Moscou vol legalitzar la privatització de la guerra

Putin pretén crear empreses privades de serveis militars per defensar interessos nacionals a l'estranger

Els diputats russos estan treballant en un projecte de llei que reguli l’activitat d’empreses militars i de seguretat privades (EMSP) en les guerres que Moscou lliura a l’exterior. La legislació russa prohibeix el reclutament, finançament i ús de mercenaris, però fins ara no considera el paper d’aquestes empreses, tot i que se sap que ja estan funcionant per les notícies que arriben de russos no vinculats al ministeri de Defensa morts en combat a les guerres de l’est d’Ucraïna i de Síria.

La participació de les empreses militars i de seguretat privades en conflictes d’arreu del món és una pràctica força habitual des dels anys 60, i han tingut una presència important en els processos de descolonització del continent africà, en conflictes a la perifèria de l’antiga zona d’influència soviètica i en lluites en llocs estratègicament importants o rics en recursos.

Vigilància, però no combat

El dret internacional distingeix entre els mercenaris i les companyies militars privades, que, en teoria, són més pròximes a empreses de seguretat. El 2008 diversos països van impulsar el Document de Montreux, un conjunt de recomanacions per regular l’activitat de les EMSP però que no és jurídicament vinculant. El document estableix que els serveis d’aquestes empreses inclouen la vigilància armada de persones i d’objectes, com columnes de transport o edificis estratègics, i l’assessorament o preparació de militars o vigilants locals, però no es parla de la participació en combats.

Oficialment, a Rússia no es reconeix l’existència d’aquestes EMSP, però sembla que tenen el vistiplau de les altes instàncies russes, ja que s’han vist alguns dels seus comandaments en recepcions al Kremlin. Segons el portal Fontanka.ru, el primer mitjà que el 2015 va investigar la companyia militar privada Wagner -la més important de Rússia, que ha actuat a Crimea, a l’est d’Ucraïna i a Síria-, aquesta companyia depèn directament dels serveis d’intel·ligència russos. Segons diferents valoracions, el grup Wagner té entre 400 i 2.500 membres i està finançat per l’empresari de Sant Petersburg Ievgueni Prigojin, més conegut com “el cuiner del Kremlin”.

El 2012 Vladímir Putin ja va advocar per la creació d’un sistema d’empreses privades de serveis militars per defensar interessos nacionals a l’estranger sense la participació directa de l’estat. Alguns experts creuen que els projectes de llei no han tirat endavant perquè s’han trobat amb l’oposició dels serveis d’intel·ligència, que no volen perdre poder en el monopoli de la força.

L’analista del diari rus Védomosti Pavel Aptekar considera que “l’estatus no legal de les EMSP permet, d’una manera tàcita i conservant formalment la neutralitat, fer servir aquestes forces per a diferents tipus de feines brutes en conflictes en què oficialment no hi ha implicació russa o sí que n’hi ha però no es vol posar en risc els seus militars”. Aquest expert creu que cal regular l’activitat d’aquestes empreses en la guerra perquè quan els combatents moren o són capturats fora del país les autoritats russes han d’assumir les seves responsabilitats. Segons el diputat Mikhaïl Emelianov, un dels coautors de la iniciativa parlamentària actual, la llei establirà les limitacions necessàries (derrocar governs legítims, violar la sobirania o canviar les fronteres i produir, comprar o guardar armament de destrucció massiva) i el ministeri de Defensa els haurà de donar una llicència.

Pavel Felguengauer, analista militar del diari Nóvaia Gazeta, recorda que els mercenaris estan prohibits a Rússia però se’ls promociona i tenen suport moral i material, de manera que seria millor regular-los.

Per què ara?

Una altra pregunta que es fan els experts és per què ara, quan la campanya de Síria s’està acabant. Vladímir Neelov, del Centre de Conjuntura Estratègica, explica que la participació russa en conflictes arreu del món creix cada any i que la factura de les forces armades puja. Neelov posa també el focus en l’Àfrica i en els interessos de les empreses russes al continent que necessiten protecció.