconseguir més de 100 escons.

Les altres dues principals aliances xiïtes, la d’Al-Maliki i la del clergue xiïta Moqtadà al-Sadr, seran els grans rivals del primer ministre en funcions. Tot i que la figura d’Al-Maliki s’ha vist erosionada en els últims anys, especialment el 2014 amb l’arribada de l’Estat Islàmic i per haver promogut una política sectària amb les persecució de sunnites i kurds, ha emergit de nou amb la seva nova coalició dins el Dawa.

El prestigiós clergue Al-Sadr encapçala la prominent llista xiïta, conjuntament amb el Partit Comunista Iraquià, però la seva posició pro iraniana dona a la seva coalició una perspectiva sectària que li restaria vots entre la resta de comunitats.

El llegat del Daeix

Les coalicions sunnites, sense lideratge i tacades pel jihadisme

Els partits sunnites ho tenen francament difícil a causa de la devastació causada per la guerra contra el Daeix, l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic, en els seus bastions tradicionals.

Alguns líders sunnites, fins i tot, van demanar endarrerir la celebració d’eleccions per tal de permetre el retorn dels desplaçats interns a casa seva, però la petició va ser rebutjada. La manca de lideratge a escala nacional juga en contra de les coalicions sunnites, marcades pel sectarisme i el col·laboracionisme amb el grup jihadista durant el temps que va estar governant en els bastions sunnites de l’Iraq, com Mossul, Fal·luja i Tikrit.

Els partits kurds, que conformen el tercer gran grup de coalicions, són els més febles en termes de popularitat i acceptació després del seu intent fallit d’obtenir suport per a la independència mitjançant un referèndum, on el sí es va imposar amb el 92,7% dels vots. En l’ofensiva del govern iraquià després del referèndum, els kurds van perdre a Kirkuk, ric en petroli i, a més, els vols internacionals de la capital kurda, Irbil, que van ser prohibits fins que es van reiniciar el març del 2018.

El repartiment d’escons

El 25% de la representació està reservada a les dones

Un total de 24,5 milions d’electors triaran els 329 membres del Consell de Representants, que, al seu torn, elegiran el president i el primer ministre que dirigiran el país els pròxims quatre anys.

En total s’han presentat 6.990 candidats de 200 partits polítics i 43 coalicions. Entre els candidats hi ha 2.011 dones, que tenen garantit el 25% de la representació o, el que és el mateix, 83 escons reservats. Les minories tenen assignats nou seients al Parlament iraquià.

Les principals llistes es divideixen en coalicions xiïtes, sunnites i kurdes. Els partits xiïtes, que aquesta vegada no es presenten en una llista conjunta a causa de les rivalitats internes, seguiran sent la primera força al Parlament gràcies a la seva gran influència sobre la política iraquiana des del 2005.