El Mur de Berlín, entre parc temàtic i passarel·la del turisme massiu
Més de quatre milions de persones visiten cada any la capital alemanya i el preu de l’habitatge es dispara
BerlínFa 30 anys la Bernauer Strasse era un dels llocs per viure més mal valorats d’Alemanya. Era considerada una zona de crisi i un potencial escenari bèl·lic. Avui la visiten més d’un milió de persones anualment i alguns dels seus racons s’han convertit en les àrees més cares i gentrificades de Berlín. L’evolució socioeconòmica i urbanística d’aquest carrer, que un dia va ser la frontera entre dos sistemes enfrontats, resumeix el desenvolupament de la capital alemanya durant les últimes tres dècades. Avui es compleix el 58è aniversari de la construcció del Mur de Berlín, la màxima expressió de la Guerra Freda: és a dir, l’enfrontament entre dos sistemes antagònics, el capitalisme i el comunisme, i entre dos països, els Estats Units i la Unió Soviètica, que lluitaven per l’hegemonia política, econòmica i cultural al planeta arran de la fi de la Segona Guerra Mundial.
La construcció del Mur de Berlín a partir del 13 d’agost del 1961 va ser l’expressió més crua de la guerra improbable i la pau impossible que van caracteritzar la Guerra Freda i que van tenir Berlín com a capital. L’Alemanya nascuda de les cendres de la Segona Guerra Mundial va haver de pagar la derrota amb la seva divisió, i els berlinesos van haver de patir la separació de familiars i amics, la pèrdua de propietats i de la seva pròpia vida: almenys 140 persones van morir en el seu intent de travessar la frontera, segons xifres oficials. L’any que es compleix el 30è aniversari de la caiguda del Mur, molts es pregunten què queda d’aquella barrera de formigó de 155 quilòmetres que envoltava el Berlín occidental i el deixava com una illa enmig de la socialista República Democràtica Alemanya (RDA).
La pregunta agafa ara més sentit que mai perquè l’actual Berlín, amenaçat per la turistització i l’especulació urbanística, té poc a veure amb la ciutat que va celebrar l’enderrocament del Teló d’Acer el 1989.
“Símbol de l’Antic Règim”
“L’opinió predominant entre els berlinesos el 1989 era que el Mur havia de desaparèixer i tan aviat com fos possible”, diu l’historiador Axel Klausmeier. “Això va provocar que fos enderrocat a pràcticament tota la ciutat exceptuant algunes zones. El 3 d’octubre del 1990, el dia de la reunificació, el Mur de Berlín ja no existia. Els berlinesos no el volien veure més. Va ser un fenomen similar al protagonitzat pels francesos 200 anys abans: no volien veure més La Bastilla, volien destruir-la perquè la consideraven un símbol de l’Antic Règim”. El professor Klausmeier, que dirigeix la Stiftung Gedenkstätte Berliner Mauer (Fundació dels Llocs Commemoratius del Mur de Berlín), explica d’aquesta manera la dificultat que els acadèmics i historiadors han tingut per reconstruir un episodi tan important de la història recent d’Alemanya i Europa, i també per establir espais on divulgar per al gran públic el seu coneixement. La Bernauer Strasse és precisament un dels principals espais recuperats els últims anys amb aquest objectiu. Allà hi ha el principal centre de documentació de la fundació dirigida per Klausmeier.
Com destaca l’historiador, el Checkpoint Charlie -un dels passos fronterers entre les dues Alemanyes a Berlín- i l’East Side Gallery -el tros de Mur més gran conservat fins avui, reconvertit en una mena de galeria d’art a cel obert- amb prou feines serveixen per explicar què va passar entre el 1961 i el 1990. “Que cadascun d’aquests espais atregui més de quatres milions de visitants anualment té a veure amb companyies com Ryanair i Easyjet, que permeten viatjar a molt baix preu a Berlín”, diu Klausmeier.
I és que, en certa manera, espais com el Checkpoint Charlie i l’East Side Gallery s’han convertit amb el pas del temps en una barreja entre parc temàtic i passarel·la per al turisme massiu i barat de cap de setmana. Milers de persones hi desfilen cada dia per fer les mateixes fotos i sense una infraestructura adequada per entendre el significat històric del terreny que trepitgen. Aquest procés ha sigut batejat com a disneyficació de l’espai públic.
Visites alternatives
La fundació Gedenkstätte Berliner Mauer, fundada l’any 2008, intenta oferir a la Bernauer Strasse una manera diferent d’acostar-se al que queda del Mur de Berlín i també de reflexionar sobre els murs físics, econòmics i geogràfics que encara existeixen al món. L’anomenada Capella de la Reconciliació (Versöhnungskirche) és un dels llocs destacats en la infraestructura del record a la Bernauer Strasse: aixecada sobre les restes d’una església gòtica que va ser enderrocada el 1985 per ordre del règim comunista perquè era en terra de ningú entre les dues Alemanyes, avui és punt de trobada “per a gent a la recerca de pau”, diu Esther Schadow, integrant de la parròquia.
“Alguns jubilats que havien viscut tota la vida a la part oriental de la Bernauer Strasse han hagut de marxar als habitatges socials de la part occidental per l’encariment immobiliari”, explica Schadow fent referència a un ironia de la història: la llei del mercat ha acabat fent fora de casa seva persones que van resistir més de 40 anys de divisió interna generada per la Guerra Freda.
