Londres demana perdó a un opositor a Gaddafi
Segrestat per la CIA durant la “guerra contra el terror”, va ser lliurat a Líbia a petició britànica
LondresMea culpa del govern britànic al ciutadà libi Abdel Hakim Belhaj, cap del conservador partit islamista Al-Watan, i a la seva dona, Fatima Boudchar, d’origen marroquí.
Des de la tribuna reservada al públic a la Cambra dels Comuns, Abdel Hakim Belhaj, antic cap del Consell Militar de Trípoli i emir de la desapareguda guerrilla anti-Gaddafi Grup de Lluita Islàmica Líbia, va escoltar ahir la demanda de perdó que, en nom de la primera ministra i del govern britànic, li va expressar el fiscal de la Corona, Jeremy Wright, per la implicació del Regne Unit en el lliurament del matrimoni al règim de Gaddafi. Tots dos van ser torturats durant l’empresonament. Abdel Hakim Belhaj va passar sis anys entre reixes; la seva dona, embarassada en aquell moment, quatre mesos.
La carta llegida pel fiscal al Parlament que May els va adreçar deia: “Estem profundament penedits pel nostre paper en tot això. Lamentem la terrible experiència que van patir. El govern del Regne Unit ha après moltes lliçons d’aquest període. Ens hauríem d’haver adonat molt abans de les pràctiques inacceptables d’alguns dels nostres aliats. Lamentem sincerament els errors”. May etzibava, de retruc, una crítica sense pal·liatius a la política exterior del laborisme, subsidiària de Washington després dels atemptats d’Al-Qaida de l’11 de setembre del 2001.
De “gos rabiós” a aliat
Els fets es remunten a l’època de la “guerra contra el terror” desfermada pel president nord-americà George W. Bush arran del doble atac a les Torres Bessones i al Pentàgon, i a la posterior decisió d’envair l’Iraq de Saddam Hussein.
Coincideix pràcticament en el temps amb el vergonyós pacte del desert, que l’antic premier britànic Tony Blair va segellar amb el dictador libi Gaddafi el març del 2004.
Enmig d’aquell canviant context internacional, el Gaddafi “gos rabiós”, com el també expresident nord-americà Ronald Reagan l’havia anomenat als anys 80, va esdevenir aliat de Washington i de Londres en la lluita contra l’extremisme. Lliurar-li opositors va ser un dels preus que calia pagar per la seva suposada ajuda a combatre els talibans.
Abdel Hakim Belhaj i Fatima Boudchar van ser segrestats a Tailàndia per la CIA a primers del 2004. Van estar en una presó secreta fins que, a petició de l’MI6 britànic, van ser lliurats a Trípoli a primers de març del mateix any. Dues setmanes després, el 24 de març, Tony Blair es trobava amb Gaddafi al desert i anunciava que el gegant anglo-holandès Shell Oil Company obtenia un suculent contracte d’explotació de jaciments de gas al país, on era absent des de feia més d’una dècada.
Després que el 2012 es fessin públics tot un seguit de documents que demostraven la implicació directa de Londres en el lliurament del matrimoni a Líbia, Abdel Hakim Belhaj va demandar el govern britànic. El 2014 va aconseguir el dret de tirar endavant la denúncia, fins aleshores bloquejada per les autoritats britàniques en virtut d’una prerrogativa que protegeix, en principi, la immunitat a l’estat si està en joc una doctrina política que afecti la seguretat nacional. Hakim Belhaj hi demanava la petició de perdó i una lliura de compensació. La dona en rebrà 500.000 per l’embaràs.
