Mor el jove iranià que es va calar foc en una presó per a refugiats d'Austràlia

La víctima, de 23 anys, es va cremar en senyal de protesta per les precàries condicions en què es viu al centre de detenció de migrants que Sydney manté a l'illa de Nauru

Segon cop en menys d'una setmana a la dura política migratòria d'Austràlia. Després que Papua Nova Guinea anunciés dimecres el tancament del centre de detenció per a migrants que Austràlia té a l’illa papú de Manus, Sydney ha confirmat aquest divendres la mort del jove refugiat iranià que fa dos dies es va calar foc en senyal de protesta al centre de detenció australià a Nauru, una petita república insular a la Micronèsia.

"L'home ha mort aquest vespre en un hospital de Brisbane", ha indicat en un comunicat el ministre d'Immigració d'Austràlia, Peter Dutton, el qual ha assegurat que el seu govern proporcionarà el "suport apropiat" a la vídua i familiars de la víctima. Omid, de 23 anys, es va cremar dimecres en una acció de denúncia per les condicions en què es viu a les autèntiques presons on Sydney envia els migrants.

"Estem cansats, aquesta acció provarà com de cansats estem!", va cridar l'iranià abans de calar-se foc. Un fet que va ser presenciat per tres representants de l' Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), de visita al centre de Nauru. No és la primera vegada que migrants retinguts en aquest centre s'han autolesionat o intentat fer-ho. L'ACNUR critica des de fa temps les condicions "inhumanes" que hi ha als centres de detenció que Austràlia manté en llocs com Nauru i Papua Nova Guinea.

Aquests emplaçaments van ser creats pel govern conservador del primer ministre John Howard el 2001 i són la base de l'anomenada solució del Pacífic, basada a desviar a tercers països de la regió els sensepapers que intenten arribar a les costes australianes. El 2008, el govern laborista del primer ministre Kevin Rudd els va tancar, però la seva successora i companya de partit, Julia Gillard, els va reobrir el 2012. L'actual govern es nega a canviar aquesta realitat.

Més continguts de