ANÀLISI

Negociacions que avancen massa a poc a poc

Fa una setmana que Madrid acull la 25a reunió de les negociacions internacionals del canvi climàtic, conegudes com a COP25. Unes 20.000 persones d’arreu del món, incloent negociadors, ONGs i premsa, intenten tancar els últims detalls de la implementació de l’Acord de París abans que entri en vigor l’any que ve. Tot i la urgència de la lluita contra el canvi climàtic, les negociacions durant la primera setmana no han avançat al ritme necessari, cosa que desperta crítiques de les ONG: “Mentre milions de persones al voltant del món estan patint les conseqüències de la crisi climàtica, els països industrialitzats juguen a fer temps a Madrid. És decebedor que encara no tinguem clar com ajudar amb les pèrdues i els danys causats per aquesta crisi”, diu Sven Harmeling, coordinador de canvi climàtic de l’ONG Care.

I és que un dels temes clau d’aquesta cimera és com ajudar els països més vulnerables per fer front a les catàstrofes a les quals no es poden adaptar: com el tifó Kammuri, que ha causat destrosses aquesta setmana a les Filipines, o el cicló Idai del març passat a Moçambic, en què van morir més d’un miler de persones. L’altre tema central de les negociacions són els complicats mercats de carboni. Els països haurien de dissenyar les regles per a la compravenda d’emissions, tant entre països com amb empreses. Però costa definir les normes, ja que hi ha països, com els de la Unió Europea, que les volen més estrictes, mentre que d’altres, com el Brasil, demanen molta més flexibilitat.

Ja es van dissenyar mecanismes semblants amb el Protocol de Kyoto fa més de 20 anys, i hi ha molts estudis que demostren que la majoria d’intercanvis d’emissions amb els mercats no han servit per aconseguir reduccions reals. “Fer servir aquests mecanismes només dona beneficis a les grans empreses de combustibles fòssils i ens porta cap al camí de la catàstrofe climàtica”, diu Sriram Madhusoodanan, director de campanyes de l’ONG Corporate Accountability.

Tot i així, molts països ho veuen com una oportunitat de negoci: “El potencial és enorme, parlem de centenars de milers de dòlars. És important entendre que els mercats no porten a incrementar l’ambició ells sols, sinó que el que fan és reduir el cost”, diu Felipe de León, negociador de Costa Rica. Argumenta que el més important perquè aquesta reducció dels costos funcioni és “assegurar que va relacionat amb un increment de l’ambició dels països”. Només a l’Àfrica ja hi ha 34 països que compten amb els mecanismes de mercat en els seus plans d’acció contra el canvi climàtic. Amb només cinc dies per endavant, als passadissos es comença a rumorejar que alguns temes, com el dels mercats, es podrien posposar per al 2020.