Mor la nena que va acabar amb la segregació racial a les escoles
El 1954 el Suprem va dictaminar la il·legalitat de separar els alumnes per raça
El pare de Linda Brown va protestar quan a la seva filla no la van acceptar en una escola blanca del seu barri. El gest es va convertir en un dels més transformadors de la història americana en convertir-se en un cas contra la junta d'educació per segregació escolar. Linda Brown va morir diumenge als 75 anys, a la localitat de Topeka, a l'estat de Kansas, sense que se'n coneguin les causes.
En honor a la veritat, és el seu pare, Oliver Brown, qui està lligat al famós cas que va acabar al Tribunal Suprem dels Estats Units. El 1954 els jutges van dictaminar per unanimitat que les escoles segregades eren il·legals.
El barri on vivia la família Brown era mixt. El 1985 la Linda recordava que havia jugat amb nens blancs, llatins, indis i negres. Els seus pares no estaven descontents amb l'escola negra a la qual assistia la seva filla, però el pare tenia certa recança per la distància. Per anar fins al col·legi, la Linda havia de caminar per una zona propera al ferrocarril i una carretera amb molt de trànsit i, finalment, agafar un autobús.
"Quan vaig començar la lluita va ser espantós", deia la Linda. "Després, quan va arribar l'hivern, va ser un passeig molt fred. Recordo això. Recordo caminar i llàgrimes que em congelaven la cara, perquè vaig començar a plorar".
En una entrevista el 1987 a 'The Miami Herald', la Linda també feia memòria sobre la seva estrena a l'escola Sumner. Era un "dia brillant i assolellat" del 1950 però al seu pare li van dir que no podia matricular la nena. "Vam sortir, em va agafar la mà i vam tornar a casa", rememorava.
En la seva sentència, el Tribunal Suprem va anul·lar la doctrina "separats però iguals" dominant en l'època, que havia permès la segregació racial a les escoles sempre que els estudiants de totes les races tinguessin les mateixes instal·lacions.
"Separar els alumnes per edat i qualificacions similars només per raó de la seva raça genera una sensació d'inferioritat pel que fa al seu estat a la comunitat que pot afectar els seus cors i les seves ments d'una manera improbable que mai es desfà", van escriure els jutges.
"De vegades és una molèstia", va dir 'The Herald', "però encara és un honor".
Cheryl Brown Henderson, la germana de la Linda i presidents fundadors de la Fundació Brown, ha recordat els seus pares i altres persones que van col·laborar per tirar endavant la denúncia. "En van dir: 'Busqueu l'escola blanca més propera a casa vostra i porteu-hi el vostre fill o fills i un testimoni, i intenteu-vos-hi inscriure; després torneu i digueu-nos com us ha anat'", ha dit en un vídeo de l'associació History NOW.
