May salva el primer escull per derogar les lleis europees

LondresMinuts després de la mitjanit, i després de més de set hores de debat i quasi 90 intervencions de diputats, el Parlament britànic va aprovar dilluns en segona lectura l’anomenada gran llei de derogació, la pedra angular del procés del Brexit.

El partit conservador de la primera ministra, Theresa May, que no té majoria a la cambra, va comptar amb el suport dels deu diputats del partit nord-irlandés DUP i de set legisladors de l'oposició laborista, que van desafiar la disciplina de vot per recolzar al govern. El text, conegut com la Llei de la Gran Derrogació, va ser aprovat amb una còmoda majoria de 36 diputats -326 vots a favor i 290 en contra-.

Theresa May, va poder salvar el primer escull per continuar endavant amb el divorci de la Unió Europea (UE). Al seu torn, Jeremy Corbyn, cap del laborisme, va veure com gairebé una vintena dels seus diputats desobeïen les seves ordres i, en lloc de votar-hi en contra, s’abstenien. Corbyn havia advertit de possibles sancions si no respectaven la disciplina de grup imposada des de la direcció, però resulta gairebé improbable que les apliqui o fins i tot que li interessi fer-ho. Sobretot perquè la llei no és encara definitiva i l’oposició -i també els molts diputats conservadors que ahir van mostrar prou objeccions al text en la seva forma actual- són conscients que tindran moltes més ocasions per modificar-la i fins i tot tombar-la.

L’aprovació d’ahir era clau no només per fer realitat el resultat del referèndum del juny de l’any passat, sinó per evitar el que el diputat conservador Zac Goldsmith va aventurar, gairebé en to d’amenaça, que “desencadenaria una reacció extrema” en cas que no tirés endavant.

El que és segur és el que al matí van advertir tant Boris Johnson, ministre d’Exteriors, com el del Brexit i màxim negociador amb la UE, David Davis: “Si la llei no pot entrar en vigor en el moment de la sortida efectiva del Regne Unit de la Unió, es crearia un buit legal que conduiria al caos”, va dir aquest últim en una compareixença al Parlament abans que comencés el debat.

En teoria, serà el març del 2019 quan la bandera britànica sigui arriada de les institucions europees. A partir del mes vinent, però, la llei entrarà en la fase de revisió i d’esmenes en comissions, i les aliances per donar suport a iniciatives concretes de parlamentaris d’uns grups i dels altres poden formar majories que depassin les files dels partits i amenacin el que ahir va ser un ajustada victòria per a Theresa May. Una victòria que va descansar en els deu diputats de l’unionisme nord-irlandès i en la quasi vintena d’abstencions laboristes ja apuntades.

Aquest fet reflecteix la contínua divisió del partit en relació amb el Brexit, tant des dels sectors més a l’esquerra com dels situats més al centre. El partit pugna per aclarir el debat sobre donar suport a un Brexit tou o no. El sector centrista no és gens partidari de promoure la lliure circulació de persones, mentre que l’altre té moltes objeccions a acceptar la fins ara total llibertat dels mercats, un concepte sobre el qual ahir Corbyn va tornar a mostrar-se ambigu.

Majories més enllà dels partits

Durant el debat tampoc no van passar inadvertides intervencions com les del conservador Peter Bone, que va afirmar: “Em sorprendria molt que la llei s’aprovés sense cap modificació tal com està ara”. En especial pel que fa als poders que, de moment, atorga al govern per modificar les lleis europees que es traslladin al conjunt de lleis britàniques sense el “necessari escrutini del Parlament”. La possible aliança entre partits -que aniria en detriments dels plantejaments actuals de l’executiu- es va entreveure, entre moltes altres, en la intervenció del laborista Chris Bryant, que va assenyalar la mateixa mancança del projecte i la possibilitat que obre que “els subsecretaris modifiquin la legislació europea sense la intervenció del Parlament”. I, a més, va afegir: “La llei té clàusules de les quals tant Erdogan com Maduro i Putin estarien molt orgullosos”. Bone hi va estar d’acord.

Els pròxims dos mesos, doncs, seran claus per al futur de la llei bandera del Brexit. Mentrestant, però, Theresa May no deixa de fer front a tota mena de problemes. L’últim, la demanda legal que ha presentat l’empresària Gina Miller perquè sigui el Parlament el que hagi d’aprovar la concessió dels mil milions de lliures acordats amb els unionistes nord-irlandesos del DUP a canvi del suport al Partit Conservador. Miller ja va desafiar el poder de l’executiu per invocar l’article 50 i iniciar el procés del Brexit en una demanda que va arribar al Suprem i que va acabar guanyant, cosa que va obligar a votar-ho a la Cambra dels Comuns.

¿Corbyn ha tornat a canviar de parer sobre el futur post-UE?

En una entrevista feta poc abans de l’estiu, el líder laborista, Jeremy Corbyn, va assegurar que el futur estatus del Regne Unit després de la sortida de la Unió no podria assemblar-se a l’actual de Noruega, que, com que forma part de l’Associació de Lliure Comerç amb Islàndia, Liechtenstein i Suïssa, també està integrada en el mercat únic. Ahir, però, en la primera gran entrevista que concedeix després del parèntesi estival, en aquest cas a BBC Radio 4, Corbyn va considerar que el Regne Unit podria quedar-se a dins del mercat únic de manera definitiva, fins i tot més enllà d’un període de transició de dos anys, a partir d’un acord dissenyat específicament amb la Unió. L’altra opció per continuar amb una relació de privilegi amb la UE seria formar part de l’Espai Econòmic Europeu, va apuntar.