ÀSIA
Internacional 08/02/2016

L’economia marca el canvi d’any a la Xina

Pequín vol que l’any del mico serveixi per adaptar-se a la “nova normalitat” fruit de l’alentiment econòmic

Dolors Rodríguez
4 min
Festa grossa als carrers de Pequín, on la pirotècnia és l’estrella del canvi d’any. Comença l’any del mico amb la mirada posada en l’alentiment econòmic.

PequínMilions de desplaçaments, sopars familiars en què no poden faltar els famosos jiaozi -farciments de carn picada o verdures- i molts petards marquen l’arribada de l’Any Nou Xinès. El gegant asiàtic inicia el 8 de febrer l’any del mico, un any que estarà marcat pel que el govern ha batejat com a “nova normalitat”, un creixement econòmic més baix per transformar el model econòmic del made in China cap al created in China, però que des de fora molts temen que es tracti d’una profunda crisi que pot arrossegar l’economia mundial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons l’horòscop xinès, el mico és un animal intel·ligent i audaç que no rebutja la confrontació, així que pot ser un bon any per als que sàpiguen adaptar-se creativament als canvis.

L’Any Nou, o Festa de la Primavera, és l’esdeveniment principal del calendari xinès i, encara que oficialment hi ha set dies de vacances, el període s’allarga per permetre que la gent pugui desplaçar-se als seus llocs d’origen i visitar la família.

El govern xinès ha calculat que aquest any es registraran en total 2.910 milions de viatges entre el 21 de gener i el 3 de març, una xifra que representa un 3,6% més que l’any anterior. La majoria dels desplaçaments són en tren, però l’augment del nivell de vida ha fet que els viatges en avió hagin crescut un 14,3 % respecte a l’any anterior.

Els protagonistes d’aquest gran èxode són els més de 240 milions d’emigrants del camp a la ciutat que aquests dies tornen als seus pobles. Aquest any el mal temps ha jugat una mala passada, ja que les grans nevades a l’interior i el centre del país han provocat talls a les vies i grans retards als trens. A la ciutat de Canton (Guangzhou), al sud del país i epicentre de l’anomenada fàbrica del món, d’on surten la majoria de les manufactures xineses, els retards han provocat aglomeracions de fins a 100.000 passatgers que han quedat atrapats a l’espera de poder agafar un tren.

Aquest any la desacceleració de l’economia, especialment en sectors com la construcció i la indústria, ha provocat que moltes empreses donessin més dies de vacances i els viatges han començat abans. Hi ha la incògnita de si tots els treballadors tornaran davant el risc de l’atur o si alguns optaran per quedar-se al camp.

L’alentiment de l’economia té a favor la demografia. La població envelleix i la incorporació de gent jove al mercat laboral cada vegada és més baixa.

Les dades de l’Oficina d’Estadístiques xinesa mostren que el 2015 la població emigrant s’ha reduït en gairebé sis milions, després de tres dècades de creixement. Els motius són diversos: la gent es fa gran, a la ciutat hi ha menys oportunitats i la vida s’ha encarit. Tot això fa que tornar al camp sigui atractiu; a més, comença a haver-hi oportunitats.

L’arribada d’emigrants amb diners estalviats també propicia la creació de nous negocis i la modernització de l’agricultura, una assignatura pendent a la Xina.

El govern aposta pel desenvolupament rural amb inversions en infraestructures i crèdits per a agricultors. La setmana passada va anunciar una inversió de 107 milions de dòlars per renovar centrals elèctriques a les regions orientals de la Xina.

Són unes festes tradicionals però és inevitable que les tradicions evolucionin. Internet ha entrat a la Xina per quedar-s’hi i ja hi ha més de 668 milions d’internautes. Es calcula que el 70% dels bitllets que s’han venut per a aquestes festes han sigut online i el mòbil és l’eina preferida.

Encara que els immigrants tornen al camp, a la Xina urbana, amb una ja important classe mitjana, les festes es converteixen en un període de vacances per viatjar pel país i a l’estranger. Segons el portal de viatges Ctrip.com, es dediquen 5 o 6 dies a viatjar i les principals destinacions fora de la Xina són Tailàndia, el Japó, Corea del Sud, Taiwan, Singapur, els EUA i Indonèsia.

L’alentiment de l’economia també està acabant amb una altra tradició, la de les pagues extres que es donen als treballadors en aquestes dates, normalment el salari d’un mes i mig.

Segons un sondeig fet per un dels principals portals de treball de Xina, Zaoping.com, més de dos terços dels empleats de coll blanc enquestats no esperen rebre la paga extra i l’any passat més del 60% ja no la van rebre.

Els deures sobre la taula del govern

L’alentiment econòmic

L’objectiu del govern xinès és que l’economia del país creixi aquest any entorn del 6,5% -per sota del que ho havia fet fins ara- i continuar les reformes per passar d’un model econòmic dependent de les exportacions com l’actual a un altre de basat en els serveis i el consum intern. Però la Xina té pendent la reforma de l’endeutat sector públic amb nombrosos conglomerats empresarials deficitaris molt poc competitius i no es pot permetre una pujada en l’índex d’atur.

El lideratge regional

La Xina intenta consolidar el seu paper com a potència i que la seva influència en l’escena internacional sigui conforme al seu paper com a segona economia mundial. Per això aposta per iniciatives com la nova Ruta de la Seda, un intent de crear nous corredors i aliances comercials, o per la creació i control del nou Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures. El seu expansionisme al mar de la Xina Meridional també li crea conflictes amb els seus veïns asiàtics, amb qui manté nombrosos contenciosos per les aigües territorials.

Reduir la contaminació

La contaminació de l’aire, de l’aigua i del sòl és el principal cost del creixement xinès i ja ha començat a passar factura, sobretot a les grans ciutats. El govern xinès és conscient del problema que té entre mans i s’ha compromès a impulsar les energies verdes per substituir el carbó -una font energètica clau- i promulgar lleis de protecció del medi ambient. El seu objectiu és reduir les emissions de CO2 per unitat del PIB entre un 60% i un 65% el 2020, en relació als nivells del 2005.

stats