CONFLICTE

L’escalada bèl·lica entre Israel i l’Iran amenaça tot el Pròxim Orient

Tel Aviv diu que ha colpejat “quasi tota la infraestructura iraniana” a Síria

Els bombardejos israelians de dijous a la matinada han sigut els més intensos que ha patit Síria des de la guerra de l’octubre del 1973. En termes generals, la situació a la zona és cada dia més volàtil, tot i que les versions de les dues parts no permeten saber qui ha obert la confrontació més recent. Els últims incidents, inclosos els bombardejos israelians de dimarts, apunten que Israel té un interès manifest a provocar una escalada que impliqui els Estats Units.

De totes les versions se’n pot deduir que els fets van començar deu minuts després de la mitjanit, quan Israel va atacar un objectiu “iranià” a l’àrea de la ciutat de Quneitra, al Golan sirià. Israel diu que els iranians hi van respondre disparant una vintena de coets contra Israel: quatre van ser abatuts i la resta van caure dins de Síria. L’Iran diu que qui va disparar els coets va ser Síria, i que Teheran no té bases militars en aquest país.

Segons els russos, poc després 28 avions F-15 i F-16 israelians van disparar 70 míssils, però la majoria van ser abatuts pels sistemes antimíssils sirians. Ciutadans de Damasc van penjar a les xarxes socials desenes de vídeos en què aparentment es veu el funcionament del sistema antimíssils interceptant la majoria dels míssils israelians.

Per la seva banda, el ministre de Defensa israelià, Avigdor Lieberman, va dir que el seu país no permetria que ningú l’ataqui “o construeixi infraestructura per atacar-lo en el futur”. “Hem colpejat quasi tota la infraestructura iraniana a Síria [...]. Si a nosaltres ens plou, ells tindran una tempesta. Espero que aquest episodi s’hagi acabat i que tots ho hagin entès”, va afegir.

Israel va acusar el general iranià Qassem Soleimani, comandant de la Força al-Quds, d’orquestrar l’atac. En les hores prèvies, Israel es va posar en estat d’alerta i va ordenar l’obertura dels refugis antiaeris del Golan ocupat. Els atacs israelians de les últimes setmanes, amb la mort d’una quinzena d’iranians, semblen respondre a un patró d’incrementar la tensió amb l’Iran, una política que ha continuat i s’ha reforçat arran de la decisió del president dels EUA, Donald Trump, d’abandonar l’acord nuclear amb l’Iran aquest dimarts.

Un conflicte armat i econòmic

Naturalment, una pregunta que es fan molts és si estem a les portes d’un nou conflicte armat regional, una guerra que sembla buscar Israel d’una manera clara, i en la qual vol que s’hi impliquin també els Estats Units. La resposta és que la guerra no és imminent, sinó que ja està en marxa, i que no és només un conflicte armat, sinó també una guerra econòmica en la qual participen els Estats Units al costat d’Israel.

El que està en joc és l’hegemonia militar, política i econòmica al Pròxim Orient, que es disputen l’Iran, per una banda, i Israel, l’Aràbia Saudita i els Estats Units, per l’altra. A diferència del que va passar durant el mandat de Barack Obama, Israel ha aconseguit que Donald Trump li faci costat i va d’una provocació a una altra buscant una reacció de Teheran que justifiqui una intervenció militar nord-americana.

Un funcionari del departament d’Estat nord-americà, Andrew Peek, no descarta un nou acord nuclear amb Teheran, tot i que assenyala que hauria de ser ben diferent del que va negociar Obama, un acord que no fos únicament nuclear sinó que hauria d’incloure altres qüestions regionals, un plantejament que l’Iran descarta.

Per a Teheran és vital mantenir un estret vincle amb les comunitats xiïtes de la regió, unes minories que sovint han sigut maltractades per les majories sunnites. És el cas de la comunitat xiïta libanesa, que només amb el suport de l’Iran ha adquirit una importància que abans no tenia. És veritat que les milícies de Hezbol·lah són una amenaça per a Israel, però la superioritat militar de Tel Aviv és aclaparadora.

Que és una guerra oberta entre Israel i l’Iran ho ha deixat clar el mateix funcionari del departament d’Estat, que ha admès que l’abandonament de l’acord nuclear amb l’Iran va ser coordinat amb Israel. És un detall important, perquè manifesta la poca influència que té la Unió Europea en totes les qüestions relacionades amb el Pròxim Orient, així com la gran influència que té Israel a Washington.

La cancellera alemanya Angela Merkel ha tornat a repetir que Europa ha d’assumir la seva defensa. Ho ha dit hores després que el president Trump abandonés unilateralment l’acord nuclear del 2015. Naturalment, Merkel té raó quan diu que els interessos dels Estats Units no són els mateixos que els d’Europa, però ha sigut precisament la passivitat de Merkel el que ha permès que la situació al Pròxim Orient hagit arribat a aquest punt.

Més continguts de