DRETS HUMANS
Internacional 27/01/2016

Més de 40 milions de nens necessitaran ajuda d’emergència

L’Unicef demana 2.600 milions d’euros per atendre 76 milions de persones aquest 2016, la majoria infants

Sònia Sánchez
4 min
Nens del Sudan del Sud corrent per recollir els aliments llançats des d’un avió d’ajuda humanitària.

BarcelonaAlmenys 43 milions de nens necessitaran ajuda d’emergència aquest 2016, la majoria a causa de la guerra a Síria però també pels conflictes oberts en diversos països africans i per les catàstrofes naturals, que el fenomen del Niño agreujarà en molts dels casos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’Unicef va emetre ahir la seva crida anual i va demanar 2.800 milions de dòlars (2.580 milions d’euros) per poder atendre 76 milions de persones (inclosos els 43 milions de nens esmentats) en 63 països d’arreu del món. La crida dels Fons de l’ONU per a la Infància s’ha anat incrementant els últims anys: en aquest cas ja duplica la del 2012.

Avui prop de 250 milions de nens (un de cada nou) viuen en zones de conflicte. Per als menors de cinc anys, això significa que són dues vegades més propensos a morir per causes que es poden prevenir que els infants d’altres països.

Síria, la gran crisi

La major part dels diners que demana l’Unicef (1.070 milions d’euros) es destinaran a l’ajuda humanitària dins de Síria i als refugiats sirians que són als països veïns, com Turquia, el Líban, Jordània, l’Iraq i Egipte. Per a la crisi de refugiats en territori europeu, l’agència de l’ONU demana 28,5 milions d’euros.

Les últimes setmanes les imatges de nens desnodrits en ciutats assetjades com Madaia, on s’han reportat diverses morts per inanició, han obligat l’Unicef a intervenir per fer-hi arribar aliments. La seva tasca, però, inclou també el sanejament i l’accés a l’aigua potable, la vacunació, l’educació i la protecció en general de la infància.

De fet, per primera vegada l’Unicef preveu dedicar la major part de la seva crida a l’educació: el 25% dels 2.580 milions d’euros que es demanen es destinaran a donar accés a l’escola a 8,2 milions de nens a tot el món, el doble dels 4 milions de nens que l’Unicef ha aconseguit escolaritzar aquest 2015 en zones de crisi humanitària. “A milions d’infants se’ls està robant la possibilitat d’estudiar”, denunciava ahir Afshan Khan, directora dels programes d’emergència de l’Unicef, i afegia: “Educant les ments dels infants i dels joves estem fomentant la seva esperança en un futur millor per a ells mateixos, les seves famílies i les seves societats, i contribuint a trencar el cicle de la crisi crònica”.

A més de l’educació, entre els objectius de l’acció humanitària de l’Unicef per a aquest 2016 hi ha vacunar 11,7 milions de nens contra el xarampió, tractar 2,9 milions d’infants amb desnutrició aguda greu, donar accés a l’aigua potable a 17,3 milions de persones i oferir suport psicosocial a 3 milions de nens.

El canvi climàtic és una amenaça cada cop més gran, alerta l’Unicef. Més de 500 milions de nens viuen en zones amb probabilitats molt altes d’inundació i 160 milions més viuen en zones de sequera greu, que enguany amb el Niño encara patiran més.

Generació perduda al Sudan del Sud

Pel que fa a les regions en conflicte, després de Síria se situa el Iemen. L’Unicef demana 166 milions d’euros per atendre 10 milions de nens en situació de risc pel conflicte armat en aquest país. La violència de Boko Haram a Nigèria ha generat també una situació d’emergència humanitària que s’estén al Camerun, el Níger i el Txad i per a la qual caldran 173 milions de dòlars.

El Sudan del Sud, que no ha aconseguit sortir de l’espiral de conflicte en què viu des d’abans d’independitzar-se l’any 2011, “està en risc de perdre tota una generació de nens”, alerta l’informe de l’Unicef. L’agència demana 142 milions d’euros per a aquest país, però l’any passat ja en demanava 171 milions i només en va obtenir la meitat. Fins ara, l’Unicef ha aconseguit alliberar 1.775 nens soldat en aquest país i reinserir-los a les seves comunitats. Però les situacions de crisi perllongada queden de seguida superades per les emergències sobrevingudes, i s’acumula un “greu dèficit de fons”, segons l’entitat.

El principal contribuent a l’Unicef en els pressupostos del 2015 va ser el govern dels Estats Units, amb 334 milions d’euros, seguit del d’Alemanya, amb 281 milions, i en tercer lloc la Unió Europea, amb 134,5 milions. El Regne Unit, el Japó, el Canadà, Kuwait i l’Aràbia Saudita també es compten entre els deu primers donants. Però bona part del finançament prové també dels petits donants privats.

La d’enguany supera la crida històrica de l’Unicef del 2015 en 92 milions d’euros (va demanar 2.487 milions i en va recaptar 2.026), però per atendre un nombre inferior d’infants. Per al 2015, el Fons de l’ONU per a la Infància calculava que hi havia 62 milions de nens en situació d’emergència (19 milions menys que els que preveu ara), una diferència que l’organització atribueix principalment al potent terratrèmol que va assolar el Nepal pocs dies abans de la seva crida. L’Unicef va atendre més de 3 milions de nens de menys de 5 anys afectats per aquella catàstrofe. Aquest 2016, a més, ja s’ha donat per tancada l’epidèmia de l’Ebola a l’Àfrica Occidental, la segona crisi que va recaptar més fons entre el 2014 i el 2015, després de la siriana.

stats