“L’ocupació s’acabarà un dia, com es va acabar l’apartheid”

JerusalemLa història de Yehuda Shaul, que va experimentar una transformació que el va fer fundar Breaking the Silence, es basa en una trajectòria personal de superació. Breaking the Silence és l’ONG israeliana més implicada en la lluita contra l’ocupació i diàriament paga un preu molt alt per dedicar-se a aquest objectiu. Encara que des del govern se l’acusa de traïció i de coses pitjors, Yehuda està determinat a continuar lluitant “fins que l’últim soldat israelià surti de Cisjordània”.

“El mes de març de 2001 vaig enrolar-me a la Brigada Nahal. La meva família era de dretes i religiosa. Vaig participar en el campament al Golan. Per situar-nos una mica, poc abans havia començat la Segona Intifada i a la tardor del 2001 va ser assassinat a Jerusalem el ministre Rehavam Zeevi”. “Després de l’assassinat de Zeevi ens van cridar per a una operació a Qalqilya, a Cisjordània, i cinc mesos després ens van destinar a Hebron, al sud de Cisjordània. Jo estava en una escola palestina del centre d’Hebron. Ens disparaven els palestins? Doncs nosaltres hi responíem”.

“Unes setmanes després vam començar a patrullar els carrers d’Hebron i aviat vaig preguntar-me si jo ho havia de fer, això. En bona part m’ho preguntava a causa de l’actitud dels colons. Mentre m’ho preguntava va arribar el Març Negre, quan desenes d’israelians van morir arreu. Llavors em van destinar a la Muqataa de Ramala, on vivia Arafat. La consigna dels nostres comandants era: «Estan aterrint la nostra població i nosaltres hem de respondre-hi». A l’abril vaig tornar a Hebron. Vaig veure una clínica palestina completament destrossada. Vaig fer algunes fotos i les vaig enviar a tots els periodistes israelians que vaig poder. Cap mitjà les va publicar. Llavors vaig decidir fer el curs de sergent amb el desig que tot això s’aturés”, explica.

“És important remarcar que servia el 50è batalló de la Brigada Nahal, el més esquerranós de l’exèrcit. Per a mi tot allò va ser un xoc total. Ens van destinar tres setmanes a Betlem. El que veia era massa. Un tinent de la meva companyia va disparar contra un nen de 8 o 10 anys dient que el nen estava «recopilant informació». Vaig aprovar el curs de sergent. Cada divendres i dissabte venia a Jerusalem per protestar davant la residència del primer ministre, però tenia la sensació que estava comprant el silenci de la resta d’israelians. Així que vaig començar a parlar amb gent de la meva companyia i vaig veure que molts pensaven com jo. Puc dir que aquest va ser l’inici de Breaking the Silence”, detalla l’exmilitar.

“La gent que m’envoltava tenia la sensació que hi havia alguna cosa profundament equivocada amb el que fèiem, i vam arribar a la conclusió que a Israel la gent no tenia ni idea del que passava als territoris ocupats, o no volia saber-ho. L’1 de juny de 2004 vam preparar una exhibició a Tel Aviv. Volíem portar-hi Hebron en fotografies. Vam recollir fotos i testimonis de 61 soldats de la meva unitat. L’exhibició va ser un èxit. Tota la premsa se’n va fer ressò. Més de 7.000 persones van venir a la mostra, que després es va repetir a la Knesset durant quatre mesos”, detalla.

Neix Breaking the Silence

Home religiós, ortodox, de quipà negra -senyal característic dels jueus més religiosos-, Yehuda Shaul es beu un suc de taronja. Diu que del que se sent més orgullós és que en aquell moment no tenia ni idea que 13 anys després Breaking the Silence hauria recollit els testimonis de més de 1.100 soldats que han volgut trencar el silenci i denunciar els excessos de l’ocupació: “Si m’ho haguessin dit llavors, no m’ho hauria cregut”.

Una conseqüència d’aquest èxit és la persecució que Breaking the Silence pateix des del govern. “És evident que el govern ens persegueix, ens prohibeix parlar a les escoles, ens tracta com a agents estrangers, diu que som espies i traïdors, ens difama, diu que hem creuat una línia vermella... Crec que quan passen totes aquestes coses no estem en una democràcia i que això és conseqüència de l’ocupació”.

“Però Breaking the Silence no callarà perquè nosaltres hem sigut i som soldats. Ens van enviar als territoris palestins per ocupar-los i això ja ho hem fet. No callarem perquè el futur de la nostra societat està en joc. Per fer-nos callar el govern només ha de fer una cosa: ha de posar fi a l’ocupació. I hi haurà un dia que l’ocupació s’acabarà. A Amèrica la segregació es va acabar. A Sud-àfrica l’apartheid es va acabar i a Israel l’ocupació s’acabarà. Després no tindrem una vida perfecta, però la nostra obligació és fer que l’ocupació s’acabi com més aviat millor, i continuarem treballant en aquesta direcció”, assegura Shaul.