Nens robats al Congo per ser adoptats a Bèlgica
La fiscalia demana proves d’ADN a 15 menors i sospita que els seus pares biològics són vius
Brussel·lesLes relacions entre Bèlgica i la República Democràtica del Congo (antic Congo belga) després d’anys de colonització encara generen polèmica. La fiscalia federal del país europeu ha demanat que es prenguin mostres d’ADN a 15 nens que van ser adoptats entre el 2013 i el 2015 a la RDC. Sospita, segons els mitjans belgues, que els nens no van ser adoptats d’un orfenat -com creien els pares adoptius-, sinó que van ser segrestats o robats i que els pares biològics encara són vius.
La justícia belga fa temps que va al darrere d’aquest cas. El 2017 van sortir a la llum quatre casos de nens que havien sigut robats a la RDC després que un grup de periodistes belgues en seguissin la pista. Els seus pares biològics van ser localitzats en un poble a uns 850 km de Kinshasa i creien que havien enviat els seus fills a uns campaments d’estiu dels quals mai van tornar. Com explica el diari De Standaard, els nens dels quals s’ha provat el falsejament de la identitat després d’aquest procés encara viuen a Bèlgica. Legalment, una adopció es pot desfer però el jutge també pot considerar que després de tant de temps la millor solució per a la criatura és que continuï amb la família adoptiva.
Tot plegat té l’origen en un canvi legislatiu del 2013, quan les autoritats congoleses van suspendre els permisos de sortida de nens per ser adoptats fora del país argumentant que alguns havien sigut maltractats o adoptats per parelles homosexuals. La prohibició va generar un augment del tràfic de persones per donar sortida a les centenars de sol·licituds pendents, la majoria dels EUA, el Canadà, Bèlgica, Itàlia i els Països Baixos. El 2015 es van desencallar centenars d’aquestes sol·licituds, que havien deixat desenes de nens esperant als orfenats, però ja s’havien disparat els casos irregulars, segons Reuters, que assegura que entre el 2013 i el 2015 van sortir de manera il·legal uns 80 menors de la RDC.
La investigació va portar la fiscalia belga fins a Kinshasa, a la recerca de l’orfenat Tumaini, on haurien sigut adoptades aquestes 15 criatures entre el 2013 i el 2015. Però l’orfenat ja havia tancat. Per això s’ha decidit demanar proves d’ADN a tots els nens que van seguir un procés d’adopció amb aquest orfenat aquells anys. Com explica De Standaard, la fiscalia té indicis que hi havia una estructura organitzada que oferia als pares l’oportunitat d’enviar els seus fills a uns campaments d’estiu a la ciutat. Però en realitat eren enviats a l’orfenat Tumaini i després se’ls ficava en un avió i se’ls entregava a parelles que feia temps que havien sol·licitat l’adopció a Bèlgica.
Això no vol dir que les parelles belgues sabessin que les criatures no eren orfes, sinó robades. “És una situació terrible, aquests pares belgues han estat anys lluitant per aconseguir l’adopció. Com s’explica això als nens?”, diu el diputat flamenc Lorin Parys (N-VA), i recorda també el patiment dels pares biològics que van veure desaparèixer els seus fills fa anys.
La investigació apunta a una advocada belga d’origen congolès que presumptament hauria orquestrat els robatoris d’infants i que ja va ser arrestada durant setmanes quan es van destapar els primers quatre casos. Però sempre ha negat les acusacions. Segons De Standaard, algunes parelles ja haurien accedit a fer les proves d’ADN però d’altres s’hi mostren reticents.
