May i Corbyn, davant la tardor més calenta d’un Brexit a caixa o faixa

LondresEl desori en què s’ha convertit la política britànica des del juny del 2016, quan va tenir lloc el referèndum del Brexit, arriba aquesta setmana que comença demà al clímax previ a un possible esclat definitiu. Un clímax precedit per un estat d’ànim de gran desconfiança entre Londres i Brussel·les, per paraules agres de totes dues bandes, per un ús pueril -si no irresponsable- de les xarxes socials i, a més, i és la dada més rellevant, per les divisions internes dels dos grans partits, el conservador i el laborista, sobre com es pot sortir de la Unió Europea (UE) en les millors condicions.

I, tot plegat, amanit amb focs d’artifici diplomàtics. Com els que ahir al matí va encendre el ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, que va continuar amb la denúncia feta el dia anterior per la premier, Theresa May quan, des de Downing Street, va demanar “respecte” per al Regne Unit, després d’encaixar com una ofensa el rebuig a la proposta feta a la Unió per pactar el divorci amb Brussel·les, l’anomenat pla de Chequers, durant la cimera comunitària de Salzburg, celebrada dijous.

En una intervenció al programa Today, de BBC Radio4, Hunt va dir: “Si la visió de la Unió és que només dient no a cada proposta del Regne Unit nosaltres finalment capitularem i acabarem amb un model com el noruec o continuant a la Unió, si és aquesta la visió, llavors és que han jutjat molt malament els britànics”.

A més, Hunt va demanar “no insultar els britànics a través de les xarxes socials ni entrar en enfrontaments on es diu que la gent és mentidera”. El cap del Foreign Office es referia a una imatge d’Instagram penjada dijous pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, en què deia que no es permetria a Londres triar a la carta la seva relació amb la UE, i també al president francès, Emmanuel Macron, que a Salzburg va titllar de “mentiders” els polítics britànics que durant la campanya del referèndum van pintar el Brexit com un camí de roses i que ara topen amb les dificultats que han conduït la negociació a un “impàs”, en paraules de Theresa May.

Més enllà de les maneres, però, el problema de fons persisteix: es diu frontera d’Irlanda del Nord. Ningú no vol reinstaurar-la, però ningú no veu com es pot evitar quan el Regne Unit deixi la UE, amb acord o sense.

Problemes interns

Per sobre de paraules grandiloqüents, els problemes polítics interns a dins del Regne Unit també persisteixen i no s’esvairan per art de màgia. Amb la intervenció de divendres des de Downing Street, la premier ha guanyat temps. La manera com s’ha venut al país el resultat de la cimera -una humiliació- i la invocació de May poc menys que a l’orgull patriòtic i al “respecte”, li poden haver valgut algunes simpaties fins i tot dels enemics, la gran majoria companys de partit.

Però May ja juga la pròrroga del seu mandat. De fet, segons informava ahir el Daily Telegraph, alguns dels pesos pesants del govern li demanaran a la reunió de demà un pla B, alternatiu a Chequers. Altrament, es pot trobar amb més dimissions, com les de Boris Johnson (Afers Extrangers) i David Davis (Brexit) a principis de juliol. May, però, ha lligat el seu destí a Chequers i a la demanda que ha fet a la Unió Europea d’una contraproposta, i difícilment farà res. Només pot garlar i esperar.

Tot plegat, una situació explosiva en una setmana que acabarà, el dia 30, amb l’inici del congrés tory, en què la primera ministra s’ho jugarà tot encara que sap que té els dies comptats. Downing Street és, a hores d’ara, una fortalesa amb vies d’aigua arreu i plena de mines en els terrenys que hi donen accés. Tan difícil és sortir-ne sense ferides i continuar la tasca de govern, com entrar-hi a l’assalt des del sector crític dels conservadors per fer un cop de timó i trencar d’arrel amb la UE, com volen els brexiters més radicals.

Una oposició sense estratègia?

El mateix camp de mines que permet a una cap de govern zombi resistir tota mena d’embats impedeix a l’oposició laborista fer un pas endavant per conquerir el poder.

Si més no, intentar-ho. Avui, a Liverpool, el partit obre el seu congrés anual i gairebé un centenar de diputats instaran Jeremy Corbyn a comprometre’s amb la celebració d’un segon referèndum en cas que no hi hagi acord amb la UE. Es debatrà la proposta, però la direcció no es mulla. Corbyn s’estima més que May es faci a foc lent, víctima de les batalles tories. La conseqüència, creuen, seran unes eleccions avançades que aspiren a guanyar. A la campanya prometran una millor gestió del Brexit i unes quantes nacionalitzacions, no pas un nou referèndum.

Sigui com sigui, el Brexit ja no té cap bona gestió possible després de dos anys de caos. Potser Corbyn guanyarà els comicis, si n’hi ha, però la seva sembla una política de moneda a l’aire. Com la de May.