Una pastera abans d'un rescat d'MSF al Mediterrani Central.

L'ONU davant el drama del refugiats: grans principis i pocs compromisos

Nova York acull la primera cimera mundial d'alt nivell per abordar el desplaçament forçat de 65,3 milions de persones al planeta

Una pastera abans d'un rescat d'MSF al Mediterrani Central. / IKRAM N'GADI / MSF

Arreu del món, la guerra i la persecució han obligat 65,3 milions de persones a fugir de casa seva. Una xifra mai vista davant la qual estats i organismes internacionals han reaccionat tard i malament. La seu de l'ONU a Nova York acull aquest dilluns una jornada de treball d'alt nivell per intentar organitzar una resposta, però les expectatives no són precisament optimistes: l'esborrany de la Declaració de Nova York que han d'adoptar els mandataris és el típic document tan carregat de bones paraules (repartiment de la càrrega, lluita contra el racisme i la xenofòbia) com de pocs compromisos concrets. Alguns mínims, com que els països més rics acullin el 10% de refugiats del món o la prohibició de la detenció de menors, també han quedat aigualits.

"És important que es faci una reunió d'alt nivell per analitzar els grans desplaçaments de refugiats i migrants, que es reconegui que es tracta d'un problema global que cap estat pot afrontar sol i que es posi en marxa una resposta conjunta", apunta Blanca Garcés, investigadora sobre Migracions del Cidob. "També és important que es reconeguin els drets dels migrants i refugiats i que es vulgui combatre la xenofòbia, però a la declaració hi ha principis molt generals i cap compromís concret", afegeix la investigadora. Garcés proposa tres línies d'actuació que són en mans dels mandataris: en origen adreçar les causes, en el camí garantir la seguretat de les persones i a destí polítiques d'integració que assegurin la igualtat d'oportunitats per als que arriben i sobretot per als seus fills".

Dimarts el president dels Estats Units, Barack Obama, ha convocat els líders mundials a una trobada diplomàtica per tractar la crisi. Aquests són els principals reptes:

Repartir el pes

Els països del Sud acullen el 86% dels desplaçats

El 86% dels desplaçats viuen en països del sud i una quarta part es troben en els països empobrits del planeta. Els països que més refugiats acullen ara mateix són Turquia, el Pakistan, el Líban, l’Iran, Etiòpia i Jordània. "No pot ser que un grapat de països continuïn carregant amb la responsabilitat d'acollir la gran majoria de refugiats del planeta, i els que estan en condicions de fer-ho han de reassentar i reunir molts més refugiats als seus països", alerta Filippo Grandi, Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats.

Morts en el camí

La manca de vies legals i segures dispara les víctimes i enriqueix les màfies

Almenys 46.000 migrants han mort en el trajecte des de l'any 2000 arreu del planeta. Una quarta part només el 2014 i 2015. I parlem només dels morts registrats: els que desapareixen sense deixar cap rastre no compten en cap estadística. La frontera més mortal del planeta és el Mediterrani, que acumula el 70% de les morts registrades. Fins al maig d'aquest any s'han deixat la pell en l'intent gairebé 1.700 persones.

Des de la plataforma catalana Stop Mare Mortum reclamen que es compleixi el dret internacional en matèria d'asil, refugi i drets humans. "Cal garantir l'accés a la sol·licitud de la protecció internacional a totes les persones que es declarin perseguides i obligades a fugir del seu país, no com una acció caritativa sinó perquè els estats en tenen l'obligació i les persones el dret", recorda el seu portaveu, Toni Borrell. " Cal establir vies legals i segures -com la possibilitat de sol·licitar l'asil en les ambaixades en els països d'origen, limítrofs i en trànsit- per tal que no calgui jugar-se la vida i perdre els estalvis amb traficants de persones per arribar a un país segur", afegeix.

Feina i escola, claus d'integració

El desplaçament requereix més que assistència d'emergència

"Ara els refugiats viuen desplaçats durant generacions, no només alguns mesos: necessiten molt més que ajuda d'emergència. Cal un nou acord global per assegurar que poden accedir a feina, educació i serveis de salut", apunta Joanne Liu, presidenta de Metges Sense Fronteres. "Si els dirigents dels estats membres de l'ONU realment volen afrontar la crisi mundial de desplaçament no han de millorar la resposta sinó canviar-ne radicalment l'abordatge i les polítiques", conclou l'organització.

Entre 2010 i 2015 el nombre de refugiats menors d'edat s'ha disparat un 75% i veiem com noves generacions només han conegut la violència i el desplaçament. "Sense protecció, aliments i educació, quin futur espera a aquestes criatures, i a les seves societats? Si són acceptats i protegits avui poden ser una font d'estabilitat i progrés. El que és bo per a ells ho és per a tothom", alerta Anthony Lake, director executiu d'Unicef.

Abordar les causes

Creixen les guerres i les desigualtats

Els focus d'expulsió de refugiats són tres països que viuen en situacions de guerra indiscriminada contra la població civil i que són l'origen del 54% de desplaçats forçats del planeta: Síria, l'Afganistan i Somàlia.

"El més important és abordar les causes que originen el desplaçament. ¿Com és que es gasten centenars de milers de milions en les guerres de l'Iraq, l'Afganistan, el Iemen i d'altres i s'inverteix tan poc en diplomàcia i desenvolupament per prevenir els conflictes?", es pregunta Jean Egeland, secretari general del Norwegian Refugee Council.

Més continguts de