PRÒXIM ORIENT

Musulmans fan campanya contra el pelegrinatge a la Meca

Volen boicotejar el règim saudita per la violació dels drets humans

Malgrat els milions de dòlars que cada any es gasta el govern saudita en campanyes de publicitat a l’exterior, la imatge de Riad s’ha deteriorat de forma substancial els últims mesos. I com a prova, el llançament de la primera campanya de boicot a la peregrinació a la Meca a les xarxes socials sota el hashtag #boycotthajj, impulsada per musulmans. La crida s’ha intensificat els dies previs a la Festa del Sacrifici, que té lloc demà, i que és la principal celebració religiosa anual musulmana juntament amb el Ramadà. Està previst que, durant els pròxims dies, uns dos milions de musulmans facin una visita espiritual a la ciutat de la Meca, situada al sud-oest de l’Aràbia Saudita. Els altres, si ho permet la seva situació econòmica, la celebraran sacrificant un xai.

L’objectiu de la campanya és denunciar les greus violacions dels drets humans que practica la monarquia dirigida per la dinastia dels Saud tant a dins del país com en les seves intervencions militars a l’exterior. “Anar al hajj -pelegrinatge, en àrab- seria una contribució financera al règim saudita, que actualment està duent a terme atrocitats al Iemen contra musulmans”, ha declarat Fayaaz Rahman, un director de cine australià, i uns dels impulsors de la iniciativa. Durant l’últim any, a més de la guerra del Iemen, el brutal assassinat del periodista dissident Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul ha sacsejat l’opinió pública internacional.

De moment, l’impacte de la campanya és limitat, i sobretot s’ha fet sentir entre els musulmans que viuen a Occident. Per exemple, li ha donat suport la congressista nord-americana d’origen somali Ilham Omar, convertida en una estrella ascendent dins el Partit Demòcrata. De fet, el hashtag ha circulat sobretot en anglès, no pas en àrab. Ara bé, el moviment podria anar creixent de forma progressiva els pròxims anys. Sense estar vinculades amb la campanya online, els últims mesos algunes figures religioses polititzades han instat els fidels a evitar la peregrinació a la Meca. Aquest és el cas del gran muftí de Líbia, Sadiq al-Gharawani.

Monopoli saudita

D’acord amb l’Alcorà, tots els musulmans que disposin dels mitjans suficients, han de realitzar almenys una vegada a la seva vida el pelegrinatge a la Meca. El viatge no és precisament econòmic, ja que cal fer-lo a través d’unes agències de viatges escollides pel govern saudita i que tenen el monopoli del sector. Per a cada país, es fixa una quantitat concreta i una quota de visitants. Per exemple, aquest any, els tunisians que realitzaran la peregrinació hauran de desembutxacar prop de 13.896 dinars -uns 4.200 euros-. El sou mensual d’un funcionari tunisià se situa al voltant dels 1.200 dinars.

Com que cada any la demanda de sol·licituds per fer el pelegrinatge sol superar les quotes establertes per a cada país, el boicot no tindrà cap efecte econòmic per l’anomenat Regne del Desert. Es calcula que els ingressos derivats del hajj se situen entre els 11.000 i els 18.000 milions d’euros, i aquest sector econòmic dona feina de forma temporal a unes 40.000 persones. Aquesta xifra de treballadors és superior a la del conjunt dels empleats de la indústria petroliera, la principal font d’ingressos del país, que representa un 42% del PIB de l’Aràbia Saudita, i prop d’un 90% del pressupost de l’estat.

En declaracions a Reuters, un representant del govern saudita ha volgut aïllar el hajj de qualsevol qüestió de naturalesa política, afirmant que es tracta d’un viatge “només espiritual”. Aquesta no és la primera vegada, però, que política i religió es barregen durant la peregrinació. Ara bé, anteriorment, les campanyes de boicot provenien de grups amb una clara referència xiïta, la branca minoritària de l’islam que és considerada com “herètica” per part de la corrent teològica ultraconservadora associada al règim dels Saud. En concret, les tensions han tingut com a protagonistes les autoritats saudites i iranianes, sobretot després de la Revolució Islàmica del clergue xiïta Khomeini l’any 1979.

Més continguts de