L’escalada militar i armamentística fa reviure l’amenaça nuclear

Barcelona“No han aconseguit contenir Rússia”, deia Vladímir Putin fa només dues setmanes en l’acte en què, davant de l’elit política del país, va presentar el seu nou arsenal nuclear, modernitzat i innovador. Era una demostració de força que arribava dies després que el Pentàgon anunciés també la seva nova estratègia nuclear, que passa per reforçar, diversificar i també modernitzar el seu armament atòmic. El govern nord-americà al·legava com a excusa que Rússia ja ho estava fent. I Rússia, alhora, responia dies després amb una exhibició d’armament i l’assaig amb un nou míssil hipersònic capaç de burlar l’escut de defensa antimíssils dels EUA. Una escalada militar en tota regla entre els antics enemics de la Guerra Freda, que tornen a posar sobre la taula una amenaça nuclear que semblava oblidada.

“L’enfrontament no és damunt la taula, ni entre Rússia i els Estats Units ni amb el Regne Unit”, malgrat el conflicte diplomàtic actual, tranquil·litza Jordi Calvo, expert en armament del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Calvo veu els moviments de Putin com una retòrica més de “consum intern” que intenta mobilitzar al màxim l’electorat rus.

Resposta a l’OTAN

Tot i així, admet que l’amenaça russa “és una resposta fins i tot lògica al comportament de l’OTAN, que des de la dissolució de l’URSS no ha deixat d’aprofitar la debilitat del rival per estendre la seva àrea d’influència” cap a les repúbliques exsoviètiques. L’analista és molt crític amb l’estratègia de l’OTAN i els EUA: “Haurien d’haver aprofitat la distensió per iniciar un procés de desarmament”, i en lloc d’això van optar per “buscar l’hegemonia mundial” a costa del rival caigut. El director del Consell d’Afers Internacionals rus, Andrei Kortunov, coincideix amb aquesta anàlisi, i adverteix que l’actitud de Putin és fruit de “la marginació” a què s’ha condemnat Rússia durant anys, “expulsada de la UE i arraconada per l’OTAN”. “L’URSS no es va desintegrar el 1991, s’està desintegrant ara”, va dir Kortunov en un seminari del Cidob a Barcelona.

Putin intenta recuperar el rol de gran potència mundial per a Rússia, i ho fa a través de l’armament, una tendència que avui dia es reprodueix arreu del món. “Hi ha una carrera armamentística mundial, amb uns augments extraordinaris dels pressupostos en armament i en producció d’armes, fins a uns nivells que no es registraven des de feia molts anys”, adverteix Calvo. A Rússia, a més, la indústria armamentística té un pes molt important en els cercles de poder. “No és només qüestió de política internacional, sinó també de negoci”, recorda l’analista del Delàs.

En tot cas, l’etapa de la no proliferació nuclear sembla acabada. Tot i que els tractats internacionals se seguiran implementant, perquè el que fan sobretot és eliminar les armes nuclears obsoletes, els plans en molts països (no només Rússia i els Estats Units) passen per augmentar les seves capacitats militar i nuclear en els pròxims 10 o 15 anys, explica Calvo. “Però això no respon a un escenari de futur” en què es prevegi res que les faci necessàries, assegura, i recorda que els mateixos militars diuen sovint que “l’armament es produeix per no ser utilitzat”. Tant de bo sigui així.