REGNE UNIT
Internacional 08/10/2017

May lluita per la supervivència i insinua un canvi de govern

El Partit Conservador s’omple de veus perquè acabi amb els complots i també perquè abandoni

Quim Aranda
2 min
Theresa May en un moment del catastròfic discurs que  va adreçar  al  Partit Conservador dimecres passat a Manchester.

Londres¿Tindrà temps Theresa May de fer una remodelació de govern abans que no es vegi forçada a dimitir per la pressió dels mateixos diputats conservadors? ¿Podrà mantenir-se a Downing Street sense moure peces del cabinet, entre d’altres, el ministre d’Exteriors, Boris Johnson? Són algunes de les moltes preguntes que enterboleixen l’horitzó polític britànic, desestabilitzat des del referèndum del Brexit del 2016 i encara més arran dels comicis.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La crisi en què viuen els tories , amb amenaces de cops interns, desafiaments a l’autoritat de la primera ministra i amb la fractura que provoca el Brexit, es va agreujar dimecres amb el desastrós discurs de May davant del congrés del partit. Va ser interrompuda per un còmic i per una inoportuna però probablement psicosomàtica afonia i tos: ¿es creia el que deia? El resultat ha sigut la crida de tres ministres del govern perquè faci un pas enrere, informava ahir The Sunday Times.

Però, segons afirmava May també ahir al mateix diari, vol resistir i sacsejarà aviat l’executiu per comptar “amb la millor gent possible” a Downing Street. “Soc una persona molt determinada. No soc algú que renuncia”, reblava. Les dates triades per al relleu o relleus, d’acord amb la informació del diari, serien els dies posteriors al Consell Europeu del 19 i 20 d’octubre.

Tot i així, les fugues apareixen arreu. I a més de les crides a la unitat i a la fi de les conspiracions per part de veus tan autoritzades com la de l’ex primer ministre John Major, també ahir, en un article al Mail on Sunday, etzibava una crítica ferotge a polítiques bandera dels tories, com la reforma dels beneficis socials engegada el 2013 pel predecessor de May, David Cameron. “Encara que teòricament impecable, és operativament caòtica, socialment injusta i implacable”, escrivia.

Sense joves

Tot plegat denota l’estat de caos, la crisi de lideratge i la manca absoluta d’estratègia i projecte a llarg termini d’un partit que, a més, perd a marxes forçades el suport de les generacions més joves. La causa són problemes com la precarietat laboral o l’endeutament dels universitaris més el Brexit i les seves conseqüències. Amb tot, la meitat dels militants continua dient, com la primera ministra, que “és millor un no acord amb la Unió Europea que un mal acord”.

Una enquesta d’ahir de The Observer posava de manifest que l’opinió pública veu els conservadors dividits per la meitat, quan fins fa dues setmanes aquesta percepció afectava els laboristes de Jeremy Corbyn.

Quinze mesos després de guanyar el lideratge conservador amb la buida cantarella de “Brexit significa Brexit”, May està més desautoritzada que mai. El risc és que amb el desig de salvar el cap enfonsi més el país en un cul-de-sac en la negociació amb Brussel·les, temen diputats pro UE del partit. Quan passi l’esmentada cimera europea del 19 i 20 d’octubre, els esdeveniments es precipitaran.

Sigui com sigui, més tard o més d’hora, a May ja no la salva res. Ni tan sols portar un braçalet amb el rostre de Frida Kalo durant el discurs de dimecres. ¿Una premier tory amb una icona comunista i lesbiana? La gran perversió de l’apropiació no supera l’encara més enorme desorientació amb què governa.

stats