Merkel manté la seva política de refugiats i promet “no deixar Grècia a l’estacada”

MunicAngela Merkel s’ha avingut a participar en un programa televisiu d’entrevistes en directe tres cops en els últims cinc anys. L’última vegada va ser diumenge a la nit i, la penúltima, a l’octubre. Que la cancellera alemanya s’exposi a un format més difícil de controlar que una declaració governamental o una campanya electoral delata que té una gran necessitat d’explicar-se davant la ciutadania. I aquest és el cas amb la seva política de refugiats que divideix l’opinió pública alemanya i sembla deixar aïllat el seu país en el marc de discussió de la UE.

La societat germànica està inquieta per com s’ha de gestionar l’arribada massiva de sol·licitants d’asil, la classe política s’intercanvia retrets en tons cada cop més aspres, les imatges d’atacs xenòfobs a centres de refugiats són repugnants i el menyspreu a les institucions cada cop crea més inseguretat. Però Merkel diu que és aquí per donar la cara, que pensa tirar pel dret amb la seva política i que no pot fer altra cosa. “No tinc pla B”, va remarcar la cancellera alemanya al programa de la periodista Anne Will a la televisió pública ARD.

En altres paraules, en el moment “més difícil” del seu mandat, Merkel s’ho juga a tot o res amb una sola carta, i no només pel seu país, sinó per tot el continent. “La meva maleïda responsabilitat i obligació consisteix que aquesta Europa trobi un camí comú”, va indicar de forma emocional la cancellera, mentre reiterava la necessitat d’una solució internacional a la crisi dels refugiats amb la participació de Turquia. “Aquest és l’únic camí cap a una solució sostenible i de la qual no ens haguem d’avergonyir”, va precisar la líder del govern de Berlín.

Tancar fronteres de forma unilateral, en canvi, només traspassa patiments a altres, va postular Merkel. “Aquesta no és la meva Europa”, va afirmar la cancellera alemanya mentre tornava a descartar posar un sostre a l’arribada de refugiats com li exigeixen, per exemple, diversos països de l’Est d’Europa, la veïna Àustria o els seus socis bavaresos de la CSU. “M’he proposat no prometre res que hagi de durar tres setmanes, perquè això provocaria una decepció cap a la política encara més gran”, va argumentar. Per a la cap de l’executiu germànic no té sentit fixar cap topall quan no és possible determinar quants sol·licitants d’asil arribaran: depèn de com s’afronti la situació en l’origen, a Síria, i com s’ajudi a gestionar la crisi allà on és més aguda, especialment a Turquia i Grècia.

Merkel no pensa canviar de rumb la seva política de refugiats per molt que les decisions nacionalistes d’alguns governs li facin “por”. Arran del creixent tancament de fronteres per als immigrants a la ruta dels Balcans, Grècia està sotmesa al caos. Segons xifres d’ACNUR, al voltant de 3.000 refugiats continuen traslladant-se diàriament des de les costes turques a les illes gregues. Però al nord del país hel·lè, a la frontera amb Macedònia, només aconsegueixen seguir la ruta pocs centenars de persones cada dia. Més de 25.000 refugiats estan estancats a Grècia i l’assistència que mereixen cada cop es fa més difícil.

Merkel, que va assenyalar que manté un “contacte estret” amb el primer ministre grec Alexis Tsipras, va prometre, amb tot, més suport per a Grècia: “No deixarem aquest país a l’estacada. No vam mantenir Grècia a la zona euro per ara abandonar-la a la seva sort”.

Si la reunió entre Turquia i la UE del 7 de març fracassa, Merkel descarta assumir-ne conseqüències personals i assegura que continuarà treballant perquè les pròximes cimeres, el 17 i 18 de març, siguin profitoses.

La cancellera va admetre que, si bé hi ha moment en què aquesta crisi és desesperant, l’important ara és “ordenar, dirigir i reduir sensiblement” la xifra de refugiats: cal abordar les causes que provoquen la fugida massiva de persones, protegir les fronteres exteriors de la UE, plantar cara a les màfies de traficants i combatre la immigració il·legal. Merkel està entregada com mai a la lluita. La seva prioritat, assegura, és mostrar humanitat i mantenir solidària Europa. Costi el que (li) costi.