Merkel estén la mà a Hollande

BarcelonaL'ombra de la crisi es fa cada cop més gran sobre França. Ahir es va saber que el nombre d'aturats apuntats a les oficines d'ocupació continua a l'alça, polvoritzant rècords històrics. I enmig d'aquest panorama, el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van fer una inèdita mostra d'unitat per lluitar contra la crisi.

¿Han superat Merkel i Hollande la falta de sintonia? ¿Està naixent un Merkollande ? Encara és d'hora per treure conclusions, però alguna cosa es mou en el desglaç de les relacions entre els dos mandataris marcades fins ara per la "tensió amical", tal com la va definir el mateix president francès.

D'entrada, la cancellera alemanya va fer ahir un pas endavant avalant algunes de les propostes llançades dies enrere pel president francès. En concret, la idea de dotar de més poders el president de l'Eurogrup, l'òrgan que aplega els països que comparteixen la mateixa moneda, amb més poder que no pas ara.

I hi ha més gestos que indiquen que l'eix franco-alemany, en una mena d'aturada tècnica des de l'arribada d'Hollande a l'Elisi fa un any, es torna a posar en marxa. Per primer cop, els dos líders polítics van pactar ahir un programa d'actuació conjunt contra la crisi -de mínims- amb el qual aniran plegats a la cimera de la UE del juny. I esperen que la resta de països europeus s'hi sumin.

El programa inclou accelerar la posada en marxa del fons europeu de 6.000 milions per fer front a l'atur juvenil -reduir-ne el termini per aplicar-lo- i per garantir que el crèdit arriba a les petites i mitjanes empreses, les que creuen que poden crear ocupació i reactivar l'economia, a través del Banc Europeu d'Inversió.

A més, Hollande i Merkel van rebre un informe elaborat a quatre mans entre un empresari francès i un d'alemany, amb una trentena de propostes per millorar la competitivitat dels dos països amb grans assignatures pendents com ara el model energètic que ha de moure el continent, ara absolutament dispar entre les nuclears -a França- i les renovables -a Alemanya.

"Sempre és el mateix -es va lamentar ahir Hollande en una roda de premsa amb la cancellera Merkel-, quan es parla de França i Alemanya es creu que no estem d'acord. I gairebé sempre ho estem". "Hi pot haver diferències -va continuar el president francès- però insistiu sobre les diferències i oblideu els punts en què ens hem posat d'acord, com les propostes que acabem de presentar", va etzibar Hollande mentre Merkel assentia amb el cap.

Mitterrand per Hollande

Tanta escenificació de bona sintonia va portar la cancellera alemanya a referir-se a François Hollande com a François Mitterrand, l'anterior president socialista francès que va manar entre els anys 1981 i 1995. "Els temes sobre els quals treballem han estat evocats per François Mitterrand: estimular la competitivitat, l'ocupació, el creixement. L'atur juvenil, sobretot, té una importància capital en el nostre projecte", va dir la cancellera abans d'adonar-se del lapsus: "François Hollande, no François Mitterrand! François Hollande!"

I encara fent mostra de la incipient entesa entre ells, lluny encara de la que va forjar amb Nicolas Sarkozy -l'anterior inquilí de l'Elisi-, la cancellera va assegurar que "l'austeritat pressupostària i el creixement econòmic [del qual Hollande ha fet bandera] són dues cares de la mateixa moneda i en cap cas contradictòries". "Deixeu de pensar que França vol escapar-se de la disciplina pressupostària, això potser era abans, però des de fa un any hem posat ordre i no ha estat fàcil prendre decisions", va dir el president gal.

Hollande i Merkel van acabar la jornada amb un sopar de treball a l'Elisi. Al matí, en un nou gest d'acostament entre ells, van visitar l'exposició de pintura Alemanya 1800-1939 al Museu del Louvre, que ha creat polèmica a la premsa germànica per la imatge reduccionista que es donava i els vincles que mostrava amb l'esclat del nazisme.

Ahir la premsa francesa apuntava com a origen del viratge de Merkel cap a Hollande les eleccions alemanyes de la tardor, que podrien culminar, segons els sondejos, amb una gran entesa entre els conservadors de Merkel i els socialdemòcrates de l'SPD, justament de la família política europea d'Hollande.