FRANÇA
Internacional 13/08/2017

Macron estalviarà 400 milions en subsidis al lloguer i socials

El president francès, que fa tres mesos que és a l’Elisi, ja ha perdut deu punts de popularitat

Alícia Sans
3 min
El president francès, Emmanuel Macron, durant una roda de premsa al Senat.

ParísSense les beques i els ajuts per pagar el lloguer no podria viure. Tampoc sense treballar a l’estiu o durant les vacances". El Maxence és un dels gairebé 800.000 estudiants francesos que a partir de l’octubre veurà com cada mes se li esfuma una part de l’ajut que rep per pagar el cost de l’habitatge. És una de les noves mesures que pretén posar en marxa el president francès, Emmanuel Macron, que fa tres mesos que va arribar al poder aquest diumenge. Durant aquests 90 dies a l’Elisi, la seva actuació ha estat tenyida de llums i ombres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La retallada als ajuts del lloguer, però també als subsidis familiars i socials, suposarà un estalvi de 400 milions d’euros per a les arques públiques, segons els càlculs de Macron. Això serà la part positiva de la mesura. La negativa: la retallada afectarà 6,5 milions de llars franceses que ara depenen d’aquestes prestacions.

“Molts estudiants poden viure gràcies a aquesta ajuda”, insisteix el Maxence. La prestació pot arribar fins a un màxim de 200 euros al mes. “Un de cada dos universitaris està obligat a treballar, no pot cursar la carrera en bones condicions”, continua explicant el noi. “Només un 30% dels estudiants obtenen beques”, lamenta. De fet, segons la Federació d’Associacions Generals d’Estudiants (FAGE), un de cada quatre universitaris francesos viu sota el llindar de la pobresa i l’habitatge representa més de la meitat del seu pressupost mensual.

La capital, per als rics

La capital, per als ricsEl Rémi, un altre noi que estudia informàtica, fa una altra interpretació de la nova mesura del govern: “És una altra manera de dir: «No vingueu a estudiar a París o, si veniu, moriu-vos de gana»”, afirma. “Deixeu lloc als fills de papà, perquè de totes maneres no és un lloc per a vosaltres”, etziba. La Chloé, que rep aquesta ajuda des dels 18 anys [ara en té 27], assegura que l’impacte de la retallada repercutirà principalment en el seu cistell de la compra. Si ha de gastar més en lloguer, haurà d’estalviar en menjar.

Per protestar contra la mesura, el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, va voler representar teatralment a l’Assemblea Nacional què significarà la retallada per a moltes persones. Va portar al seu escó una llauna de mongeta verda, un pot de salsa de tomàquet a la bolonyesa, un paquet de pasta i pa de motlle per il·lustrar què vol dir per a molts francesos quedar-se sense prestació, encara que es tracti d’una quantitat de diners petita. De fet, la retallada dels ajuts ha dividit les opinions entre els que, com el Rémi, creuen que “la prestació marca la diferència”, i els que la troben irrisòria. De vegades l’ajut equival al simple preu de deu cafès de màquina.

Però qualsevol prestació és bona tenint en compte els desorbitats preus dels lloguers a França -sobretot a París-, a més dels requisits que les agències i els particulars exigeixen per assegurar-se que l’inquilí pagarà. El dret a l’habitatge esdevé gairebé un luxe.

Preus desorbitats

Preus desorbitatsA París, el preu d’un apartament d’uns 40 metres quadrats s’acosta -depenent del barri- als 1.000 euros, tot i que també es poden trobar aberracions de 650 euros per pisos minúsculs de tan sols 17 metres quadrats. A això s’hi han de sumar les condicions que s’exigeixen.

Si es vol aconseguir llogar un apartament a la capital francesa s’ha de presentar l’última declaració de la renda, en cas de treballar, o un garant, si s’és estudiant. Sigui com sigui, en moltes ocasions s’exigeix que es guanyi un salari tres o quatre vegades superior al preu del lloguer. Segons ha pogut saber aquest diari, per un pis de 39 metres quadrats al districte 20 de París, al nord-est de la capital, l’agència exigeix que l’inquilí guanyi cinc vegades el preu del lloguer, que és de 1.050 euros. Per tant, l’inquilí -o el seu garant- ha de cobrar un sou de com a mínim 5.250 euros al mes per poder llogar un apartament que gairebé es troba a la perifèria de la capital.

Documentació falsa

Documentació falsa Això fa que la gran majoria de persones que volen llogar un apartament a la capital francesa -sobretot els joves- es vegin temptades a recórrer a la picaresca, com ara falsificar la seva documentació laboral. Una altra opció és anar a viure a zones on el lloguer és molt més barat -és a dir, molt als afores-, o pagar 650 euros al mes per viure en menys de 20 metres quadrats.

Segons el portaveu de Dret a l’Habitatge (DAL, segons la sigla en francès), Jean-Baptiste Eyraud, “si el govern decideix reduir els ajuts a l’habitatge en comptes d’abaixar els lloguers, automàticament deixarà cada vegada més persones al carrer”.

OMBRES

Les llums i les ombres dels tres primers mesos de l’inquilí de l’Elisi

LLUMS

Reforç del dispositiu antiterrorista

Introdueix en el dret comú disposicions per lluitar de forma eficaç contra el terrorisme i permet reservar l’estat d’emergència per a cir- cumstàncies excepcionals. Amb aquesta llei, les autoritats podran vigilar qualsevol persona si hi ha “motius seriosos” per pensar que repre- senta una amenaça per a la seguretat.

Reforma laboral

Dona més flexibilitat a les em- preses per agilitzar les negoci- acions sobre les condicions la- borals i els salaris amb els tre- balladors, al mateix temps que facilita la contractació i els acomiadaments.

Llei de transparència

Regula el comportament dels càrrecs públics i n’eli- mina alguns privilegis: la possibilitat de contractar familiars propers i de com- patibilitzar la feina amb al- tres activitats.

Projectes de llei polèmics

La reducció dels ajuts al lloguer i del pressu- post destinat a les col·lectivitats locals, a més de l’augment d’alguns impostos, són mesures que s’emmarquen en l’objectiu de reduir el dè- ficit per sota del 3% del PIB. Aquestes retalla- des, que es començaran a aplicar els mesos vi- nents, han aixecat una forta oposició.

Dimissions

La retirada en tan sols dos dies de quatre ministres va obrir una primera crisi de govern a finals de juny. Macron va tor- nar a trontollar amb la dimis- sió del cap de l’exèrcit, Pierre de Villiers.

Cop a la popularitat

Macron va perdre en un sol mes deu punts de popularitat. Quan va arribar a l’Elisi, un 62% dels francesos estaven satisfets amb la seva feina; al juny, ja eren un 64%; i al juli- ol, només un 54%.

stats