Macron tanca la porta a gairebé totes les aspiracions dels nacionalistes corsos

ParísLa visió de Còrsega d’Emmanuel Macron està molt lluny de la que tenen els nacionalistes corsos. Està molt lluny i és totalment oposada. El president francès va pronunciar ahir un discurs al Centre Culturel Alb’Oru de Bastia en el seu segon i últim dia a Còrsega. La posada en escena ja presagiava la posició de Macron: cinc banderes franceses i cinc més de la Unió Europea. A primera fila hi eren els dos homes forts de l’illa: el president del consell executiu, Gilles Simeoni, i el president de l’Assemblea, Jean-Guy Talamoni.

“Un discurs neocolonial”, va jutjar a posteriori Simeoni. El president del consell executiu va lamentar que el discurs del president francès no hagués estat “a l’altura de les circumstàncies”. Talamoni va ser més clar: “Els corsos han sigut humiliats”.

Al migdia els dos líders nacionalistes ja van declinar l’assistència al “dinar republicà” amb Macron. Una manera de marcar el seu descontentament amb “el contingut força violent del discurs del president, molt al marge de la situació actual de Còrsega”, justificava un diputat nacionalista.

La cooficialitat de la llengua corsa

“Hi ha una llengua oficial i és el francès”

Que el cors esdevingui la llengua oficial de l’illa juntament amb el francès. Aquesta és la demanda dels nacionalistes corsos. És a dir, utilitzar el cors en “les col·lectivitats locals, l’administració, l’ensenyament, els mitjans, les indústries culturals, el món socioeconòmic i l’esportiu”. Així ho especifica l’article 1 de l’informe que el consell executiu va presentar el 2013. La cooficialitat del cors implicaria que “un acte d’enunciació en cors no està seguit o precedit obligatòriament per la seva traducció francesa”. I encara més: el permís de conduir i el document d’identitat es presentarien en francès i cors.

Quina és la posició d’Emmanuel Macron? “El bilingüisme no és la cooficialitat”. Si bé el president francès va dir ahir que el cors “s’ha de preservar i desenvolupar”, Macron va (tornar a) ser taxatiu: “Hi ha una llengua oficial i és el francès”. Primera negativa de París a les demandes dels nacionalistes corsos. A més, el president va voler precisar que “cap altra llengua de la República té tant suport de l’estat francès” com la corsa. Traduït en números: França destina per al cors “9 milions d’euros a l’any” de les arques públiques.

Estatus de resident

“Seria contrari a la Constitució i al dret europeu”

L’abril del 2014 l’Assemblea territorial va votar una disposició que obligava qualsevol persona a haver de residir a l’illa durant almenys cinc anys si volia comprar-s’hi una casa. Amb aquest “estatus de resident” per comprar un habitatge es vol frenar l’especulació immobiliària. Però el govern central de l’època va vetar la mesura, principalment, perquè “l’objecte d’aquesta deliberació -deien-, sembla manifestament contrari tant al dret nacional com al comunitari”. A més, tal estatus obligaria a modificar la Constitució francesa.

Macron va expressar la seva opinió sobre aquesta qüestió. “No és la bona resposta”, va dir el president francès, que va ser “molt clar” sobre aquest tema. L’estatus de resident és “un impàs jurídic que no permet solucionar el problema de fons”, sinó que “incrementaria els lloguers”, segons Macron. A més, el president va assenyalar que l’estatus de resident “seria contrari a la Constitució i al dret europeu”.

Amnistia dels “presos polítics”

“Davant la criminalitat organitzada, tolerància zero”

Pel que fa a la demanda corsa d’amnistia per als presos “per poder definitivament girar full a 40 anys de conflicte”, Macron es va mantenir en el no. Entre els presos hi ha Yves Colonna, condemnat per l’assassinat del prefecte Claude Erignac el 1998. Els nacionalistes saben des de fa temps que l’amnistia és una de les línies vermelles del govern central. És per això que demanen el trasllat dels presos a l’únic centre penitenciari de Còrsega.

El president francès ja va expressar el seu “no” rotund a l’amnistia en el primer discurs que va fer a Còrsega dimarts. “Durant molt de temps hi ha hagut actes violents a Còrsega, crims que han endolat famílies i han degradat la seva imatge”, va afegir ahir davant Simeoni i Talamoni. “Davant la delinqüència i la criminalitat organitzada, tolerància zero”, va defensar Macron.

Una fiscalitat particular

“Com més fiscalitat transferim, menys dotacions de l’estat”

Una altra de les demandes dels líders nacionalistes corsos és “una fiscalitat particular, dins el marc d’un veritable estatut fiscal i social”.

Quina és la posició d’Emmanuel Macron? “Hem de ser lúcids: com més fiscalitat transferirem a Còrsega, menys dotacions hi haurà per part de l’estat”, va avisar el president. I va afegir: “Ser autònom és assumir aquesta elecció”.

Inscripció de Còrsega a la Constitució francesa

“És una manera de reconèixer la identitat corsa”

“S’ha de modificar la Constitució per tenir en compte l’especificitat de Còrsega” sol·licitava, per enèsima vegada, Simeoni al micròfon de BMFTV al gener. Tant la cooficialitat de la llengua corsa com l’estatus de resident també obligarien a modificar la Constitució francesa.

Aquesta va ser l’única demanda a la qual el president francès va respondre favorablement durant la seva intervenció d’ahir a l’illa. “És una manera de reconèixer la identitat corsa”, va declarar Macron. Sí a la identitat corsa, però dins la República: la concessió s’inclourà dins el marc del projecte de revisió constitucional que es debatrà a partir de la primavera. “Si l’especificitat de Còrsega és ser l’enemic de la República, és un error”, que Macron no acceptarà, però.