Mascareta obligatòria pel carrer: la via txeca per frenar el coronavirus

Amb 3.800 casos i 44 morts, el país espera tornar a la normalitat al juny

"President Donald Trump, intenti combatre el virus a la manera txeca. Portar una simple mascareta de roba redueix la propagació del virus un 80%! La República Txeca ha fet obligatori per als seus ciutadans portar mascaretes en públic". Amb aquest tuit, el populista primer ministre txec, Andrej Babis, es vantava diumenge passat de l'estratègia que, segons ell, ha aconseguit mantenir el seu país en els últims llocs de la llista mundial de països afectats per la pandèmia de coronavirus. 

Amb 3.800 casos i 44 morts, el govern txec deia aquest dijous que confiava en poder tornar totalment a la normalitat a finals de maig o principis de juny. L'executiu de Babis va imposar el confinament de la població i el tancament total dels negocis al carrer a mitjans de març, quan només tenia 200 casos. Però molt altres països també ho han fet, com també han aplicat les mesures d'higiene estrictes per prevenir el contagi. 

"Però la principal diferència és que tothom que ha de sortir de casa ha de portar una mascareta", diu la jove que explica "el mètode txec" en el vídeo que enllaçava el mateix Babis al seu tuit. Al mateix vídeo, el president de la Universitat Tècnica Txeca, Vojtech Petrack,  afirma que "l'ús de la mascareta per a tota la població és essencial per suprimir el brot". I un professor de l'Acadèmia de Ciències Txeca, Vladimir Zdimal, també apunta que l'ús generalitzat serveix per prevenir més del 95% de la propagació del virus.

Amb el hashtag #Masks4All, la petició que s'estengui el model txec s'ha propagat per les xarxes socials i fins i tot acadèmics dels Estats Units s'hi han adherit per demanar que es repliqui el model txec i es faci obligatòria la mascareta per a tothom.

A la República Txeca aquest ús massiu va ser possible, de fet, gràcies a un moviment ciutadà de solidaritat que va permetre posar a disposició de tothom mascaretes fetes amb tela i cosides a casa. "Van dir que es necessitaven desesperadament mascaretes i no ho vaig dubtar, m'he dedicat professionalment a cosir en el passar i sé com es fa", explicava a la web de l'ONU  Klara Pulova, membre de la comunitat gitana a Tanvald, una petita ciutat al nord de la República Txeca.

La comunitat gitana, però també altres minories com els immigrants i refugiats, han contribuït a la causa cosint mascaretes, i fins i tot alguns dels personatges famosos del país s'han unit al repte mostrant a les xarxes les seves mascaretes fetes a casa. 

"El tema de les mascaretes ha ajudat a unir la societat txeca, amb gent de molts diversos àmbits contribuint a la causa. S'han compartit materials, algunes empreses han posat a disposició estocs antics i el moviment ha donat a molts membres de la població una oportunitat per implicar-se directament en la lluita contra el virus", explica el comunicat de l'ONU.

Amb tot, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) encara recomana només l'ús de mascaretes per als malalts i els seus cuidadors, tot i que el debat públic al respecte ha fet que comenci a plantejar-se si cal estendre la recomanació.