Mor impune el general Rios Montt, un dels dictadors més sanguinaris d'Amèrica Llatina

El gener de 1973 Montt va arribar a cap de l'estat major de l'exèrcit guatemalenc i dos mesos després va renunciar als galons per presentar-se a les eleccions presidencials, en què va ser derrotat. Pastor d'una congregació evangèlica fonamentalista, el messiànic polític ultraconservaor és la icona de la repressió desencadenada per les forces armades del país centreamericà en els anys més cruents de la guerra que va dessagnar el país entre 1960 i 1966.

El 23 de març de 1982 va formar part de la junta militar que va aconseguir el poder amb un cop d'estat que va derrocar el president, Fernando Romeo Lucas García. Tres mesos després va dissoldre la junta i es va autoproclamar cap d'estat, president de la República i comandant general de l'exèrcit. Va ser el responsable de posar en marxa els Tribunals de Fur Especial, en què jutges amb el rostre cobert van condemnar a mort 16 persones i van obligar els indígenes a formar part dels grups paramilitars que van escampar el terror al país.

Durant els 17 mesos en què Ríos Montt va governar 'de facto', l'exèrcit va perpetrar més de 250 massacres d'indígenes, sobretot a l'oest i el nord-est del país, en què van morir almenys 25.000 persones. El 8 d'agost de 1983 va ser derrocat per un cop d'estat encapçalat pel qui havia sigut el seu ministre de Defensa, el general Óscar Humberto Mejía Víctores, que es va mantenir al poder fins al 1986.

A finals de 1989 amb un grup d'antics militars i polítics d'ultradreta, Ríos Montt va fundar el Frente Republicano Guatemalteco (FRG), i va ser reelegit diputat al parlament del país entre 1994 i 2012. Tot i que la constitució de Guatemala prohibeix als colpistes presentar-se a les eleccions, Montt va aconseguir el permís del tribunal constitucional per ser candidat a les presidencials del 2003, que va perdre de manera rotunda.

No va ser fins al 1999, quan la líder indígena guatemalenca i premi Nobel de la pau Rigoberta Menchú va presentar una querella contra vuit alts càrrecs militars davant l'Audiència Nacional espanyola, que la justícia va començar a investigar els crims de Ríos Montt. El jutge espanyol Guillermo Ruiz Polanco va admetre a tràmit la querella per genocidi, tortures i terrorisme d'estat i va dictar una ordre internacional de captura per extradir-lo. Però l'ordre no es va arribar a concretar mai. El tribunal constitucional de Guatemala va considerar el 2007 que l'Audiència Nacional espanyola no era competent per jutjar el cas.

La denúncia presentada per les associacions de familiars de víctimes de la repressió a la justícia guatemalenca va tirar endavant i el gener de 2012, després de perdre l'escó i la immunitat, Ríos Montt es va haver de presentar davant dels tribunals. El maig del 2013 va ser condemnat a 80 anys de presó en ser declarat culpable de la mort de 1.771 indígenes ixils a mans de l'exèrcit. La condemna va ser anul·lada pel Constitucional, que va al·legar irregularitats. La demència senil que li van diagnosticar el va salvar de més condemnes.