Macedònia del Nord i Grècia escenifiquen la pau en una trobada "històrica"

Tsipras s'ofereix com a "aliat" perquè els macedonis ingressin a la UE i l'OTAN

Un selfie com a símbol de les noves i pacífiques relacions entre Macedònia del Nord i Grècia, dos països veïns que durant un quart de segle han estat d’esquenes, fins al punt que no han tingut relacions diplomàtiques. Però aquest dimarts, la visita del primer ministre grec, Alexis Tsipras, a Skopje ha suposat l’escenificació de l’etapa del desgel que es va obrir arran, precisament, que Macedònia accedís a afegir el topònim Nord al nom oficial de la república per acontentar el govern d’Atenes. La fotografia que Zoran Zaev s’ha fet amb el seu convidat és, segons ha dit, la imatge de la “felicitat que vindrà”.

“Avui és un dia històric. Quan mires el passat, veus oportunitats perdudes i temps perdut. Quan mires cap al futur, veus interessos i possibilitats comuns”, ha dit el primer ministre macedoni en una roda de premsa conjunta amb Tsipras, rebut molt cordialment pel seu amfitrió.

El líder grec s’ha presentat com un “aliat” perquè Macedònia del Nord pugui agilitzar els tràmits per ingressar a l’OTAN i la UE ara que ja no hi ha l'obstacle del nom.

El viatge de la delegació grega, formada per una desena de ministres i un centenar d’empresaris, ha servit perquè els dos països signin contractes de col·laboració en matèria de transport, energia, digitalització, salut i agricultura. Després d’anys d’ignorar-se i recels, ha afirmat Tsipras, cal afanyar-se. “Vam perdre tants anys i temps –ha afirmat– que ara hem de córrer per compensar el temps perdut”. La seva és la primera visita d’un líder grec des que la petita república va proclamar la seva independència de Iugoslàvia l’any 1991 i va optar per fer ús del nom d’una regió grega del nord. La tria ha encès durant anys els ànims dels grecs, que han temut que el nom no era casual i amagava en realitat les ànsies de reclamar la sobirania territorial amb l’àrea grega.

Sense suport al canvi de nomenclatura

Però la voluntat dels dos primers ministres de tancar la crisi ha fet que durant els últims anys s'hagin produït trobades bilaterals, i el juny de l’any passat van arribar a un acord a la ciutat fronterera de Prespa, que va actuar com a desllorigador. En el pacte s’establia la celebració d’un referèndum entre els macedonis per si acceptaven la nomenclatura consensuada de Macedònia del Nord. Amb una participació inferior al 40%, la ciutadania va donar suport a la iniciativa però sense cap alegria a banda i banda de la frontera. Per això, els gestos distesos i fins i tot amistosos que s’han dedicat Zaev i Tsipras a Skopje inauguren una nova etapa.

Macedònia del Nord i Grècia tenen, de fet, problemes similars: una taxa de desocupació semblant del 20%, gestionar la immigració i la falta de flux de crèdit. Tenen altres qüestions comunes, com és el poc entusiasme pel restabliment de relacions i el desgel. Zaev té el primer examen el 21 d’abril, en les eleccions presidencials en què Gjorge Ivanov, crític amb el canvi de nom, opta a revalidar el càrrec. El 20 d’octubre Grècia va a les urnes, amb un Tsipras que pot exhibir haver sobreviscut al rescat financer a còpia de retallades de serveis.

Més continguts de