L'euro es mantindrà estable, segons els polítics europeus reunits a Davos

DavosEls polítics i banquers reunits al Fòrum de Davos consideren que la crisi del deute de l'Eurozona s'ha deixat enrere, i que no hi ha dubtes sobre la supervivència de la moneda única. El ministre d'Economia alemany, Wolfganag Schaeuble, ha assegurat a Davos que no preveu cap nova crisi a l'Eurozona l'estil de les de Grècia o Irlanda. 'Penso que l'euro es mantindrà estable', ha defensat. En una línia similar, la ministra francesa Chirstine Lagarde ha defensat que tots els països estan adoptant les mesures adients i ha demanat als mercats que no actuïn només amb una visió a curt termini. Els banquers reunits al fòrum també han indicat que la situació econòmica de la Unió és menys preocupant.

En aquest sentit, el director de Barclays, Bob Diamond, ha defensat que la supervivència de l'euro ja no està en dubte. 'El dubte sobre si l'euro es salvarà és un tema de l'any passat, i ja ha sortit de la taula', ha assegurat després d'una reunió amb els principals representants polítics i bancaris. Tot i això, Diamond ha admès que la situació encara serà 'volàtil'.

El ministre d'Economia britànic, George Osborne, ha celebrat les mesures adoptades per l'Estat espanyol i Portugal per 'posar la casa en ordre' i evitar un empitjorament de la crisi. Osborne, que lidera un govern escèptic amb l'euro i que ja ha reiterat en diverses ocasion la intenció britànica de mantenir la seva pròpia moneda, ha demanat a la Unió que promogui una liberalització del mercat interior per fer d'Europa un lloc 'més competitiu'.

La crisi del deute

Bona part del debat a Davos sobre les solucions per mantenir estable l'Eurozona s'han centrat en la possibilitat d'incrementar la mida i l'efectivitat del fons de rescat europeu, que actualment té una capacitat de 440.000 milions d'euros. També s'estudia si facilitar que la Unió pugui comprar bons dels estats membres.

Una de les grans potències econòmiques europees, Alemanya, sembla estar més d'acord que en el passat en la possibilitat de revisar el funcionament del fons de rescat, però exigeix que s'apliquin mesures de disciplina fiscal més dures i reformes dels mercats de treball, les pensions i els sistemes educatius.

Els líders europeus podrien presentar el mes de març un nou paquet de mesures per fer front a la crisi. Els estats membres podrien decidir ampliar la capacitat del fons de rescat europeu i incloure mesures de flexibilització sobre el seu ús.

En aquest sentit, es podrien promoure períodes més llarg pel retorn dels préstecs, i uns interessos més baixos pels rescats de Grècia i Irlanda. A més, la Unió podria instar els seus membres a adoptar mesures de disciplina fiscal encara més dures i adoptar un compromís específic amb les reformes estructurals del sistema. Fonts europees han assegurat a l'agència Reuters que a principis de març es podria celebrar una cimera especial per tractar totes aquestes qüestions.