L’exèrcit iraquià entra a Kirkuk en represàlia pel referèndum kurd

BeirutDes que el Kurdistan iraquià va celebrar fa un mes el seu referèndum d’independència, els tambors de guerra ressonaven a Kirkuk. Aquesta terra pròspera on l’or negre brolla arran de terra s’ha convertit en el nou focus de confrontació entre Bagdad i la regió autònoma del Kurdistan iraquià.

Els kurds en tenien el control des que la van alliberar de mans de l’Estat Islàmic. En els últims dies el govern kurd hi havia enviat fins a 6.000 efectius addicionals perquè les forces iraquianes s’havien desplegat a les zones frontereres amb el Kurdistan, un moviment que Irbil va interpretar com “una declaració de guerra”. Ahir, finalment, Kirkuk va caure en mans del govern iraquià.

Diumenge a mitjanit (hora local) forces iraquianes amb el suport de les milícies xiïtes conegudes com les Unitats de Mobilització Popular (UMP) van avançar des de Taza Khormatu (a 75 quilòmetres al sud de Kirkuk) “amb la intenció d’entrar a la ciutat”, va explicar a l’ARA Kawyar Shahed, portaveu de l’oficina presidencial del Kurdistan iraquià. Aproximadament a les 2.30 de la matinada (hora local) van atacar les forces peixmergues (milícies kurdes) des de dos fronts a la intersecció Taza-Kirkuk i al pont de Maryam Bag, al sud de la ciutat, utilitzant equipament militar dels Estats Units, incloent-hi els tancs Abrams i vehicles Humvee, va detallar Shahed. Les tropes de Bagdad van aconseguir controlar l’aeroport militar K1, una instal·lació de gas, una refineria i una planta d’electricitat, va afegir Shahed. Per la seva banda, els peixmergues van destruir almenys cinc Humvees nord-americans utilitzats per les forces paramilitars de les UMP.

Hissen la bandera iraquiana

A mitja tarda les milícies xiïtes van entrar al centre de Kirkuk i hi van tornar a hissar la bandera iraquiana que havia sigut substituïda per la del Kurdistan. Els uniformats iraquians també van controlar els edificis governamentals i l’oficina del governador “sense trobar resistència”, va explicar a l’ARA Noa Salah Ahmad, cap de policia d’una comissaria de Kirkuk.

“Les forces peixmergues continuaran defensant el Kurdistan, els seus pobles i interessos”, van condemnar en un comunicat les autoritats kurdes. No obstant, hores abans de l’atac el govern iraquià va emplaçar les forces kurdes de seguretat a cooperar per mantenir la pau. Podria dir-se que la caiguda de Kirkuk s’ha degut a la divisió entre les faccions kurdes. La Unió Patriòtica del Kurdistan, que governa aquesta localitat, “va abandonar Kirkuk a la seva sort”, segons va denunciar a aquest diari Ano Abdoka, representant polític del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), del president Massud Barzani.

A la disputada ciutat, els habitants es debatien ahir entre quedar-s’hi o anar-se’n. “Les coses pinten malament. Cap negoci ha obert avui. Tothom és a casa esperant que passi el pitjor”, va explicar amb angoixa el Shuaib, un veí de Kirkuk en una conversa telefònica amb l’ARA. “Aquí tothom està agafant armes per defensar-se i els peixmergues han tornat al front a lluitar”, va afegir, i també va apuntar que “en alguns barris s’han aixecat barricades per impedir que els tancs i vehicles militars entrin a la ciutat des del sud”.

Altres veïns van preferir marxar-ne per buscar seguretat. “Milers d’iraquians han fugit de la ciutat de Kirkuk i s’han dirigit cap a les ciutats kurdes de Sulaimaniya i Irbil per deixar enrere els combats”, assegurava una font del departament de Migració del Kurdistan iraquià.

Kirkuk estava controlada de facto pels kurds des del juny del 2014, quan les forces peixmergues van fer-ne fora les milícies jihadistes de l’Estat Islàmic que intentaven controlar els pous de petroli de la zona, que produeixen fins a 600.000 barrils de cru al dia.

De fet, Kirkuk ha après a viure d’esquena a l’Iraq i des de fa anys el govern autònom del Kurdistan en controla les vendes de petroli i firma contractes unilaterals d’exportació, cosa que ha irritat el govern de Bagdad.

Però la disputa territorial es remunta a unes quantes dècades enrere, fins al punt que molts anomenen Kirkuk la Jerusalem kurda.

A la dècada dels anys vuitanta Saddam Hussein va dur a terme una campanya d’“arabització” a les riques zones petrolieres del nord de l’Iraq, que estaven en mans dels kurds. Però després de la invasió nord-americana del país, el 2003, més de mig milió de kurds desplaçats van tornar a la “terra promesa” i a d’altres regions anteriorment arabitzades, per reclamar-les com a territori kurd. No va ser fins al 2005 quan es va preveure la inclusió al Kurdistan dels territoris disputats. L’autonomia de Kirkuk està prevista a l’article 140 de la Constitució iraquiana, i el 2007 s’hauria d’haver fet un referèndum en aquesta ciutat petroliera sobre la seva incorporació a la regió autònoma del Kurdistan, però mai no es va arribar a concretar per motius polítics.

“La falta de voluntat de Bagdad a l’hora d’implementar l’article 140 es deu a les riques reserves de petroli que hi ha a la província”, remarcava a l’ARA l’analista Shivan Fazil. “El fracàs de successius governs de Bagdad, fins i tot de l’actual administració d’Al-Abadi, ha demostrat la poca empatia cap als kurds”, va criticar Fazil.

Es creu que actualment els kurds són majoria a Kirkuk, però ningú s’atreveix a parlar del cens de la població perquè es tracta d’un afer tabú i perillós que podria fer saltar l’espurna del conflicte sectari que batega a cada barri. En aquesta ciutat multiètnica, a més a més d’àrabs i de kurds, hi viuen minories turcmanes i cristians assiris.