Merkel busca posar fi al bloqueig polític mitjançant la Gran Coalició

BerlínAmb un optimisme moderat i prudent. Així encaraven ahir els líders conservadors i socialdemòcrates la recta final de negociacions per trobar un acord de mínims que faci possible la reedició de la Gran Coalició, és a dir, un pacte de govern a tres bandes entre els democristians de la CDU, els socialcristians bavaresos de la CSU i els socialdemòcrates de l’SPD. Ahir es tractava només d’establir el marc en què s’hauria de negociar un pacte de govern definitiu. La lentitud amb què avancen les converses demostra el complicat moment polític que viu Alemanya.

“Encara s’han d’apartar importants obstacles del camí”, van dir tant la cancellera interina, Angela Merkel, com el president de l’SPD, Martin Schulz, abans de començar la maratoniana jornada de negociacions, que encara continuava al tancament de l’edició d’aquest diari. El fet que tots dos triessin les mateixes paraules, ja fos de manera coordinada o per pura casualitat, semblava apuntar que l’acord era percebut per conservadors i socialdemòcrates més com una responsabilitat històrica compartida que no pas com una autèntica convicció política.

Després del fracàs de les converses per formar l’anomenada coalició Jamaica entre la unió conservadora de la CDU-CSU, els liberals de l’FDP i els ecologistes dels Verds, i descartada per la cancellera Merkel la possibilitat d’un inèdit govern federal en minoria, la reedició de la Gran Coalició es presentava com l’única opció per evitar noves eleccions a Alemanya.

Uns nous comicis no interessen a cap de les formacions implicades en les actuals negociacions: a les eleccions federals del 24 de setembre, la unió conservadora de Merkel va obtenir el segon pitjor resultat de la seva història (32,9%), mentre que els socialdemòcrates van tocar fons amb el 20,5% dels vots. Mentrestant, la ultradreta de l’AfD (Alternativa per a Alemanya), actualment tercera força del Bundestag, amenaça de millorar els seus resultats. El factor ultra condiciona del tot en aquest moment el sistema polític alemany, acostumat a una sòlida estabilitat que ara per ara sembla història.

“L’objectiu és poder continuar vivint d’aquí cinc o deu anys amb benestar i en democràcia”, va dir la cancellera Merkel aquesta setmana sobre les negociacions de la Gran Coalició. Unes paraules que la premsa alemanya va interpretar com una clara advertència sobre el perill que suposa el jove i fresc populisme ultradretà de l’AfD per a un país amb una història recent com la que té Alemanya.

El lideratge de Merkel, en dubte

Però per a Merkel la reedició de la Gran Coalició també és un objectiu purament personal. Si la cancellera interina i líder democristiana fracassa com ho va fer amb les negociacions per formar la coalició Jamaica, resulta difícil imaginar-se que el seu partit l’hi perdoni. No en va, les veus dins el conservadorisme alemany que posen en dubte el lideratge de Merkel no deixen de créixer.

La popularitat de la cancellera entre els electors tampoc ha deixat de baixar des de les eleccions federals del 24 de setembre: com apunta una enquesta de la televisió pública alemanya ARD, un 53% dels alemanys consideren “bona idea o molt bona idea” que Merkel repeteixi com a cancellera per quarta legislatura consecutiva. Al mes d’octubre aquest percentatge era del 63%. Passi el que passi amb les negociacions per formar una nova Gran Coalició, queda clar que l’anomenada era Merkel està arribant a la fi.

La supervivència política dels altres dos partits polítics (CSU i SPD) també sembla lligada a la reedició (o no reedició) de la Gran Coalició: els socialdemòcrates han perdut la meitat dels seus votants al llarg dels últims 15 anys, 12 dels quals han governat en coalició amb els conservadors. Si la tercera Gran Coalició en quatre legislatures acaba convertint-se en realitat, serà molt difícil que el partit de Schulz pugui evitar el procés de marginalització que ja han patit altres partits socialdemòcrates europeus.

La CSU, els socialcristians bavaresos, per la seva banda, se la juguen amb les seves eleccions regionals previstes per a la tardor d’aquest any. Actualment, les enquestes atorguen al soci d’Àngela Merkel a l’estat lliure de Baviera els pitjors resultats de la seva història i, sobretot, apunten a una forta entrada de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya al Parlament regional amb un resultat de dos dígits. La CSU haurà d’aconseguir, per tant, un pacte de govern federal fàcil de vendre entre els seus electors si no vol continuar perdent vots en favor de l’AfD. La política migratòria serà, en aquest sentit, clau.

Principals obstacles

Migració, Unió Europea, finances i medi ambient. Aquests són els quatre principals punts de discòrdia entre la CDU-CSU de Merkel i l’SPD de Schulz. Si s’arriba a un acord de mínims per negociar un pacte de govern, seran els quatre principals obstacles. El possible enduriment de la legislació migratòria serà, previsiblement, el punt més conflictiu.

La unió conservadora de Merkel, empaitada pel creixement electoral de l’AfD, demana l’establiment d’un límit anual de 200.000 refugiats; és a dir, que el país eviti l’entrada de més refugiats i peticionaris d’asil una vegada que el seu nombre arribi a aquesta xifra (segons estadístiques oficials, Alemanya ha rebut al voltant d’un milió de refugiats des del 2015). La retallada d'ajuts públics podria ser una forma d'evitar-ho. Els conservadors volen restringir, a més, el dret de reunificació familiar per a refugiats. L’SPD es nega a acceptar aquesta restricció de la política migratòria, impossible d’entendre sense la pressió d’una ultradreta que, ara per ara, condiciona completament el joc polític a Alemanya.

Les exigències dels tres participants de la Gran Coalició

CSU

Els socialcristians, socis de Merkel, fa anys que demanen un límit anual per a refugiats. Per a la CSU, aquesta condició sembla innegociable en aquestes converses a tres bandes.

CDU

El partit de la cancellera podria acceptar més despesa social, però sense posar en perill un dels dogmes dels seus governs: zero deute públic que amenaci l’estabilitat pressupostària.

SPD

Els socialdemòcrates de Schulz exigeixen a Merkel més despesa per a hospitals, pensions i educació. Pretenen donar un accent social a la Gran Coalició. També volen més integració de la UE.