Litvinenko, un mal de cap per al Kremlin

L’exespia rus va denunciar la corrupció a l’FSB, el qual va responsabilitzar d'explosions a edificis que van provocar la mort de centenars de persones

 

Abans de ser enverinat a Londres, l’exagent rus Aleksandr Litvinenko (Voronej, Rússia, 1962) estava investigant diverses personalitats russes, l’assassinat de la periodista crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia i també col·laborava amb els serveis d’intel·ligència britànics i espanyols en la investigació de la màfia russa instal·lada a la península Ibèrica, que actuava a diferents parts del món. Hi ha molts fils en la biografia de Litvinenko que els investigadors britànics deuen haver estirat i que els han permès arribar a la conclusió que "probablement" el president rus, Vladímir Putin, n’hauria autoritzat l’assassinat.

Litvinenko es va donar a conèixer el 1998 quan, acompanyat d’altres persones –algunes d’elles encaputxades–, va fer una roda de premsa a Moscou a l’agència de notícies russa Interfax per denunciar que els seus superiors els havien ordenat assassinar Borís Berezovski, un dels oligarques propers a l'aleshores president rus, Borís Ieltsin. En aquell moment Litvinenko era tinent coronel del Servei Federal de Seguretat de Rússia (FSB, l’antic KGB), que aleshores estava dirigit per un desconegut Vladímir Putin.

Abans, Litvinenko havia participat en la primera guerra de Txetxènia (1994-96), quan Moscou va intentar recuperar el control de la república independentista del Caucas, una experiència que el va marcar profundament. Segons Akhmed Zakàiev, líder independentista txetxè refugiat a Londres, quan Litvinenko es va adonar realment de què era l’FSB va arribar a la conclusió que la guerra de Txetxènia era totalment injusta i que s’estava massacrant el poble txetxè només per reprimir les seves ànsies d’independència. Segons Zakàiev, més endavant Litvinenko hauria col·laborat amb els rebels txetxens proporcionant-los informació.

Berezovski va ser vicesecretari del Consell de Seguretat de Rússia i un dels artífexs de l’acord de pau que va posar fi a la primera guerra txetxena, i va ser acusat de tenir estrets vincles amb els rebels txetxens. En el context de la lluita pel poder de finals dels anys 1990, Berezovski havia promogut Putin, però ben aviat es barallarien i el 2001 el magnat rus es traslladaria al Regne Unit, on aconseguiria asil polític i moriria el 2013 en circumstàncies estranyes que apunten al suïcidi.

Alguns testimonis d’aquella roda de premsa del 1998 creuen que, en realitat, Litvinenko treballava per a Berezovski i que no hi havia hagut cap complot de l’FSB contra el magnat. Sigui com sigui, Litvinenko va ser expulsat del servei a l’FSB i tot seguit va passar un temps a la presó, acusat d’abús de poder. Un cop en llibertat, amb la condició de no sortir de Rússia, l’any 2000 va fugir al Regne Unit, on va aconseguir asil polític.

L'acusació més incòmoda per a Moscou

El nom de Litvinenko i les informacions que havia fet públiques l’exespia van sonar en altres escàndols que es van viure a Rússia aquells anys. A finals del 2003 Litvinenko va publicar, juntament amb l’historiador Iuri Feltixninski, el polèmic llibre 'L’FSB fa explotar Rússia'. En aquesta obra es denunciava la implicació dels serveis d’intel·ligència en les misterioses explosions d’edificis d’habitatges a Moscou,  Buynaksk i Volgodonsk la tardor del 1999, que van provocar la mort de gairebé 300 persones i que el Kremlin va atribuir als rebels txetxens. Aquestes explosions van ser un dels arguments amb què el Kremlin va llançar la segona guerra txetxena, disfressada amb el nom d’operació antiterrorista i que contribuiria a crear el mite de Putin com a home capaç de solucionar-ho tot.

El 2006 Litvinenko seria enverinat.  La investigació del cas ha estat un autèntic 'thriller' polític durant el qual les relacions entre Moscou i Londres han viscut moments molt crítics, i els principals acusats de l’assassinat –els dos excompanys i compatriotes que li haurien posat el verí mortal al te–, l’exespia i actual diputat rus Andrei Lugovoi i el també exagent i empresari Dimitri Kovtun, no han estat extradits al Regne Unit.

Aquests són els fets més coneguts de la biografia de Litvinenko relacionats amb Rússia, però l’exagent rus podria posseir moltes altres informacions compromeses per al Kremlin, que no hauria perdonat que canviés de bàndol.