BRASIL

La Musa del Verí i una pastora ultra, les ministres de Bolsonaro

Les úniques dones del govern brasiler representen grups de pressió ultradretans

Jair Bolsonaro, que durant la campanya de les presidencials va prometre erradicar la ideologia de gènere al Brasil, ha constituït, de manera conscient, un govern sense paritat de sexes. El primer executiu d’extrema dreta de la història del país, que va prendre possessió a principis de gener, està format per vint ministres homes (dels quals set són militars, com el president i el vicepresident) i només dues dones.

Ara bé, tot i aquesta diferència aclaparadora, les dues escollides tenen la missió de dur a terme un rol estratègic: representar els interessos de dos dels grups de pressió més fidels en la base electoral bolsonarista. Tereza Cristina, des del ministeri d’Agricultura, és la veu dels terratinents agrupats i organitzats a la bancada ruralista al Congrés; i Damares Alves, des de la nova cartera de Dones, Família i Drets Humans, és la representant dels evangèlics ultraconservadors. Totes dues són figures polèmiques, que marquen el perfil ideològic d’un govern d’extrema dreta i que intenten implementar, sense fer cap tipus de concessió, una agenda radical de màxims. Encarnen el bolsonarisme en la seva màxima essència.

Tereza Cristina, enginyera agrícola de formació, era la líder del Front Parlamentari de l’Agropecuària, un lobi perfectament coordinat amb més de 200 integrants al Congrés i al Senat. Els mateixos aliats la van batejar com la Musa del Verí o la Miss Verí per la seva implacable actuació en la comissió parlamentària que va aprovar, el juny de l’any de passat, el projecte de llei que flexibilitza les regles per a la comercialització de pesticides agrícoles.

Neta i besneta de governadors de Mato Grosso do Sul, un estat eminentment agrícola, Tereza Cristina, així com Bolsonaro i els grans productors agrícoles i ramaders, defensa dues actuacions molt contundents: d’una banda, la fi de “la indústria de la multa” per part d’òrgans públics mediambientals (o sigui, eliminar les barreres de control per tal d’afavorir la desforestació en regions com l’Amazònia), i, de l’altra, posar punt final a “la judicialització” en la demarcació de terres indígenes, per tal de poder-les explotar.

Damares Alves, per la seva banda, es va fer internacionalment coneguda perquè el dia que va prendre possessió va tenir l’ocurrència de dir allò que “els nens es vesteixen de blau i les nenes de rosa” i va deixar clar que, tot i que l’estat brasiler és laic, ella és una ministra “terriblement cristiana”.

Des del seu nomenament, els mitjans i les xarxes socials s’han omplert de vídeos de conferències o celebracions religioses dels últims anys en què aquesta pastora evangèlica assegurava, entre altres perles, que Jesús se li va aparèixer sota un arbre fruiter quan va pensar en suïcidar-se i que molts dels hotels de turisme rural són en realitat una façana per practicar la zoofília. A més, es lamenta que la teoria de l’evolució de Darwin s’estudiï a les escoles, deia que les feministes són lletges i denunciava que a Holanda els infants “es masturben” a partir dels set mesos i que aquesta pràctica hauria influït les polítiques de l’Ajuntament de São Paulo, llavors governat pel Partit dels Treballadors.

Amb Alves les polèmiques són constants. Es va descobrir que havia falsificat el currículum i que el postgrau en educació que tenia era en realitat “en ensenyament bíblic” i no d’universitat.

Paral·lelament, un setmanari va destapar que la ministra havia adoptat una nena de 7 anys (ara en té 20) que havia obtingut irregularment a la reserva indígena del Xingu. Alves va admetre que l’adopció mai no havia estat registrada legalment. L’ONG fundada per la ministra, que lluita contra l’infanticidi indígena, ha sigut acusada els últims anys per la fiscalia de tràfic i segrest d’infants i odi contra els indígenes.

Una de les declaracions que han aixecat més polseguera de la ministra, que es defineix com a antiavortista, antifeminista i defensora de la família tradicional, la va fer quan va aconsellar als progenitors de nenes que fugin del Brasil pels alts índexs de violència contra les dones que hi ha al país, tot i que el seu ministeri és el que precisament ha de combatre aquest problema.

Més continguts de