L'ONU denuncia l'existència de "desenes de milers" de presos i desapareguts a Síria

Un informe acusa Rússia de crims de guerra i ELS Estats Units de no fer el possible per protegir civils

La comissió de l'ONU que investiga els crims de guerra a Síria ha posat el focus sobre la situació de "desenes de milers de presoners" i reclama l'alliberament immediat de criatures, dones, gent gran i discapacitats. També reclama l'accés d'investigadors independents als centres de detenció, tant del règim com de grups armats. "Presoners que van ser alliberats el 2017 de presons del règim, incloses les branques de policia política de Damasc i Alep, han descrit pallisses durant els interrogatoris per facilitar informació o confessions forçades. Cel·les atapeïdes, manca d'higiene i presència de paràsits escampaven malalties infecciones. En molts casos les famílies dels detinguts van pagar suborns per al seu alliberament", constatA el text. Igualment s'acusa l'Estat Islàmic, grups antigovernamentals i els kurds de practicar detencions il·legals.

L'informe, que recull els crims de guerra comesos al país entre juliol del 2017 i gener del 2018, alerta també del cost que han tingut per als civils les campanyes militars de la coalició encapçalada pels Estats Units a les poblacions de Raqqa i Deir al-Zor, per foragitar l'Estat Islàmic. "Aquestes batalles han tingut un elevadíssim cost per als civils", denuncia el document, que afegeix que "la coalició no va prendre totes les precaucions factibles per protegir els civils, en violació de la llei internacional humanitària. En concret es refereix a un bombardeig a la població d'Al-Mansura, on van morir almenys 150 desplaçats interns, inclosos dones i criatures. L'ONU també constata com el Daeix va fer servir escuts humans en les dues campanyes.

"Les operacions aèries i terrestres per derrotar l'Estat Islàmic van desencadenar una de les onades de desplaçats interns més important des de l'inici del conflicte. Centenars de milers d'homes, dones i criatures de Raqqa i Deir al-Zor van fugir dels combats i van acabar reallotjats en camps al desert al nord de Síria". L'ONU denuncia que les Forces Democràtiques de Síria, formades majoritàriament pels kurds que tenien el suport aeri dels Estats Units, han retingut en aquests camps "fins a 80.000 persones per investigar els seus possibles vincles amb el Daeix". Diversos testimonis entrevistats per a l'elaboració de l'informe parlen d'unes condicions de vida deplorables en aquests camps, amb manca d'aigua potable i atenció mèdica, malalties i violència contra els retinguts, als quals les SDF haurien pres els documents de viatge. "Aquests campaments de desplaçats interns no tenen recursos adequats i només agreugen el patiment. Els civils que en vulguin marxar han de ser immediatament alliberats", diu una de les autores de l'informe.

Rússia, acusada de crims de guerra

L'ONU constata nombrosos atacs a mesquites, centres de protecció civil, habitatges, clíniques i hospitals, mercats, forns de pa i escoles, atacs que perpetren "amb impunitat les parts en conflicte". El document destaca l'atac per l'aviació russa en una zona densament poblada d'Atareb (Alep) el 13 de novembre, on van morir 83 persones i 150 van quedar ferides. "Amb bombes no guiades, l'atac va afectar un mercat, una comissaria de policia, botigues i un restaurant, cosa que podria constituir un crim de guerra", conclou l'informe.

El setge de Guta, a la perifèria de Damasc, per part del règim sirià i els seus aliats, que ja entra al cinquè any, s'ha caracteritzat "per mètodes de guerra cada cop més cínics, que han deixat els pitjors casos documentats de malnutrició severa que s'han vist en el conflicte de Síria". També es recullen els "atacs indiscriminats que afecten els civils i infraestructures protegides, l'ús d'armes químiques i bombes de fragmentació, fam i la denegació sistemàtica de les evacuacions mèdiques. També acusen grups armats de dins del districte sota control opositor d'atacs indiscriminats contra civils de Damasc, que també constituirien crims de guerra. 

"Fins i tot si el règim està implicat en el combat contra el terrorisme, com assegura, no hi ha cap justificació per castigar el conjunt d'una població amb la fam, el bombardeig indiscriminat i la denegació d'ajuda mèdica i humanitària", apunta el comissionat Hanny Megally, autor de l'informe. "Tota aquesta guerra s'ha caracteritzat per una manca total de respecte a les lleis de la guerra". Tots els bàndols han d'aixecar immediatament els setges, permetre l'accés humanitari, i deixar de fer servir estratègies que en primer lloc tenen com a objectiu els civils".