ISRAEL
Internacional 30/05/2019

Netanyahu es prepara per guanyar les eleccions del setembre

El primer ministre afronta la cursa debilitat i amb l’amenaça de les acusacions judicials pendents

Eugeni García Gascón
3 min
Netanyahu bevent aigua en una compareixença pública ahir a Jerusalem.

JerusalemLa dissolució de la Knesset i la convocatòria d’eleccions per al setembre obren un període d’impàs a Israel de gairebé un any, durant el qual hi haurà un govern provisional i, per tant, no es podran prendre decisions polítiques i econòmiques importants. Ahir va continuar la diatriba entre el primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu, i el líder del partit Yisrael Beitenu, Avigdor Lieberman, que es va negar a donar suport a la formació d’un govern de coalició si Netanyahu no tirava endavant un projecte de llei per obligar els jueus ultraortodoxos a fer el servei militar. Ara n’estan exempts. La impossibilitat de formar govern va obligar a dissoldre el Parlament.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Netanyahu va acusar ahir Lieberman d’“esquerranós” i Lieberman va replicar que un home que té una casa de luxe a Cesarea (que és on viu l’elit econòmica i política del país) no pot acusar d’esquerranós algú que viu a la colònia jueva de Nokdim. De fet, tots dos són d’extrema dreta.

La Knesset ja havia estat dissolta el desembre passat per una raó similar, i les eleccions del 9 d’abril passat tampoc van permetre al primer ministre, Benjamin Netanyahu, formar una coalició de govern. Les pròximes eleccions tindran lloc el 17 de setembre, i això vol dir que, com a molt aviat, no hi haurà executiu fins al novembre, en cas que els resultats electorals permetin sumar una majoria per formar govern.

Una societat conservadora

La societat d’Israel és majoritàriament conservadora, molt nacionalista i molt religiosa, de manera que tot apunta que els resultats dels pròxims comicis no faran canviar gaire la distribució dels 120 seients de la Knesset. La possibilitat que el centreesquerra guanyi es descarta totalment. Les formacions progressistes tenien ara només 65 escons.

A més, els grups de l’extrema dreta nacionalista i religiosa es van quedar a les eleccions de l’abril sense els vots de dos partits que no van aconseguir un percentatge suficient de paperetes per tenir representació al Parlament. El més lògic és que en les eleccions del setembre aquests dos partits busquin aliances per sumar prou vots per, aquest cop sí, poder entrar a la Knesset. En conseqüència, al Parlament que surti dels pròxims comicis podria haver-hi més diputats d’extrema dreta, que donarien suport a Netanyahu.

Una altra qüestió que cal considerar és el futur del pla de pau entre Israel i Palestina que el govern nord-americà pretén impulsar i que Donald Trump ha qualificat d’“acord del segle”. D’entrada, és una iniciativa que ha nascut morta. Als palestins no se’ls ha consultat i les filtracions aparegudes a la premsa indiquen que és un pla dictat pel mateix Netanyahu, que recull les posicions de la classe política israeliana més nacionalista, i que per tant és inacceptable per als palestins.

Pla de pau

Precisament, dimecres a la nit va arribar a Israel el gendre de Trump, Jared Kushner, que ha treballat estretament amb Netanyahu per dissenyar aquest monstre. Kushner ha organitzat una suposada conferència de pau a Manama, la capital de Bahrain, per a finals de juny. Però és una conferència que no té cap possibilitat de prosperar. I és que els palestins no hi aniran, i els russos també han confirmat que tampoc hi assistiran. Malgrat això, els israelians pretenen participar-hi igualment per donar la imatge que volen normalitzar les relacions amb els “països àrabs moderats”. Després de la dissolució de la Knesset, el significat i possible resultat de la conferència de Manama és encara més insignificant.

De les últimes hores destaca un comentari que va fer Netanyahu immediatament després de la dissolució del Parlament, quan encara estava acalorat. Va revelar que els presidents Trump i Vladímir Putin havien acceptat anar a Israel a abordar amb ell tots els conflictes del Pròxim Orient. Encara que la seva ambició personal és enorme i el seu desig de passar a la història com un mandatari excepcional també és descomunal, cal preguntar-se quin sentit té una cimera Netanyahu-Trump-Putin per resoldre “tots els conflictes” del Pròxim Orient quan Netanyahu està avortant una vegada i una altra qualsevol solució al conflicte amb els palestins. Ahir, per exemple, el govern israelià va anunciar la construcció de 805 habitatges per a colons jueus als assentaments de Ramot i Pisgat Zeev, al sector ocupat de Jerusalem.

A això cal afegir-hi el futur judicial de Netanyahu. L’advocat de l’estat Avichai Mandelblit vol acusar-lo per corrupció en tres casos diferents, la qual cosa deixaria el primer ministre en una situació difícil. Està previst que a l’octubre Netanyahu sigui citat per la justícia, i poc després Mandelblit decidirà oficialment si el processa o no. La dissolució de la Knesset genera un greu problema a Netanyahu. El primer ministre volia aprovar amb urgència una llei d’immunitat. Aquesta llei encara no s’ha aprovat, i ara és possible que Mandelblit l’imputi abans que la pròxima Knesset tingui temps de tirar-la endavant. Si Netanyahu no soluciona aquesta qüestió d’una manera o altra, finalment podria ser processat.

stats