Més de 50 països van col·laborar en les detencions il·legals de la CIA després de l'11-S

BarcelonaL'ONG nord-americana Globalizing Torture ha revelat en un extens informe detalls de la implicació que 54 països van tenir en el programa secret de detencions, tortures i interrogatoris posteriors a l'11-S, liderat pels Estats Units.

Les conclusions del document són clares: "sense la col·laboració d'aquest mig centenar de governs, la CIA no hauria pogut dur a terme aquest programa, que els va permetre fer interrogatoris més enllà dels límits legals". L'informe afegeix que "no hi ha dubte que càrrecs de l'administració Bush són responsables d'autoritzar violacions dels drets humans i que la impunitat de què han gaudit fins ara és preocupant".

"Més de 10 anys després dels atacs del 2001, Globalizing Torture deixa inequívocament clar que ha arribat el moment que els Estats Units i els seus socis repudiïn aquest tipus de pràctiques il·legals i assegurin que els culpables en retran compte".

Vols secrets de la CIA a Espanya i col·laboració de "l'eix del mal"

L'informe confirma el que ja se sabia sobre Espanya, involucrada en el programa en obrir l'espai aeri i els aeroports perquè els coneguts com a "vols secrets de la CIA" hi fessin escala. Irlanda, Islàndia i Xipre hi van tenir el mateix tipus de col·laboració.

El Pakistan, l'Afganistan, Egipte i Jordània tenien presons secretes on torturaven els detinguts i, en territori europeu, Polònia, Lituània i Romania amagaven centres de detenció amb la mateixa finalitat.

Alemanya, Portugal, Àustria i Geòrgia també van col·laborar amb el programa nord-americà, mentre que l'informe no té dades per saber si França, Holanda, Hongria o Rússia hi van participar.

Crida l'atenció que l'Iran i Síria hi tinguessin un important paper, tenint en compte que són dos terços de "l'eix del mal", tan temut per l'aleshores president dels EUA, George W. Bush. L'informe detalla que Síria va ser una de les destinacions més comunes pels presoners, mentre que la col·laboració de l'Iran va ser entregar una quinzena de persones a Kabul poc després de la invasió nord-americana de l'Afganistan.

La publicació del document coincideix amb l'audiència que dijous ha de confirmar John Brennan com a director de la CIA, el candidat republicà proposat per Barack Obama. S'espera, doncs, que Brennan sigui qüestionat sobre la seva implicació en les polítiques d'interrogació de l'administració Bush.