Mustafà: “A Síria vaig perdre una cama: per què Espanya no em vol acollir?”

BarcelonaMustafà Assaloum, un universitari sirià de 23 anys, és, sobretot, un supervivent. Va perdre una cama en un atemptat amb cotxe bomba a la ciutat de Homs. Però, en lloc de rendir-se, va decidir rebel·lar-se contra el seu destí i emprendre el camí de l’exili per aconseguir una pròtesi i poder tornar a caminar... i a jugar a futbol. Amb les seves crosses ha fet tot el camí entre Síria i Grècia, superant tots els obstacles. Confiava arribar aviat a Alemanya, però s’ha trobat les fronteres tancades. L’Institut Desvern de Protètica de Sant Just Desvern, que va conèixer la seva història arran d’un reportatge de l’ARA, s’ha ofert a acollir-lo i fer-li una cama nova. La Universitat de Barcelona li ofereix poder continuar aquí els seus estudis de filologia anglesa. Però l’ambaixada espanyola a Grècia no li facilita els tràmits per viatjar a Barcelona.

“No entenc per què el govern espanyol no ens vol acceptar. La nostra història és molt clara: necessitem arribar a un país d’Europa on puguem tornar a començar. Som refugiats de guerra l’any 2016!”, diu el jove, contactat a través de Facebook. “Sempre havia volgut anar a Barcelona, perquè m’agrada la ciutat i perquè sóc molt culer: el meu somni era veure un partit del Barça -explica somrient-. Però quan em van ferir, vaig pensar que era millor anar primer a Alemanya”.

El jove ha deixat tota la seva família a Síria, a la perifèria de Deir al-Zor, on hi ha intensos combats. “Allà la situació és molt difícil: sempre hi ha bombardejos dels avions del règim, de Rússia, dels Estats Units i dels altres”. A la zona, on hi ha alguns pous de petroli, és la població civil qui pateix el preu dels combats. “Allà hi tinc el pare i la mare, els meus dos germans i les tres germanes: jo he sigut l’únic que ha marxat, perquè necessitava la cama”.

El Mustafà viu enganxat al mòbil per seguir les notícies sobre Síria, especialment aquests dies, que s’han incrementat els bombardejos a la zona: “Allà bombardeja tothom: Rússia, els Estats Units, el règim d’Al-Assad...” L’altre dia van morir 70 persones al poble d’Al-Quriya”, a només 10 quilòmetres de casa seva.

El periple del jove ha sigut com el de la majoria de refugiats sirians, amb l’agreujant de la seva situació. “Vaig lent, però tinc paciència”, explicava a l’abril als enviats especials d’aquest diari.

Quan es va haver recuperat de les ferides de l’atemptat, va viatjar a Turquia perquè li posessin una cama artificial i va tornar a Síria. Però la pròtesi no funciona: no pot ni recolzar-la a terra. Tot sol, i amb les seves crosses, va creuar la perillosa frontera entre Síria i Turquia fugint dels bombardejos del règim de Baixar al-Assad i de l’avanç de l’Estat Islàmic. Va travessar Turquia fins a les platges d’Esmirna i va pujar en una pastera que el va portar fins a l’illa grega de Lesbos al gener. Va continuar fins al campament improvisat d’Idomeni, on va esperar quatre mesos que s’obrís la frontera amb Macedònia. Sense èxit.

La policia grega va desallotjar el campament a finals d’abril i des d’aleshores el Mustafà s’està en un centre social ocupat, en l’edifici d’un antic orfenat, amb una quarantena de joves sirians, iranians, afganesos, marroquins i d’altres orígens que han trobat l’ajuda de la gent de Tessalònica. “Nosaltres estem bé: la casa és tranquil·la. És molt millor que els campaments militars”, diu el jove. Les autoritats gregues van traslladar la majoria de refugiats a camps gestionats per l’exèrcit, on les condicions de vida són en molts casos pitjors que les que ja patien als camps improvisats.

"Volem ajudar el Mustafà i no podem"El jove s’aferra a l’esperança de poder venir a Barcelona. “Jo estic bé perquè tinc una possibilitat de sortir d’aquí. Però els meus amics que viuen als camps no tenen res. La sol·licitud d’asil s’ha de presentar per Skype i mai no contesten. Es passen el dia trucant sense resposta. He visitat el camp de Sindos i tots estan molt decebuts perquè no veuen cap futur”, diu.

El Mustafà ja ha començat a estudiar català i segueix les notícies de Barcelona. No s’ha perdut ni un partit del Barça i fa unes setmanes es va emocionar quan va veure a Al-Jazira la notícia de la manifestació pels drets dels refugiats que va recórrer els carrers de Barcelona el 19 de juny. “Moltes gràcies a tothom que ens fa costat, espero que el govern us escolti!”, rebla.

L’Institut Desvern de Protètica va exposar el cas del Mustafà a l’ambaixada espanyola a Atenes a principis de maig i va demanar quins tràmits calia fer per portar el jove a Barcelona. La resposta va ser que no hi ha cap camí, que l’estat responsable del seu cas és Grècia i que “el interesado no reúne los requisitos establecidos por el Reglamento CE 810/2009 (Código de Visados) para obtener un visado que le permita viajar a nuestro país.” Espanya no va concedir l’any passat ni un sol visat humanitari, una possibilitat prevista en la legislació espanyola.

Ara l’entitat ha tornat a posar en marxa els tràmits a través d’una altra via, la reubicació. El govern espanyol s’ha compromès a portar des de Grècia i Itàlia 16.000 refugiats fins al 2017. El Mustafà espera que li toqui el torn de registrar-se per presentar la seva sol·licitud i documentar que vol venir a Barcelona (els refugiats no poden triar destí, però sí expressar una preferència). Fins ara Madrid ha acollit només 248 refugiats.