Le Pen haurà de pagar 300.000 euros de multa al Parlament Europeu

La justícia condemna la líder ultra per haver desviat diners públics per al Front Nacional

Marine Le Pen haurà de pagar 300.000 euros al Parlament Europeu. La justícia ha rebutjat l'apel·lació de la sentència que la va condemnar en primera instància per haver desviat diners a la seva antiga formació, l'ultradretà Front Nacional.

La cambra d'Estrasburg va denunciar la líder de l'extrema dreta francesa, que havia sigut eurodiputada, per haver destinat diners comunitaris per al funcionament del seu grup parlamentari a pagar sous de membres del partit. Le Pen va portar la sentència fins al Tribunal de Justícia de la UE l'any passat, i els magistrats consideren ara que el seu recurs és "inadmissible" i "infundat".

En declaracions a la cadena FranceInfo, Marine Le Pen ha denunciat una caça de bruixes contra la seva formació. Al març, a Marine Le Pen se li va denegar un recurs semblant contra una demanda de reemborsament de 41.000 euros relacionada amb la feina d'un altre assistent parlamentari, que era el seu guardaespatlles. Al febrer, el Tribunal de Cassació francès va rebutjar les sol·licituds d’anul·lar la investigació oberta a França contra el Front Nacional en aquest cas. 

Els expedients oberts contra el Front Nacional per irregularitats en els comptes del grup parlamentari van obligar Le Pen a tancar i vendre's seus de la formació, rebatejada com a Reagrupament Nacional, i a acomiadar personal perquè el cas li ha tancat l'aixeta d'ajudes europees i línies de crèdit bancari.

Les eleccions europees de diumenge han tornat a revifar la pugna entre Le Pen i el president Emmanuel Macron, que ja es va viure en les presidencials de l'any passat i en què es va imposar el líder del moviment En Marxa! En aquesta ocasió, la ultradretana ha plantejat la convocatòria electoral com una mena de tercera volta i aspira a repetir com la formació més votada a França. La líder del Front Nacional ha fet campanya activa amb altres membres xenòfobs i d'extrema dreta europeus com l'italià Matteo Salvini i el neerlandès Geert Wilders.

Més continguts de