Llibertat provisional per als '10 d'Istanbul'

BarcelonaLlibertat amb càrrecs per a 10 dels 11 activistes de drets humans jutjats a Turquia acusats de presumpta col·laboració amb grups terroristes, entre ells els responsables de la branca turca d'Amnistia Internacional. Entre els alliberats hi ha la directora local de l'ONG, Idil Eser, l'alemany Peter Steudtner, el suec Ali Gharavi i altres 5 activistes detinguts al juliol en una illa prop d'Istanbul, on participaven en un taller sobre seguretat informàtica i drets humans. Per contra, continuarà a presó el president de la mateixa organització, Taner Kiliç, detingut al juny sota l'acusació de formar part de la xarxa del predicador islamista Fethullah Gülen, a qui Ankara acusa del fallit cop d'estat de juliol del 2016.

2 activistes, detinguts el mateix dia, ja estaven en llibertat amb càrrecs, de manera que ara tot el grup continuarà sent jutjat en llibertat, després que 8 membres hagin estat tres mesos en presó preventiva. Kiliç serà jutjat avui a Esmirna en un cas diferent, pel qual el tribunal d'aquella ciutat ha decretat presó preventiva per a ell.

El judici dels 10 activistes detinguts durant el taller a Büyükada, al qual es va sumar el cas de Kiliç, va arrencar ahir a Istanbul entre una enorme expectació mediàtica i amb observadors de diversos països europeus. Després d'escoltar les defenses dels acusats, la fiscalia, en un gest sorprenent en aquest tipus de judicis, va demanar la posada en llibertat de 7 dels 8 detinguts, però el tribunal va decidir alliberar-los a tots menys a Kiliç.

Els activistes estan acusats de mantenir vincles tant amb la confraria gülenista com amb el proscrit Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda esquerrana de Turquia i el DHKP-C, un grup armat turc ultramarxista.

Ells, però, han declarat que únicament feien la seva feina de defensors dels drets humans. "Les acusacions són absurdes. En l'escrit d'acusació no hi ha cap prova", va declarar Gardner a Efe, abans de començar el judici. "És clar que això és un cas polític, impulsat per les declaracions del Govern i les campanyes contra les organitzacions de drets humans. No hi ha res legal, no hi ha res fonamentat en la llei que permeti mantenir aquestes persones empresonades", va avaluar Gardner.