Llops de mar entre ‘hipsters’

Fa molts anys, qui sortia d’aquest bar no tenia clar si el tornaria a trepitjar. En el nostre imaginari col·lectiu, la costa de Califòrnia és un terreny ple de vigilants de la platja amb banyadors petits, diners, actors i luxes carnals. Però fa més d’un segle era un lloc dur ple de llops de mar que es guanyaven la vida iniciant viatges dels quals no sempre tornaven. Per aquesta raó el Heinold’s First and Last Chance Saloon, fundat el 1883 a Oakland, just davant de San Francisco, té aquest nom. Diuen que era l’última oportunitat dels mariners de fer una copa abans d’embarcar-se a alta mar durant mesos. I també la primera ocasió per fer un beure un cop tornaven, ja que el bar s’aixecava just davant dels molls. Era baixar del vaixell i, en tres saltirons, ja eres a la barra.

El naixement d’una ciutat

Avui en dia el Heinold’s First and Last Chance Saloon no sembla encaixar gaire en la nova Califòrnia. Bé, potser sí, ja que aquí tothom hi té lloc. Al voltant, abandonen el port iots de luxe i grans creuers. A 15 minuts costa avall pots pagar les entrades més cares de la NBA per veure els campions, els Golden State Warriors, i els preus del lloguer no deixen de pujar a mesura que hi arriben treballadors de Silicon Valley. Però quan el 1883 va obrir aquest local, la ciutat d’Oakland tenia tot just 32 anys de vida i s’hi vivia un desordre fascinant. Oakland va néixer amb la febre de l’or, quan cada cop era més car viure a San Francisco. Els nous immigrants van anar a viure just davant de San Francisco, a l’altra banda de la badia.

Amb la pell d’un vaixell

El 1851 Horace Carpentier, Edson Adams i Andrew Moon van posar ordre a aquell grup de cases i barraques, i van donar origen a una ciutat que sempre ha sigut interracial, activa i amb menys glamur que la veïna San Francisco. Quan es va inaugurar el bar, el local es coneixia com a J.M. Heinold’s Saloon en honor a Johnny Heinold, l’immigrant alemany que va comprar el terreny per 100 dòlars i va aixecar el local utilitzant la fusta i el mobiliari d’un vaixell balener desballestat. El local estava destinat a ser el lloc preferit per als mariners, que van començar a fer la broma que era el lloc on tenies l’última i la primera ocasió de fer un glop.

Contra els terratrèmols

El bar ha aconseguit sobreviure en una zona on ha passat de tot. La llegenda diu que el rellotge aturat al costat de la barra va deixar de funcionar el dia del famós terratrèmol del 1906, que va provocar més de 3.000 morts entre San Francisco i Oakland. Un cop s’hi entra, el terra sempre grinyola i sembla enfonsar-se una mica. S’explica que és conseqüència d’un petit tsunami que va estar a punt d’endur-se el bar als anys 20. I, si la natura no va poder, tampoc les lleis. Quan es va imposar la llei seca segons la qual no es podia vendre alcohol, del 1920 al 1933, el bar va seguir obert, ja que també oferia menjar (tothom sabia que d’amagat s’hi podia beure).

Una escola d’aprenentatge

Però si el local és recordat per alguna raó és gràcies a Jack London, de qui hi ha un retrat en una de les parets. Nascut a San Francisco, amb 17 anys ja va enrolar-se en un vaixell per veure món. Quan va tornar a casa va passar moltes estones a les taules de fusta del local estudiant per poder entrar a la universitat. Johnny Heinold, el propietari, va arribar a deixar-li diners perquè es pagués la matrícula, i London, agraït, va tornar sempre a un Heinold’s First and Last Chance Saloon que apareix 17 cops a la seva novel·la autobiogràfica John Barleycorn. London, però, va durar poc a la universitat; va preferir anar a una escola diferent: el bar on Heinold li va anar presentant mariners, capitans i delinqüents que van acabar inspirant alguns dels personatges dels llibres de London. Avui l’actual propietària del bar, Carol Brookman, admet que si poden sobreviure entre hipsters i lloguers cars és en part gràcies al fet que la major part dels clients hi arriben gràcies als llibres de London, i fan una copa a la seva salut.