"No ens esborreu", els catalans de França temen perdre més que el nom d'una regió

La Catalunya Nord vol que se la inclogui al nom elegit per denominar la nova regió del sud de França: Occitània

RAPHAEL MINDER / THE NEW YORK TIMES

Què hi ha en un nom? Sembla que moltes coses, almenys si es pregunta als catalans que viuen al racó sud-oest de França, als voltants de Perpinyà.

Quan el Parlament francès va aprovar un nou mapa de les regions del país, per fer-les més eficaces i reduir-ne la burocràcia, va fer alguna cosa més retallar-ne el nombre de 22 a 13. Va desencadenar una crisi identitària entre els catalans que s'ha estès com la pólvora a l'altre costat la frontera, on la qüestió ja està prou calenta.

La reivindicació del nom 'País Català' guanya força a FrançaEn el marc del canvi, aquesta regió, el Llenguadoc-Rosselló, s'ha fusionat amb la veïna de Migdia-Pirineus, i el nou nom és Occitània, elegit després que les autoritats regionals van organitzar una votació a internet a partir d'una llista de possibilitats.

Bastant simple. Però no.

Els més o menys 450.000 catalans-francesos o catalans del nord, com s'autoanomena la majoria de la gent, consideren que el nou nom és com esborrar la seva presència del mapa. A Perpinyà, que antigament va ser una important fortalesa militar,  els opositors al nom Occitània estan decidits a resistir.

A mesura que s'acosta la data límit, l'1 d'octubre, per convertir en oficial definitivament el nou nom, les protestes s'intensifiquen. Una gran manifestació està prevista a Perpinyà dissabte i s'ha interposat un recurs contra el nou nom, per discriminació, davant el principal tribunal administratiu de França, el Consell d'Estat.

Els catalans també volen afegir almenys dues paraules al nom Occitània: "País Català" o "Terra Catalana".

El despertar d'una identitat

"Un nom dóna identitat, de manera que aquesta reforma ens ha fet molt més conscients del que realment som, sobretot perquè se'ns diu que la nostra cultura quedarà enterrada sota un nom que mai ha estat el nostre", diu Sylvia Andolfo, que llueix una enorme bandera catalana a l'exterior de la seva pastisseria a Perpinyà.

Occitània és un terme més cultural que polític que es remunta a l'Edat Mitjana i es refereix a una àmplia zona del sud d'Europa on es parlava l'occità, una llengua romànica derivada del llatí.

Però Occitània "no vol dir res per a nosaltres", assegura Brice Lafontaine, president del partit Unitat Catalana. "Som els catalans del nord i volem seguir existint com a tals".

A Perpinyà hi ha també molta indignació amb el primer ministre francès, Manuel Valls, que s'ha mantingut al marge del debat tot i que és nascut a Barcelona i parla perfectament el català.

De fet, Lafontaine qualifica Valls de "traïdor" a la causa catalana. "S'imaginen un francès que va al Quebec i lluita contra el reconeixement de la cultura francesa allà?", exemplifica Lafontaine. "Això és just el que Manuel Valls ha fet aquí".

El pes de la història

Les protestes pel canvi de nom han tingut algun suport institucional. Alguns alcaldes han penjat cartells amb el lema "País Català" sota el nom de les seves poblacions.

Els catalans d'aquest racó de França es van convertir en súbdits del rei Lluís XIV com a conseqüència de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, que va moure la frontera més cap al sud en aquesta banda dels Pirineus.

El nou mapa regional francès, i la polèmica que s'ha creat a Perpinyà, coincideix amb el conflicte territorial, que no té res a veure, que hi ha a l'altra banda dels Pirineus on es debat sobre si Catalunya pot separar-se d'Espanya.

Però la majoria de la gent a Perpinyà defineixen la seva identitat catalana més cultural que no pas política. Per exemple, la mestressa de la pastisseria, tot i que mostra simpatia pels catalans que volen separar-se d'Espanya, no desitja que els catalans del sud de França trenquin amb París.

Aquesta dona entén el català però no el parla, tot i que alguns dels seus avantpassats eren catalans que van fugir durant la Guerra Civil espanyola el 1939, com ho van fer 500.000 persones a l'inici de la dictadura del general Francisco Franco.

"La meva àvia no em va parlar mai en català perquè sempre va tenir por de Franco i tenia clar que el meu futur era el francès, per viure aquí i trobar una feina", explica. Tot i això, aquesta pastissera porta la seva filla a un col·legi bilingüe francès i català.

Poc català parlat a Perpinyà

Els catalans de França comparteixen balls folklòrics i altres tradicions amb els catalans de l'altra banda de la frontera. Però el francès és l'única llengua que s'escolta a la ciutat, excepte al barri de Sant Jaume, on la comunitat gitana parla català.

També hi ha descontentament pel canvi de nom en altres regions de França. A l'est, per exemple, els noms històrics d' Alsàcia, Lorena i Xampanya-Ardenes s'han reemplaçat per 'Grand-Est', la nova denominació d'aquesta regió que fa frontera amb Alemanya.

"Hi ha molta gent descontenta a França amb els nous noms, però el nostre cas és més greu, ja que el nou nom ha provocat no només un sentiment d'exclusió, sinó també una situació de discriminació", argumenta Hélène Legrais, escriptora de Perpinyà les novel·les històriques de la qual són majoritàriament sobre els catalans francesos.

No obstant això, alguns empresaris de Perpinyà creuen que és poc realista esperar que els catalans, que ara representen menys d'una desena part de la població de la regió ampliada, persuadeixin la resta per donar ple reconeixement a la cultura catalana.

En lloc de fer referència a l'occità o al català, es diu, la regió ampliada podria haver optat per Pirineus Mediterrània, un nom que és culturalment neutral i que només destaca les muntanyes i el mar de la regió.

"Occitània realment no m'encaixa, entre altres motius perquè crec que és un nom difícil de vendre com una marca a nivell internacional", alerta Bernard Guasch, un empresari del sector carni i d'un club de rugbi que s'anomena Dragons Catalans. "En un entorn de globalització, hauríem d'haver aprofitat al màxim els nostres dos actius naturals increïbles, pels quals tothom ens enveja i sobre els quals ningú es discuteix".

Més continguts de