CRISI DE REFUGIATS
Internacional 17/03/2016

Arrenca la cimera de la UE amb "relatiu optimisme" sobre l'acord amb Turquia

Juncker assegura que qualsevol pacte amb Ankara "respectarà la legalitat i les Convencions de Ginebra". Xipre amenaça de vetar l'acord si Turquia no obre els seus ports i aeroports a l'illa

Esther Herrera
3 min
Merkel i Hollande, en una trobada prèvia a la cimera

Brussel·lesLa UE afronta avui i demà "una cita decisiva" a Brussel·les per evitar que la crisi de refugiats s’agreugi a les portes de la primavera. Sobre la taula hi ha l’acord amb Turquia, que es va començar a coure fa deu dies, però que s’ha d’acabar de tancar. I això és el que faran aquests dos dies els líders europeus.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La primera reunió arrencara a les quatre d'aquesta tarda de dijous, amb unes expectatives "relativament optimistes", segons deia a l'entrar a la reunió el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, acompanyat del president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Juncker va admetre que encara no està clar que hi hagi acord, però que en tot cas "serà un acord que respecti la legalitat i les Convencions de Ginebra".

A la seva arribada a Brussel·les, diversos líders europeus es van expressar en els mateixos termes. El primer ministre italià, Matteo Renzi, va advertir que "la UE no es pot permetre no tancar un acord amb Turquia, però ha de ser un acord que respecti els valors fonamentals" de la Unió.

Per la seva banda, el primer ministre de Xipre, Nicos Anastasiades, ha advertit abans de la trobada que pot utilitzar el seu dret a veto sobre l'acord si Turquia no s'avé a obrir els seus ports i aeroports a l'illa.

Dos nens s’escalfen al camp d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, on han quedat atrapats.

Entre els punts polèmics encara oberts hi ha el mecanisme que es va idear la setmana passada, en la reunió amb el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, que preveu que per cada sirià arribat a Grècia que fos retornat a Turquia se’n reubicaria un des d’aquest país cap a la UE. La intenció és dissuadir els immigrants de travessar l’Egeu, però hi ha països de la UE que encara rebutgen acollir-ne als seus territoris i això posa en entredit tot el procés. De fet, només 937 refugiats dels arribats a Grècia i Itàlia fins ara s’han reubicat a la UE, tot i que el compromís inicial era reubicar-ne 160.000.

Vist que els resultats són així de magres, la proposta que discutiran els líders europeus vol deixar clar que el mecanisme per acollir refugiats des de Turquia serà “temporal” i s’“incentivarà” els països a respectar-lo rebaixant la quota obligatòria que els correspon -dels 160.000- si donen refugi, voluntàriament, a persones traslladades directament des de Turquia. Amb aquesta fórmula es pretén que països com Hongria, que van amenaçar de vetar l’acollida de refugiats la setmana passada, acceptin el pacte.

Però abans de fer efectiva l’acollida de refugiats des del país euroasiàtic -sembla que podrien ser 72.000 sirians- caldrà registrar les persones que arribin irregularment a les illes gregues. I sobre la polèmica de si es faran devolucions en calent, la Comissió Europea va ser taxativa. “En el cas que una persona demani protecció internacional quan arribi a la UE, s’haurà d’examinar el seu cas de manera individual, en línia amb la Carta Europea de Drets Fonamentals i amb els paràmetres de la directiva sobre procediments d’asil”, va subratllar ahir el vicepresident primer de la institució, Frans Timmermans. El sol·licitant d’asil, a més, tindrà dret a apel·lar si se li denega la petició. No obstant, en la proposta s’espera que el procés sigui ràpid, “qüestió de dies”, expliquen fonts comunitàries.

Malgrat tot, els problemes no són només com reduir el flux de refugiats actual. També hi ha dificultats en el que exigeix Ankara a canvi. El govern turc vol obrir cinc capítols de la negociació per a l’adhesió del país a la UE, entre els quals destaquen el de drets fonamentals, però Xipre -país membre de la UE- ja ha avançat que es nega a considerar aquesta possibilitat, pel contenciós que manté amb Turquia -i que parteix aquesta illa- des de fa més de 40 anys. Fonts diplomàtiques apunten que una possibilitat és que Nicòsia acabi cedint a canvi que Turquia obri els seus ports i aeroports a Xipre i reconegui internacionalment l’illa.

La qüestió dels visats

Finalment, Ankara també espera que s’avanci l’exempció de visats per als seus ciutadans que viatgin a la UE al juny, però el país ha de complir fins a 72 criteris -entre els quals implantar un passaport biomètric o garantir la cooperació judicial- d’aquí a l’abril, una fita difícil de complir. França ja ha advertit que no farà “cap concessió” addicional sobre la qüestió.

stats