Merkel prepara el seu relleu i posa la successora al davant de l’exèrcit

BerlínAngela Merkel continua preparant el terreny per a la seva successió. El nomenament oficial, ahir, d’Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK) com a ministra de Defensa, en substitució d’Ursula von der Leyen -la nova presidenta de la Comissió Europea-, és l’últim pas d’un lent comiat del poder que va començar després de les últimes eleccions federals, el setembre del 2017.

Merkel va anunciar que aquesta seria la seva última legislatura com a màxima responsable política d’Alemanya. AKK, que ja exerceix de presidenta de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), assumeix així un càrrec executiu al gabinet de ministres i continua perfilant-se com a futura candidata a la cancelleria.

La decisió va agafar per sorpresa els periodistes i, fins i tot, la direcció de la CDU, perquè AKK havia dit fins ara que no volia formar part del gabinet dirigit per Merkel i preferia concentrar-se en la direcció del partit conservador.

Gairebé tots els analistes apostaven per Jens Spahn, l’actual ministre de Sanitat, com a successor de la nova presidenta de la Comissió Europea en un dels ministeris més complicats que es poden assumir a Alemanya.

Possible crisi de govern

La designació d’AKK com a ministra apunta, doncs, a una més que probable crisi del govern de Gran Coalició abans que acabi l’any. L’executiu ja ha sigut molt castigat pels mals resultats electorals aconseguits pel soci menor, els socialdemòcrates de l’SPD, que van obtenir un 15,9% dels vots a les eleccions europees del maig i es veuen més amenaçats que mai per la irrellevància política.

Els comicis regionals en tres estats federats de l’est del país la pròxima tardor, en els quals la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) podria ser primera força, es presenten com el possible detonant definitiu per a la fi de la Gran Coalició.

AKK té, per tant, poc temps per demostrar les seves credencials com a candidata a cancellera i successora de Merkel. Com a presidenta de la CDU no ha convençut l’aparell del partit, on fa temps hi ha malestar i descontentament amb el merkelisme i la seva estratègia electoral.

Amb el sorprenent nomenament ministerial d’AKK, Merkel sembla preparar-se per a diferents escenaris: en cas d’un trencament de la Gran Coalició, un govern en minoria fins al final de legislatura, l’any 2021, o eleccions anticipades semblen les opcions més probables. En tots dos casos, AKK haurà de comptar amb el suport del seu partit per consolidar-se com a successora de Merkel. Fins ara no ho ha aconseguit.

65 anys i problemes de salut

La designació d’AKK com a ministra va coincidir ahir amb el 65è aniversari de Merkel, l’estat de salut de la qual no deixa de generar especulacions. La setmana passada, la cancellera va tremolar en públic per tercera vegada en menys d’un mes. Els dubtes sobre la seva salut alimenten els rumors sobre un adeu prematur, al qual sembla apuntar també aquest últim canvi en el seu gabinet. El moviment, a més, aconsegueix situar dues persones de la seva més estreta confiança en dos llocs clau, amb Von der Leyen com la primera presidenta de la Comissió Europea -un nou èxit d’Alemanya i els conservadors en el marc comunitari- i amb AKK en un ministeri que li hauria de permetre reforçar el seu perfil de líder en els àmbits d’Exteriors i Defensa.

Crítiques de l’oposició

Però el de Merkel podria acabar sent un regal enverinat. El ministeri de Defensa és una de les carteres més complicades a Alemanya: comporta assumir el control polític d’unes forces armades que fa temps que demanen una modernització i més inversions, que presenten certes tendències ultradretanes (i fins i tot connexions amb el neonazisme) i que tenen serioses dificultats per aconseguir noves generacions de soldats professionals. El desgast patit amb Ursula von der Leyen, que ocupava el càrrec des de l’any 2013 i era una de les ministres més mal valorades per la ciutadania, demostra que AKK no ho tindrà fàcil. Les crítiques dels partits de l’oposició parlamentària al nomenament no es van fer esperar. “La cancellera i la unió conservadora demostren que l’exèrcit no els interessa gens. Altrament, no el farien servir per als seus jocs personals”, va dir ahir a l’agència DPA Marie-Agnes Strack-Zimmermann, diputada del partit liberal FDP.

El portaveu parlamentari per a assumptes de Defensa d’AfD, Rüdiger Lucassen, va anar més lluny: “No té cap mena de relació amb els militars. No té cap mena d’experiència en la direcció de grans organitzacions. No té les condicions per treure el nostre exèrcit de les seves actuals dificultats”. La ultradreta alemanya sap que a les files de les forces de seguretat i militars hi té un enorme potencial com a electorat, per la qual cosa probablement basarà bona part de les seves crítiques públiques durant els pròxims mesos en la política de defensa i seguretat del govern de Merkel.