L'extrema dreta impugna el resultat de les presidencials a Àustria

MunicSer president d’Àustria comporta posseir més facultats que molts altres dels seus homòlegs europeus. Després de ser elegit pels ciutadans, el cap d’estat austríac té en teoria les mans lliures per al nomenament del canceller i pot rebutjar ministres que no consideri adequats. El màxim càrrec de representació estatal pot eventualment fins i tot destituir tot el govern de la república alpina. Això no ha succeït mai, però en tot cas és una potestat del president federal.

Amb tanta influència política que conté el càrrec no és d’estranyar que el dretà Partit Liberal d’Àustria (FPÖ) no doni el seu braç a tòrcer davant l’ajustadíssima derrota que va patir el passat 22 de maig en la segona volta de les eleccions presidencials del 22 de maig i comuniqués aquest dimecres que n’impugna els resultats.

Norbert Hofer, candidat d’aquesta formació populista de dretes, havia guanyat amb claredat (35,1% dels vots) la primera volta dels comicis, però va perdre per escàs marge en la ronda definitiva davant l’exlíder d’Els Verds, Alexander Van der Bellen. Hofer va obtenir el 49,7% del suport, mentre que el seu oponent el 50,3%. La diferència entre tots dos va ser de 30.863 vots. La nit electoral del 22 de maig es va acabar amb total incertesa i no va ser fins l’endemà, quan es van recomptar uns 700.000 vots per correu, que es va donar per segur el triomf de Van der Bellen.

Impugnació davant del Constitucional

Precisament “per il·legalitats” sobretot en relació amb el vot per correu, el líder del FPÖ, Heinz-Christian Strache, ha decidit elevar davant el Constitucional austríac un document d’impugnació de 150 fulls, segons va confirmar un portaveu del Tribunal. Aquest òrgan judicial ha de decidir sobre la qüestió el 8 de juliol.

Acompanyat de l’exministre austríac de Justícia Deter Böhmdorfer i de l’advocat Rüdiger Schender, Strache va apuntar que una nova convocatòria de la segona volta de les presidencials “seria en realitat el camí” per reaccionar davant les incongruències de les passades eleccions.

El FPÖ, que optava per primer cop a la presidència d’Àustria –fins ara i des que va acabar la Segona Guerra Mundial aquest càrrec només l’han ocupat representants socialdemòcrates del SPÖ o del Partit Popular ÖVP–, tenia de marge fins la mitjanit de dimarts per impugnar els últims resultats electorals. Si es confirma que hi ha rellevants infraccions contra el reglament electoral, amb influència decisiva sobre el resultat, el Tribunal Constitucional pot declarar com a nul part del procés i determinar que s’ha de repetir de forma parcial.

"Pífies i irregularitats"

“Hi ha hagut un gran nombre de pífies i irregularitats. La xifra confirmada és més que espantosa i rellevant. Per això em sento obligat a impugnar les eleccions, no som mals perdedors. Es tracta de protegir els fonaments de la democràcia”, va raonar Strache, mentre citava diversos polítics, entre els quals el nou canceller socialdemòcrata Christian Kern, que han convingut que s’haurien produït “incongruències” que cal aclarir. “Tothom té una sensació estranya, això no deixa fred a ningú”, va afirmar el líder del FPÖ.

Segons Strache en 94 de 117 circumscripcions electorals s’haurien confirmat il·legalitats en el recompte de vots per correu. Milers d’aquests vots haurien estat destriats com a vàlids i invàlids abans que hi arribessin les autoritats electorals. En altres casos les autoritats haurien enviats sobres falsos que haurien invalidat el vot a diversos electors. I en un districte electoral haurien votat diversos menors de 16 anys que no tenien dret a fer-ho. Les investigacions en diferents estats federats estan en marxa.