La Màfia, el tema tabú de les eleccions italianes

Corleone (Itàlia)“En aquesta campanya electoral cap candidat parla de la Màfia. Evidentment és un tema sobre el qual és difícil fer les promeses electorals poc creïbles que sentim cada dia”. Don Luigi Ciotti, sacerdot i president de l’associació anti-Màfia Libera, va denunciar l’absència de propostes per lluitar contra el crim organitzat per part dels candidats a les eleccions legislatives de demà a Itàlia. Els partits han ignorat completament el tema i han convertit la Màfia en el gran tabú d’aquests comicis. Però per què?

Giuseppe Lo Bianco, que és un dels periodistes sicilians que més ha investigat sobre la Cosa Nostra i que treballa per al diari Il Fatto Quotidiano, ho argumenta de la següent manera: “La infiltració mafiosa a les institucions ha arribat a un nivell que podem dir que formen part de la mateixa escena”. I en posa alguns exemples: “El fundador de Força Itàlia [el partit de Silvio Berlusconi], Marcello Dell’Utri, compleix condemna a la presó per la seva vinculació amb la Cosa Nostra. I, en els últims 20 anys, els dos presidents regionals de Sicília, Salvatore Cuffaro i Raffaele Lombardo, també han sigut processats per relació amb la Màfia. Calen més detalls?”, es pregunta.

El cas de Corleone

A la mítica localitat siciliana de Corleone, d’uns 11.000 habitants i envoltada de muntanyes, la Màfia també continua sent molt present. “La majoria de veïns de Corleone no volen parlar sobre la Cosa Nostra. Per exemple, el meu pare és un home molt honest però no aniria mai a una manifestació per protestar contra la Màfia -explica assegut en un bar de la ciutat Walter Bonanno, un veí de Corleone de 32 anys que es guanya la vida fent classes d’espanyol a l’escola d’un poble pròxim-. Però també hi ha moltes persones joves que sí que volem parlar sobre la Màfia perquè, com deia el desaparegut jutge Paolo Borsellino, cal parlar-ne a la televisió, als llibres, on sigui. L’important és que se’n parli”, afegeix. El problema, però, és precisament aquest: els polítics no han dit ni una sola paraula sobre aquest tema a la campanya electoral.

Bonanno és un dels voluntaris del Centre de Documentació Internacional de la Màfia i l’Antimàfia (CIDMA). Inaugurat l’any 2000 pel llavors president de la República Carlo Ciampi, custodia els documents originals de l’històric macrojudici contra la Cosa Nostra en el qual els jutges Borsellino i Giovanni Falcone van aconseguir asseure al banc dels acusats més de 400 mafiosos. El macrojudici, però, també va suposar la sentència de mort dels mateixos magistrats: tots dos van ser assassinats cruelment per la Màfia aquell any, el 1992.

Més de 20.000 turistes visiten en l’actualitat Corleone cada any seguint les petjades de Don Vito Corleone. “Intentem desmuntar els prejudicis dels turistes estrangers. Molts arriben vestint una samarreta d’ El Padrí i se’n van encantats d’haver conegut una Sicília diferent”, diu Bonanno, que s’esforça per donar una bona imatge sobre el seu poble. Corleone, però, té el dubtós honor de ser la pàtria dels caps més sanguinaris de la Cosa Nostra, com Totò Riina, considerat l’últim gran cap de la Màfia siciliana. Ell va ordenar l’assassinat de Falcone i Borsellino després de declarar una guerra a l’estat italià.

Totò Riina va morir l’any passat als 87 anys d’edat, enterrat en vida: havia sigut condemnat a diverses cadenes perpètues. Feia 24 anys que era entre reixes. Ara descansa per sempre al cementiri municipal de Corleone, a pocs metres de distància de les sepultures d’altres històrics mafiosos com Michele Navarra, un metge acusat d’acabar amb la vida d’un nen de 12 anys que havia sigut testimoni d’un assassinat, o Luciano Liggio, el cap de la Cosa Nostra que el va precedir. A més, les famílies de tots ells continuen vivint a Corleone.

Fa tres anys l’Ajuntament del poble va ser dissolt per infiltració mafiosa. “Va ser molt dolorós per als que, com jo, crèiem que les coses podien canviar”, admet Bonanno. El periodista Lo Bianco assegura que als anys noranta “el govern italià va accedir a dialogar amb la Màfia”. La gran incògnita ara és si ho continua fent.

La Cosa Nostra busca un padrí

En els últims anys més de 300 mafiosos han sortit de les presons italianes. La majoria han tornat als seus pobles i ciutats d’origen. La mort, l’any passat en una presó de la localitat de Parma, de Totò Riina, considerat el capo dei capi de la Màfia siciliana, ha deixat la Cosa Nostra escapçada perquè, tot i estar empresonat en règim de màxima seguretat des del 1993, el criminal va continuar sent considerat el cap de la Màfia fins a la seva mort, als 87 anys.

Algunes investigacions policials revelen que la Màfia està intentant reorganitzar-se. Però com adverteix John Dickie, autor de nombrosos assajos sobre la Màfia, “no s’ha de pensar en el cap de la Cosa Nostra com si fos un monarca, i mort un rei se’n tria un altre; és més complicat que això”. Dickie adverteix que els enemics que disputaven l’autoritat de Riina no han desaparegut. “Molts van fugir als Estats Units i ara estan tornant per dur a terme la seva venjança”.