Els pares de Melania ja són ciutadans nord-americans per una via criticada per Trump

Els Knavs són immigrants eslovens i s'han acollit al procés de la 'cadena migratòria'

Annie Correal / Emily Cochrane / 'THE NEW YORK TIMES'

Donald Trump ha denunciat repetidament i vehementment el que ell anomena "la immigració en cadena", el mètode legal amb què familiars de ciutadans nord-americans adults poden obtenir la residència al país. D'aquesta manera, dijous els sogres eslovens del president, Viktor i Amalija Knavs, es van convertir en ciutadans dels Estats Units en una cerimònia privada a Manhattan aprofitant un acte d'aquest programa d'immigració familiar. Preguntat sobre si els Knavs havien obtingut la ciutadania a través de "la immigració en cadena", el seu advocat, Michael Wildes, s'ha limitat a dir: "Suposo". Al parer del lletrat, aquesta és la via "més bruta" en matèria de "reunificació familiar".

Melania Trump havia avalat els seus pares perquè obtinguessin les seves 'green cards', targetes verdes de residència, ha explicat Wildes en descriure el procés pel qual els Knavs s'havien convertit en ciutadans dels Estats Units. Al novembre el president Trump havia denunciat a través d'un tuit que el mètode era totalment "innacceptable" perquè els nous residents "poden ser veritablement dolents", i reclamava posar fi immediatament al procés del qual ara s'ha aprofitat la seva família política. 

Stephanie Grisham, directora de comunicacions de la primera dama, ha rebutjat fer cap comentari sobre el fet argumentant que els Knavs no formen part de l'administració, però tampoc no ha respost a les preguntes sobre les discrepàncies entre els missatges del president i els passos que han fet els seus sogres i esposa. Però els Knavs tenen un perfil relativament alt per ser uns simples sogres presidencials i sovint viatgen amb els Trump i reparteixen el seu temps entre Nova York, Palm Beach i Washington, on es queden a la Casa Blanca.

Des que van aparèixer els informes inicials al febrer que els Knavs havien obtingut la residència permanent als Estats Units, hi ha hagut poca transparència sobre quan o com la parella va rebre les targetes verdes de residència. I, tret que la parella divulgui el seu procés de ciutadania, les sol·licituds i peticions estan protegides per la llei de privacitat.

Sota els estatuts d'immigració, els Knavs haurien hagut d'esperar com a mínim cinc anys des que obtenen la residència per sol·licitar la ciutadania, així com complir certs requisits. El temps per processar una sol·licitud de naturalització a la ciutat de Nova York oscil·la entre els 11 i els 21 mesos, segons els serveis dels ciutadans i immigració dels Estats Units.

Les notícies de la cerimònia han provocat una resposta immediata a Twitter. Ana Navarro, estratega i comentarista dels republicans, ha escrit: "Suposo que quan és la família de Melania és reunificació familiar i ha de ser aplaudida. Per a tots els altres és la cadena migratòria i s'ha d'acabar amb ella". 

Però Mark Krikorian, director executiu del Centre d'Estudis d'Immigració, un 'think tank' favorable a enfortir els controls sobre la immigració, ha dit en una entrevista que els Knavs seguien la llei. "És el sistema legal", ha defensat.

El president sovint critica la immigració familiar en els seus mítings i fins i tot ha titllat el procés del seus sogres com el camí d'entrada de "terroristes" al país. En aquest sentit, recorda l'atemptat de l'octubre a Nova York, on Sayfullo Saipov, immigrant de l'Uzbekistan, va envair amb una furgoneta el carril bici i va matar vuit persones. No obstant això, Trump mai explica que Saipov havia obtingut la seva targeta verda a través de la loteria que cada any organitza el govern per donar visats a persones de països que han tingut menys immigrants.

Els Knavs, tots dos en la setantena, són naturals de Sevnica, una ciutat eslovena d'unes 4.500 persones, on Viktor Knavs era un venedor de cotxes i pertanyia al Partit Comunista. Amalija Knavs va treballar en una fàbrica tèxtil. Melania va néixer l'any 1970 i, segons informacions periodístiques, va entrar als Estats Units l'any 2001 amb una visa anomenada Einstein per a "persones d'extraordinària capacitat", tot i que ella treballava com a model professional. Cinc anys després es va convertir en una ciutadana nord-americana, i el gener del 2017 en primera dama.

Més continguts de