Milers d'israelians reclamen Jerusalem per als jueus

"Jerusalem és nostra i de ningú més", han cantat aquest diumenge desenes de milers d'israelians que han omplert els carrers de la ciutat per commemorar el que consideren la seva reunificació en la Guerra dels Sis Dies del 1967 i que per a la resta del món va marcar l'inici de l'ocupació de la part oriental de la Ciutat Santa per a les tres religions monoteistes.

Homes i dones han desfilat per separat per diferents parts de la Ciutat Santa arribats de diferents punts d'Israel, entre els quals assentaments jueus als territoris palestins ocupats. En la seva majoria eren joves religiosos i nacionalistes de dreta. "Estic molt emocionat perquè avui és un dia únic; la gent congregada aquí ha vingut de tot el país, és una jornada molt especial", ha explicat David Khinas, un dels participants de la marxa, que, com la resta de participants, ha cantat "Jerusalem és la ciutat sagrada del poble jueu". 

Jerusalem, la passió de Trump

La multitud ha desfilat partint des de l'oest de la ciutat enmig d'un ambient festiu. Els organitzadors de la desfilada han instat el públic "a no generar problemes amb els àrabs". Durant la marxa ha destacat el color blau i blanc de les banderes israelianes que enarboraven els manifestants, així com l'entusiasme de molts adolescents que lluïen al cap la quipà [petit barret jueu que recorda la superioritat de Déu) mentre ballaven i saltaven.

Davant d'un fort dispositiu policial i de moltes mesures de seguretat reforçades, els israelians han cantat cançons sobre temes bíblics i relacionats amb passatges de la Torà. Molts ballaven en cercle en el seu camí cap a la Ciutat Vella de Jerusalem, en la qual s'han endinsat rumb al Mur de les Lamentacions, el vestigi més sagrat per al judaisme, situat en territori ocupat als palestins.

A l'acostar-se fins a les muralles de la part més antiga de la ciutat, les dones han entrat per la porta de Jafa i els homes per la de Damasc (Bab al-Amud, en àrab). Entre les pancartes que s'han vist a la marxa hi havia símbols del grup ultradretà Lehavà, així com banderes de formacions polítiques de dreta, com el Likud, que encapçala el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, que aquesta setmana ha convocat noves eleccions al forçar la dissolució del Parlament per evitar que per evitar que encarreguessin la formació del govern al centrista Benny Gantz.

La ministra de Cultura, Miri Regev, també del Likud, ha participat en la manifestació i ha assenyalat que els jueus es quedaran a Jerusalem, la "llar" on van tornar fa 52 anys. Per a Tsuriel Horowitz, jueu ortodox de 25 anys, "que els jueus tornessin a Jerusalem després de 2.000 anys d'exili és apassionant", i ha afegit que desfilar pel barri musulmà de la Ciutat Vella no li suposa cap problema ni ho considera ofensiu per als palestins. També ha dit que aposta per la convivència "en pau" de les dues comunitats.

El Dia de Jerusalem, que cada any és tens i aquest cop ha coincidit amb el mes sagrat del Ramadà, ha començat aquest matí amb disturbis a l'Esplanada de les Mesquites, amb enfrontaments entre fidels palestins i cossos de seguretat israelians a causa de l'entrada al recinte de jueus religiosos. Aquest complex, situat a la Ciutat Vella i dins de la part oriental ocupada de la ciutat, denominat Muntanya del Temple pels jueus, és un dels epicentres del conflicte palestino-israelià.