El Marroc, campió contra el canvi climàtic

BarcelonaA la porta del desert marroquí, prop de la ciutat d’Ouarzazate, on s’han rodat pel·lícules com Gladiator i Lawrence d’Aràbia, hi ha avui la planta d’energia termosolar més gran del món. Dos milions de miralls aprofiten el sol que cau implacablement gairebé els 365 dies de l’any en aquesta zona, lloc de partida de moltes excursions turístiques pel desert, i el converteixen en calor per generar electricitat. Tot el complex -hi ha tres plantes: Noor I, Noor II i Noor III, amb la IV en construcció- ocupa 3.000 hectàrees, un espai més gran que tota la part residencial de la ciutat de Barcelona. Amb energia termosolar, que permet emmagatzemar-la durant les hores que no hi ha sol, Noor generarà 580 megawats i s’espera que acabi donant electricitat a dos milions de persones, de manera que s’estalviaria a l’atmosfera l’emissió de 760.000 tones anuals de CO 2, segons el Climate Investment Fund.

El megaprojecte, que es va inaugurar el 2016 i estarà completament operatiu aquest 2019, és el vaixell insígnia d’una política energètica i climàtica que ha convertit el Marroc en el segon estat del món que més esforç fa contra el canvi climàtic. Ho diu el mateix rànquing de l’ONU, l’ Índex d’actuació contra el canvi climàtic 2018, que el situa en el número 5 de la llista, però deixa els tres primers llocs en blanc: ningú hi fa prou. Només Suècia, que apareix en quart lloc, supera el Marroc en política climàtica.

“L’estratègia energètica del Marroc és del 2008, molt abans de l’Acord de París, i té la lluita contra el canvi climàtic com a pilar central perquè el rei Mohammed VI ha sigut sempre molt conscient del problema i perquè el país és molt sensible a l’impacte climàtic”, explica a l’ARA l’exministra de Medi Ambient marroquina Hakima El Haite.

El Haite, que va participar en una sessió sobre justícia climàtica al Palau Macaya de Barcelona, va encapçalar la política mediambiental marroquina entre el 2013 i el 2017, un temps en què va ser vicepresidenta de la conferència de l’ONU a París COP21, on es va aprovar l’Acord de París, amfitriona de la sessió de l’any següent a Marràqueix, COP22. Però remarca que la lluita contra el canvi climàtic al Marroc ve d’abans. “El pla de preses data del 1964, i això vol dir que en aquella època al país ja vèiem que algun dia patiríem per la falta d’aigua”, apunta. Com molts països africans, el Marroc pateix els pitjors efectes del canvi climàtic generat per les emissions de països més rics. “La desertificació avança un 8% cada any al Marroc”, explica l’exministra.

Per això, ja l’any 2010 la reforma de la Constitució del país va servir per incloure-hi els drets mediambientals i de desenvolupament sostenible. I el 2014 també es va aprovar una estratègia de desenvolupament sostenible que, a més d’impulsar les renovables, va posar fi del tot als subsidis als combustibles fòssils.

L’aposta del Marroc per les renovables no només inclou plantes termosolars com les de Noor, sinó també parcs eòlics com el de 40 turbines construït a Tànger, que s’espera que a partir del 2020 generi 120 megawats d’energia neta i permeti una reducció d’emissions equivalent a retirar 40.000 cotxes de les carreteres. Amb aquestes iniciatives el Marroc intenta, de fet, reduir la seva enorme dependència de la importació de combustibles fòssils de l’estranger, que fins ara cobrien el 97% de la seva demanda energètica.

Compatible amb l’objectiu d’1,5

ºC

Sigui com sigui, l’estratègia marroquina per combatre el canvi climàtic és una de les més ambicioses del món. No només ho diu l’ONU, sinó també l’organització científica independent Climate Action Tracker (CAT), de reconegut prestigi i que analitza el que suposen per al clima els compromisos de futur adquirits per cada país en el marc de l’Acord de París. El CAT situa el Marroc com un dels dos únics països del món que tenen una estratègia climàtica “compatible amb l’objectiu de l’Acord de París de mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 ºC”. L’altre país en aquest cas no és Suècia, que l’ens científic valora conjuntament dins el paquet de compromisos de la UE -considerats “insuficients”-, sinó Gàmbia.

Tant l’ONU com el CAT diuen que el Marroc se situa molt a prop d’assolir el compromís que va adquirir a París d’elevar al 42% la part de la seva energia elèctrica produïda per renovables l’any 2020. “El Marroc s’encamina a aconseguir el seu compromís el 2020 i està en un punt de planificació avançada per complir també l’objectiu del 52% de renovables el 2030”, assegura el CAT. Un increment que, segons els científics, li permet ser congruent amb París i alhora continuar incrementant durant alguns anys les seves emissions de CO 2, tot i que a un ritme més baix.

Però per molt que el Marroc es posi les piles, “en la lluita contra el canvi climàtic no n’hi ha prou amb uns quants bons estudiants, sinó que tothom ha de fer els deures”, recorda El Haite. L’exministra assegura que el seu país “pot ser un campió per a l’Àfrica” i servir de model per a altres països de la regió, però no pot liderar la lluita a escala mundial. “Necessitem recuperar el lideratge perdut en aquesta lluita, perquè avui tot es decideix en fòrums com el G-7 i el G-20”. Amb la pèrdua de Barack Obama pel negacionista Donald Trump s’hi ha afegit ara “la pèrdua d’Emmanuel Macron, que liderava la lluita però que amb la protesta dels armilles grogues s’ha retirat”, apunta El Haite, i destaca que el moviment de protesta francès “és social contra els impostos [als hidrocarburs] però no és contrari a la lluita climàtica”. L’exministra reclama a França i Alemanya que recuperin el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic, perquè després de la nefasta cimera de l’ONU a Polònia del desembre passat la comunitat internacional, alerta, “està abandonant aquesta lluita”.