“Només volem passar la frontera, després ja ho veurem”

Idomeni (grècia)Fileres i fileres de tendes de campanya de colors cridaners formen un paisatge fins ara inèdit en un país de la Unió Europea. El camp de refugiats d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, s’ha convertit en una improvisada ciutat en què falten tots els serveis bàsics per acollir les 12.000 persones que esperen l’obertura de les fronteres de la ruta dels Balcans.

Per tot arreu es veuen cues per rebre menjar, roba o assistència mèdica. La més llarga, que la policia grega vigila perquè no es descontroli, és la que porta fins a la finestreta on els refugiats poden demanar el número que necessiten per travessar el pas fronterer. Una vegada amb aquest paper, només queda pregar perquè l’espera sigui curta.

“Ara només volem passar la frontera cap a Macedònia, després ja ho veurem. Déu dirà que passarà, ara només pensem en això”, diu el Mohammed, que espera el seu torn amb quatre amics. Porten només dos dies al camp, però hi ha gent que n’hi està “onze, dotze o tretze”, diu aquest jove estudiant de la ciutat siriana de Latakia. Va marxar sol, però pel camí ha trobat un grup amb el qual ha fet pinya per fer de la travessa un tràngol menys amarg. “Sabem que la gent està passant, però molt a poc a poc. Ningú sap quan s’obrirà de nou la frontera”, assegura el Mohammed, que espera arribar a Alemanya per continuar els seus estudis de professor d’anglès. En les últimes 24 hores poc més de 250 refugiats sirians i iraquians, les úniques nacionalitats que tenen permès el pas, han pogut entrar al país veí.

Escenes de la vida quotidiana

Dins la voràgine que és Idomeni, que en dies de pluja queda pràcticament impracticable pel fang, hi ha també lloc per a les escenes més quotidianes. Alguns perruquers feinegen en diferents punts del camp i els més menuts juguen aliens a tot l’aldarull. Entre la gent que va i ve hi ha la Rabha, una dona de 65 anys que busca algun voluntari per demanar-li mantes. “No en tenim i les nits aquí són molt fredes. Tenim por”, explica aquesta farmacèutica retirada mentre assenyala un dels seus néts. La Rabha va deixar la ciutat de Deir al-Zor, a la franja oriental de Síria, ara fa vint dies per arribar a Alemanya amb tota la descendència. S’han instal·lat a la part sud d’Idomeni, la que en un principi estava pensada com a camp de trànsit dels immigrants i que ara amenaça de convertir-se en un lloc d’estança prolongada.

A l’altra banda de les vies de tren que divideixen en dos el recinte hi ha la zona “autoorganitzada”, segons explica el Petros, membre de l’ONG grega Praxis. “Aquí estan pràcticament autoorganitzats, apartats de la resta. El que més ens preocupa és que la situació empitjori sense que hi hagi cap pla per acollir una població creixent”, afirma el voluntari, que precisa que, tot i que saben que només poden passar sirians i iraquians, ciutadans d’altres països, especialment afganesos, continuen arribant a Idomeni.

Praxis, amb altres organitzacions a escala internacional, proporciona assistència mèdica, s’encarrega de distribuir menjar i gestiona el programa de reubicació en coordinació amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

La situació d’estancament que descriu el Petros ha portat un grup, majoritàriament sirians i iraquians, a tallar les vies del tren que uneixen Grècia i Macedònia amb una seguda que es repeteix quasi diàriament als crits d’“Obriu les fronteres” i “Merkel, ajuda’ns”.

A mesura que passen els dies, la tensió al camp augmenta, segons valora el Ben, de l’organització internacional A21, dedicada a combatre el tràfic de blanques. “Mirem d’informar-los i conscienciar-los dels riscos que comporta tractar amb els traficants que els poden proposar portar-los fins a Alemanya per 3.000 o 4.000 euros i després deixar-los en qualsevol altre país o, fins i tot, abusar d’ells”, explica aquest voluntari suís, i afegeix que el tancament de fronteres augmenta considerablement les possibilitats que els refugiats caiguin en mans de les màfies.

El govern grec tem que si les pitjors previsions es compleixen i els països de la ruta balcànica no obren les fronteres, en les pròximes setmanes hi hagi més de 100.000 persones atrapades al país hel·lè.