Londres recula i amplia els drets als ciutadans comunitaris

Londres / Brussel·lesMarxa enrere de Londres en un punt clau per a la Unió Europea. Els ciutadans comunitaris que arribin al Regne Unit durant l’hipotètic període de transició del Brexit -si finalment es rubrica el que s’ha previst en l’esborrany de l’acord final de sortida- tindran els mateixos drets per establir-s’hi de manera permanent que els que ja hi són o hi puguin arribar des d’ara i fins abans de la data fixada de sortida, prevista per al 29 de març del 2019.

Aquesta era una de les línies vermelles de Brussel·les. El Regne Unit havia acceptat a finals de l’any passat garantir els mateixos drets als comunitaris que arribin durant el període de transició, però després la primera ministra britànica, Theresa May, se’n va desdir. Ahir, després que el negociador europeu, Michel Barnier, reclamés a May que complís la seva paraula, la premier va recular.

Tot i que encara està pendent de la rúbrica final de Downing Street i els 27 estats membres, Brussel·les preveu que el termini d’aquesta transició s’obri l’endemà que es faci oficial el divorci i s’allargui fins al 31 de desembre del 2020.

Tots els comunitaris que entrin al Regne Unit abans d’aquest moment tindran cinc anys de permís de residència temporal, i la possibilitat de demanar-ne la permanent, en lloc dels dos anys que inicialment se’ls volia donar.

Menys drets

Amb tot, segons el document elaborat pel ministeri de l’Interior i filtrat ahir a la premsa, els nous immigrants que arribin quan el període de transició ja sigui vigent no tindran els mateixos drets a l’hora de portar la seva família al país, com sí que els tenen els ja residents.

Per poder exercir aquest dret, els immigrants hauran de demostrar uns ingressos de més de 21.500 euros, el mateix que es fixa per a tots els vinguts de països de la Commonwealth.

Però els nous immigrants que desitgin establir-se al Regne Unit s’hauran d’inscriure en un registre establert a tal efecte -amb l’excepció dels irlandesos- durant els tres primers mesos després de la seva arribada. No obstant això, hi haurà un període de gràcia de tres mesos després del 31 de desembre del 2020 per evitar incidències derivades de problemes estrictament burocràtics.

Amb tot, la nova oferta de Londres no arriba sense cap contrapartida. Perquè el memoràndum, de tres pàgines, insisteix que en cas de disputa legal entre les autoritats britàniques i els nouvinguts els únics tribunals que podran establir jurisprudència seran els britànics i no pas la Cort Europea de Justícia.

L’aparent pas enrere fet per May pot ser durament criticat des de les posicions més extremes dels brexiters, que han vist en la sortida de la UE el tan anhelat control sobre la immigració. Una restricció que persegueixen des que el govern de David Cameron va imposar el 2010 les retallades en els serveis socials bàsics i la propaganda populista i xenòfoba va assenyalar els estrangers com a responsables dels problemes estructurals de la sanitat, l’educació i la falta d’habitatge.

Per contra, la Confederació Britànica de les Cambres de Comerç, molt inquieta per l’impacte del Brexit en l’economia del país, i per la possible falta de mà d’obra en sectors com l’agricultura i les manufactures, ha saludat la notícia com a “un gran pas en la bona direcció”, en tant que elimina “la significativa incertesa per a famílies, empreses i comunitats en general”.

Compte enrere per al Brexit

Queda poc més d’un any per al Brexit i les negociacions no avancen prou. I no només estan gairebé estancades en qüestions clau, sinó que persisteixen “divergències importants” en capítols prioritaris, com la frontera amb Irlanda del Nord o l’aplicació de directives europees durant el període de transició. Michel Barnier va advertir ahir que cal “accelerar” les negociacions, especialment sobre el període de transició, que durarà menys de dos anys. “En aquest apartat no hi ha hagut avenços des del desembre. L’acord sobre el període de transició no està fet”, va avisar Barnier.

La Comissió Europea va presentar ahir l’acord de divorci, l’esborrany del text del Brexit que tradueix a llenguatge jurídic els acords polítics. El document, va apuntar Barnier, aporta “solucions concretes i realistes” i permetrà avançar en les negociacions. El negociador europeu va recordar que l’acord hauria de quedar tancat a la tardor per poder deixar marge per a la ratificació del document.

La setmana que ve hi haurà una nova ronda de converses que tindrà lloc després de la presentació de l’esborrany ahir de l’acord del Brexit i del discurs que pronunciarà demà la primera ministra britànica sobre el divorci amb la UE. Si es compleix el calendari i no hi ha retards, el Regne Unit sortirà de la UE el 29 de març del 2019.

Els punts de desacord en l’esborrany del document del divorci

Període de transició

Brussel·les no vol que el període de transició s’allargui dos anys i proposa que s’acabi el 31 de desembre del 2020 per fer-lo coincidir amb l’actual marc financer pluriennal. Londres, en canvi, vol que l’etapa per acabar de negociar la futura relació sigui almenys fins al març del 2021.

Aplicació de la normativa comunitària

Una de les línies vermelles de la UE és que, durant el període de transició -en el qual a efectes pràctics és com si Londres encara formés part del club europeu-, el Regne Unit estarà obligat no només a aplicar tota la normativa comunitària sinó també a transposar i aplicar les directives que entrin en vigor durant el període. Londres ja no tindrà ni veu ni vot en l’elaboració de directives noves i, en canvi, les haurà d’aplicar. El govern britànic es resisteix a acceptar-ho.

Cort Europea de Justícia

La UE vol que el Regne Unit s’hagi de sotmetre a les decisions del Tribunal de Justícia de la UE durant el període de transició, però també que el dret europeu s’apliqui quan el Regne Unit ja no formi part de la UE i s’hagi acabat l’etapa transitòria. Londres ho rebutja de ple.