Els militars colpistes de Mali dissolen les institucions i decreten el toc de queda
Els soldats rebels han anunciat la suspensió de la Constitució i la dissolució de les institucions, i han declarat que restauraran el poder i el traspassaran a un govern d'unitat nacional. Justifiquen el motí per la manca d'equipaments de l'exèrcit per combatre la insurrecció tuareg del nord
BamakoEls militars malians que ahir van derrocar el govern de Bamako, amotinant-se al palau presidencial, han anunciat aquest matí la dissolució de les institucions del país i la suspensió de la Constitució.
Un portaveu dels amotinats, identificat com a Amadou Konaré, ha decretat el toc de queda en una aparició a la televisió estatal –que els militars ocupen des de dimecres–, i ha afirmat que no cediran el poder fins que hi hagi un govern electe: la junta "té el compromís solemne de restaurar el poder" civil i traspassar-lo un govern d'unitat nacional.
Konaré, en nom de l'autodenominat Comitè Nacional per a la Recuperació de la Democràcia i la Restauració de l'Estat (CNRDRE), ha denunciat la incapacitat del govern de resoldre la crisi al nord del país, on des del gener hi ha una rebel·lió de tuaregs i grups islamistes. Els rebels justifiquen la insurrecció per la falta d'equipaments per fer front a aquests grups, contra els quals es van negar a combatre.
Durant tota la nit s'han sentit trets entre la guàrdia presidencial i els amotinats. Els enfrontaments s'han estès més enllà de la capital i s'han registrat també a ciutats del nord. "Controlem el palau presidencial", ha anunciat un dels rebels.
Encara no se sap si hi ha víctimes ni on és el president Amadou Toumani Touré –una font independent ha dit a l'agència France Presse que el cap d'Estat "i els seus homes ja no són al palau", però no ha especificat on es troben–. Els militars han detingut almenys tres ministres, que retenen al quarter general on va començar l'amotinament. Segons una font propera als rebels citada per Efe, dos dels ministres són el d'Afers Exteriors i el d'Administració Territorial.
El cop d'estat ha suspès les eleccions presidencials que estaven previstes per al 29 d'abril.
Reaccions de preocupació
El secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, ha cridat aquest dijous a la calma i al respecte de les normes democràtiques, i ha afirmat que segueix amb "profunda preocupació" la situació al país africà, en un comunicat de les Nacions Unides.
Per la seva banda, França, antiga potència colonial, ha desitjat el restabliment de l'ordre constitucional i de les eleccions "al més aviat possible", ha dit el ministre d'Afers Estrangers, Alain Juppé.
La Comunitat econòmica dels Estats de l'Àfrica de l'Oest (Cedeao) ha "condemnat fermament" el cop. L'organització regional de 15 estats, amb seu a la capital nigeriana Abuja, "reitera la seva política de 'tolerància zero' amb qualsevol temptativa de presa o manteniment del poder per mitjans anticonstitucionals".
La lluita del nord per l'autodeterminació
El grup independentista tuareg Moviment Nacional d'Alliberament d'Azaouad va protagonitzar el 17 de gener una rebel·lió armada per exigir l'autodeterminació del nord del país. Des d'aleshores, desenes de persones han mort –tot i que no hi ha xifres oficials– i 200.000 s'han vist obligades a abandonar les seves llars per buscar refugi al país o a estats veïns. Els desplaçats s'afegeixen a la greu crisi alimentària que viu aquest país del Sahel.
